id
int64 1
1.57M
| text
stringlengths 31
993k
|
|---|---|
19,720 | Amb l'elaboració d'aquest volum de dictàmens, corresponent a l'any 2018, la Comissió Jurídica Assessora completa la publicació dels dictàmens emesos entre els anys 1992 i 2018.
Aquest volum va acompanyat d'un índex amb els dictàmens seriats en ordre cronològic, per a facilitar la consulta directa a cada un dels dictàmens, que estan enllaçats amb el Portal Jurídic de Catalunya.
La Comissió Jurídica Assessora publica un volum amb els dictàmens de l'any 2018. |
19,725 | La Comissió Jurídica Assessora organitza dues jornades d'estudi amb la finalitat d'analitzar alguns dels aspectes més rellevants en relació amb la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
Durant la primera jornada, que se centrarà en la responsabilitat en l'àmbit sanitari, i que tindrà lloc el dia 8 de març, es discutirà sobre la necessitat d'un barem sanitari específic per tal d'avaluar els danys, i s'analitzaran les qüestions relatives a la càrrega de la prova i a la teoria de la pèrdua d'oportunitat; així mateix, es presentarà una ponència sobre la responsabilitat per malalties genètiques en persones concebudes amb gàmetes donades.
A la segona jornada, que es durà a terme el dia 26 d'abril, es tractarà el caràcter objectiu de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, es parlarà sobre l'inici del termini de prescripció per a reclamar els danys causats per l'Administració, i s'analitzaran les qüestions relatives a la causalitat quan aquesta es presenta incerta i a la responsabilitat de concessionaris i contractistes pels danys ocasionats a tercers.
Les jornades tindran lloc els dies 8 de març i 26 d'abril de 2019, a la Sala d'Actes de la Comissió Jurídica Assessora. |
19,730 | En ocasió de la Commemoració dels 40 anys del restabliment de la Comissió Jurídica Assessora, el 17 d'octubre de 1978, s'han publicat al web totes les memòries de la Comissió Jurídica Assessora des de l'any 1979, a fi de donar a conèixer la seva activitat des del seu començament.
Se n'ha extret tots els dictàmens que s'hi incloïen per a publicar-los, íntegrament, en format PDF i html al Portal Jurídic de Catalunya.
Properament es publicaran, també, al mateix web de la Comissió, dins l'apartat dels volums anuals de dictàmens tots els anys que hi mancaven, i que s'han recuperat, mecanografiats, dels arxius de la Comissió, que van de l'any 1979 a 1991.
Les memòries contenen un índex de marcadors, per a facilitar la consulta de totes les parts que les integren, especialment indicats per a facilitar l'accessibilitat del web a les persones amb dificultats visuals. |
19,736 | La primera de les dues jornades d'estudi que la Comissió Jurídica Assessora ha organitzat amb la finalitat d'analitzar alguns dels aspectes més rellevants en relació amb la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, i que s'havia de celebrar el dia 8 de març, s'ajorna al dia 10 d'abril.
Us recordem que en aquesta primera jornada, dedicada en concret a la responsabilitat en l'àmbit sanitari, es debatrà sobre la necessitat d'un barem sanitari específic per tal d'avaluar els danys i s'analitzaran diferents qüestions que susciten tant la càrrega de la prova com la teoria de la pèrdua d'oportunitat.
També s'hi presentarà una ponència sobre la responsabilitat per malalties genètiques en persones concebudes amb gàmetes donats.
La segona jornada se celebrarà el dia 26 d'abril.
La jornada tindrà lloc el dia 10 d'abril de 2019, a la Sala d'Actes de la Comissió Jurídica Assessora. |
19,739 | Informació referent a l'activitat contractual de la Comissió, d'acord amb el que preveu l'article 13.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
A partir de l'entrada en vigor, el 9 de març de 2018, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, els contractes menors es publiquen trimestralment al Perfil del contractant. |
19,743 | En aquest apartat podeu consultar informació relativa als pressupostos de la Comissió Jurídica Assessora, especialment la la gestió econòmica, comptable i pressupostària de la Comissió, com també a la normativa que la regeix.
A més, podeu accedir el web de Govern obert de la Generalitat, per a complementar la informació econòmica quant als comptes anuals i els informes d'auditoria de comptes i fiscalització.
Format de les dades: PDF i Excel. |
19,745 | En aquest apartat podeu consultar informació sobre les resolucions d'autorització o reconeixement de compatibilitat amb altres activitats autoritzades als empleats públics de la Comissió Jurídica Assessora, d'acord amb el que preveu l'article 8, apartat g), del títol I de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. |
19,753 | Inclou la relació de reunions amb grups d'interès.
Es consideren grups d'interès les persones físiques i les organitzacions que treballen per compte propi i participen en l'elaboració i l'aplicació de les polítiques públiques de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic en defensa d'interessos de terceres persones o organitzacions.
No hi ha reunions amb grups d'interès.
Inclou la relació de les mostres no venals de cortesia i els objectes commemoratius oficials o protocol·laris rebuts pels alts càrrecs per raó de la seva representació institucional.
Es publica en annex en aquesta mateixa pàgina.
Inclou la relació d'invitacions a viatges, desplaçaments i/o allotjaments provinents d'altres administracions públiques o d'entitats públiques dependents d'aquestes, d'universitats o d'entitats sense ànim de lucre, quan s'hi assisteixi oficialment per raó del càrrec i sigui una activitat relacionada amb les seves responsabilitats.
D'acord amb el que estableix la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els alts càrrecs han de donar publicitat de les seves activitats, béns i interessos i resten subjectes al règim d'incompatibilitats que disposa la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats d'alts càrrecs al servei de la Generalitat. |
19,772 | Els membres de la Comissió Jurídica Assessora perceben drets d'assistència a les sessions de la Comissió i una retribució per la preparació de cada ponència de dictamen, d'acord amb els imports i els criteris fixats per l'Acord de Govern de 4 d'abril de 2006.
Els membres nats no elaboren dictàmens.
L'article 19 de la Llei 5/2005 estableix que els membres de la Comissió Jurídica Assessora perceben els drets d'assistència que fixa el Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances (actualment Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda).
En aquest sentit, l'Acord de Govern de 4 d'abril de 2006, pel qual es fixaven els drets d'assistència i els criteris de retribució dels dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora, fixava en 350,00 € els drets assistència per reunió a les sessions de la Comissió en el cas dels membres que no fossin alts càrrecs de la Generalitat.
Els presidents de la Comissió han renunciat a la percepció d'aquests drets d'assistència.
L'any 2010, en aplicació dels Acords de Govern d'1 de juny, sobre diverses mesures de racionalització de la despesa, i més concretament, de l'Acord de Govern sobre els drets de naturalesa econòmica per concurrència a òrgans col·legiats o a consells d'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, els imports a dalt esmentats es van reduir en un 10 %.
Actualment, doncs, els membres electes de la Comissió perceben 315,00 € per assistència a cada sessió.
L'article 20 de la Llei 5/2005 estableix que els projectes de dictamen elaborats pels membres de la Comissió Jurídica Assessora es retribueixen d'acord amb els criteris que determina el Govern.
Al seu torn, l'article 54.3 del Reglament d'organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora disposa que la mateixa Comissió estableix, d'acord amb els criteris que determina el Govern, la forma de retribuir les propostes de dictamen elaborades pels seus membres.
Els criteris que s'han de tenir en compte en la retribució de les propostes de dictamen estan enumerats en l'Acord de Govern de 4 d'abril de 2006, abans esmentat:
Les propostes de dictamen es classifiquen en set grups retributius en funció d'aquests criteris; i a cada grup li correspon un import.
Podeu consultar les retribucions dels dictàmens en una taula annexa en aquesta mateixa pàgina.
El Decret llei 3/2019, de 22 de gener, sobre l'increment retributiu per a l'any 2019 i la recuperació parcial de l'import de la paga extraordinària de l'any 2013 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya estableix, en l'article 1.2, l'aplicació al personal al servei de l'Administració de la Generalitat no sotmès al règim laboral, així com al personal al qual fan referència els articles 28 (membres del Govern i alts càrrecs) i 29 (personal directiu de les entitats públiques), d'un increment del 2,25 % en cadascun dels conceptes retributius, amb efectes d'1 de gener de 2019, respecte dels imports vigents a 31 de desembre de 2018 i, addicionalment, i amb efectes del 19 de juliol de 2019, un increment de fins a un 0,25 % en funció del producte interior brut (PIB).
Podeu consultar les retribucions del president en una taula annexa en aquesta mateixa pàgina.
La relació de llocs de treball de la Comissió Jurídica Assessora està publicada per Resolució PDA/744/2019, de 22 de març, per la qual es dóna publicitat a la refosa de la relació de llocs de treball del personal funcionari dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 7841, de 27 de març de 2019).
D'acord amb el Decret llei 3/2019, de 22 de gener, sobre l'increment retributiu per a l'any 2019 i la recuperació parcial de l'import de la paga extraordinària de l'any 2013 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya, les retribucions del personal funcionari i interí al servei de la Comissió Jurídica Assessora han estat incrementades en un 2,25 % en cadascun dels conceptes retributius, amb efectes d'1 de gener de 2019, respecte dels imports vigents a 31 de desembre de 2018.
L'esmentat Decret llei també preveu un increment addicional a partir de l'1 de juliol de 2019 de fins un 0,25 % en funció del producte interior brut (PIB).
Podeu consultar la Relació de llocs de treball de la Comissió i les taules retributives del personal annexes en aquesta mateixa pàgina. |
19,782 | La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 72.1 de l'Estatut d'autonomia de 2006, i es relaciona amb el Govern mitjançant el departament que el mateix Govern determini, actualment el Departament de la Presidència.
La Comissió vetlla per la legalitat de l'actuació de les diverses administracions catalanes i tant l'Administració de la Generalitat com els ens locals de Catalunya estan obligats a demanar-li el parer jurídic en una sèrie de matèries.
En aquests casos, el dictamen de la Comissió és de sol·licitud preceptiva.
En altres matèries les administracions poden sol·licitar-li el dictamen potestativament, és a dir, són consultes facultatives (dictàmens de sol·licitud no preceptiva).
La sol·licitud de dictamen s'efectua per mitjà de la plataforma electrònica EACAT.
Per a més informació, podeu consultar l'apartat "Sol·licitud de dictamen per EACAT" d'aquest web.
Podeu consultar els dictàmens de la Comissió al Cercador de dictàmens del Portal Jurídic de Catalunya i en l'apartat "Dictàmens" d'aquest web.
Com a òrgan consultiu de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals, la Comissió no atén consultes jurídiques dels ciutadans.
Format de les dades: HTML i PDF. |
19,793 | Des d'aquest aquest espai podeu accedir a l'organigrama de la Comissió Jurídica Assessora publicat al SAC-Gencat, on trobareu la informació relativa a l'organització institucional de l'entitat (dades bàsiques: organigrama, funcions, normativa, components, dades de contacte i perfil de la persona responsable i la seva trajectòria professional).
Format de les dades: HTML i PDF.
president de la Comissió Jurídica Assessora
Exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional i es relaciona amb el Govern per mitjà del Departament de la Presidència.
Com a òrgan consultiu de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals, no atén consultes jurídiques dels ciutadans ni telefònicament ni personal.
Alt òrgan consultiu del Govern previst a l'article 72.1 del nou Estatut d'autonomia.
Emet dictamen preceptiu sobre les matèries assenyalades en l'article 8 de la llei 5/2005, de 2 de maig.
D'aquestes destaquen les següents:
La Comissió Jurídica Assessora és integrada per quinze membres, els quals han d'ésser juristes de reconegut prestigi que es distingeixin en el camp professional, científic o acadèmic i que tinguin veïnatge administratiu a Catalunya.
El Govern en nomena els membres electius per a un període de sis anys, renovable per un altre període de sis anys. |
19,801 | Teniu dret a obtenir informació sobre si a la Comissió Jurídica Assessora s'estan tractant dades personals que us concerneixen, o no.
Com a persones interessades, teniu dret a accedir a les vostres dades personals, a sol·licitar que es rectifiquin si són inexactes o a sol·licitar-ne la supressió, entre altres motius, quan ja no siguin necessàries per a les finalitats per a les quals es van recollir.
Podeu sol·licitar que es limiti el tractament de les vostres dades d'acord amb les condicions establertes en l'article 18 del RGPD.
En aquest cas, únicament es tractaran per a exercir o defensar reclamacions, en casos de protecció dels drets d'una altra persona física o jurídica, o per raons d'interès públic important.
En determinades circumstàncies, podeu oposar-vos, si en motiveu la sol·licitud, al tractament de les vostres dades personals.
Podeu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, supressió, oposició al tractament i sol·licitud de limitació, adreçant una sol·licitud en suport paper a la Comissió Jurídica Assessora (Plaça Nova, 2-3, 08002 Barcelona) o, en format electrònic, mitjançant la petició genèrica disponible a Tràmits Gencat (la presentació de la sol·licitud per mitjans electrònics requereix disposar de certificat electrònic o bé del sistema alternatiu d'identificació idCat Mòbil).
Heu d'indicar clarament a la vostra sol·licitud quin o quins drets exerciu. |
19,878 | Per a cadascun dels tractaments de la Comissió Jurídica Assessora es mostra la informació següent:
El responsable dels tractaments efectuats és la Comissió Jurídica Assessora
És la persona encarregada de vetllar perquè la Comissió compleixi correctament la normativa de protecció de dades.
Podeu obtenir més informació pel que fa a la normativa relativa a la conservació de dades en aquest enllaç.
Tramitar i gestionar els expedients relatius als procediments respecte dels quals les administracions públiques han sol·licitat el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, d'acord amb la normativa reguladora d'aquest òrgan.
Gestionar les convocatòries i les actes de les sessions de la Comissió Jurídica Assessora.
Persones que són interessades en els expedients sobre els quals la Comissió Jurídica Assessora ha d'emetre dictamen, d'acord amb la seva normativa reguladora, les persones representants d'aquelles i altres persones vinculades amb els expedients dels quals porta causa la intervenció d'aquest òrgan.
Dades identificatives: nom i cognoms, DNI/NIF/NIE/passaport, número de passaport, adreça, telèfon, correu electrònic, signatura, signatura electrònica, empremtes digitals, número de la Seguretat Social o mutualitat, imatge o veu i marques físiques.
Dades de característiques personals: sexe, edat, data i lloc de naixement, nacionalitat, estat civil, llengua materna, dades familiars i característiques físiques.
Dades de circumstàncies socials: allotjament o habitatge; clubs i associacions; llicències, permisos i autoritzacions; propietats o possessions, i aficions i estils de vida.
Dades acadèmiques i professionals: titulacions; nivell de llengua catalana i altres idiomes; formació; experiència professional; serveis prestats i grau personal.
Codi lloc de treball; nom del lloc de treball; cos/categoria professional; grup; nivell; unitat orgànica; servei; localitat; superior/a jeràrquic/a; centre de treball; torn; vinculació anterior; tipus de lloc; forma d'ocupació; data d'inici; procediment de selecció; data de la finalització; motiu de la finalització; data de proposta i data de resolució.
Dades d'ocupació laboral: cos i escala; categoria i grau; lloc de treball; dades no econòmiques de la nòmina i història laboral.
Dades d'informació comercial: activitats i negocis; llicències comercials, i creacions artístiques, científiques, literàries o tècniques.
Dades econòmiques i financeres i d'assegurances: ingressos i rendes; dades bancàries; assegurances; hipoteques; inversions i patrimoni; dades de nòmina; subsidis i beneficis; crèdits, préstecs i avals; impostos i deduccions; plans de pensió i de jubilació, i targetes de crèdit.
Dades de transaccions: béns subministrats; béns rebuts; transaccions financeres; compensacions i indemnitzacions.
Dades relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives.
Origen ètnic o racial; opinions polítiques; conviccions religioses o filosòfiques; afiliació sindical; dades genètiques i biomètriques; salut, i vida sexual i orientació sexual.
Les dades personals contingudes en l'expedient i en les convocatòries, d'acord amb la normativa vigent en matèria de gestió documental i arxiu, es conservaran d'una manera indefinida mentre no existeixi la taula d'accés, avaluació i tria de la sèrie o sèries documentals que contenen aquestes dades.
Les dades personals contingudes en el dictamen i en les actes es conservaran d'una manera permanent.
Gestió econòmica de la Comissió Jurídica Assessora.
Indemnitzacions i retribucions dels membres de la Comissió Jurídica Assessora.
Seguiment de la despesa i dels ingressos de la Comissió Jurídica Assessora.
Membres de la Comissió Jurídica Assessora, proveïdors de la Comissió, o els seus representants i les persones amb obligacions de pagament a la Comissió i els seus representants.
Dades identificatives: nom i cognoms, DNI/NIF/NIE, número de passaport, adreça, telèfon, correu electrònic, signatura, signatura electrònica.
Les dades es comunicaran a l'Administració tributària, a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes i a entitats bancàries, en aquells casos en què ho disposi una norma amb rang de llei.
Les dades relacionades amb les finalitats descrites en aquest tractament es conservaran durant els terminis previstos en les taules d'accés, avaluació i tria de les sèries documentals relatives a economia i finances i a recursos econòmics.
Les mesures de seguretat tècniques i organitzatives implantades s'adrecen a garantir el control dels suports que poden contenir dades personals, el control dels usuaris autoritzats a accedir a les dades i del tipus d'accés que hi fan, el control de la transmissió de les dades i del seu transport i el control de la disponibilitat i integritat de les dades.
Tramitació i gestió dels expedients de contractació de la Comissió Jurídica Assessora.
Tramitació de la informació a les persones interessades.
Licitadors i adjudicataris en els processos de contractació de la Comissió Jurídica Assessora.
Dades identificatives: nom i cognoms; DNI/NIF/NIE; número de passaport; adreça; telèfon; correu electrònic; signatura i signatura electrònica.
Les dades es comunicaran a l'Administració tributària, a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes i a entitats bancàries, d'acord amb les previsions legals vigents.
S'aplicaran els terminis de conservació de les dades, en relació amb els expedients de contractació, previstos en les taules núm. 235, 236, 238, 239 i 240, publicades en el DOGC núm. 2861, de 6 d'abril de 1999.
Gestionar les qüestions relacionades amb la selecció de personal, la provisió de llocs de treball, els permisos i les llicències, les retribucions i els ajuts, les situacions administratives, la seguretat social, el control laboral, el règim disciplinari, l'obtenció d'estadístiques, les activitats de formació i el règim d'incompatibilitats.
Personal al servei de la Comissió Jurídica Assessora, participants en processos de selecció i altres persones vinculades amb l'òrgan.
Dades identificatives: nom i cognoms; NIF/DNI/Passaport/NIE; adreça postal i electrònica; telèfon; imatge; número de la Seguretat Social o Mutualitat; signatura electrònica i signatura manuscrita, i número de registre personal.
Dades de característiques personals: estat civil; dades familiars; data i lloc de naixement; edat; sexe; nacionalitat i grau de discapacitat.
Dades de circumstàncies socials: llicències, permisos i autoritzacions.
Dades d'ocupació laboral: cos i escala; categoria i grau; lloc de treball i història laboral.
Dades acadèmiques i professionals: formació i titulacions, i experiència professional.
Dades econòmiques i financeres: dades bancàries; dades de nòmina; infraccions administratives; avaluacions professionals; indemnitzacions per raó de serveis; dades d'accidents de treball i malalties professionals.
Discapacitats físiques o intel·lectuals.
Es preveu la cessió de la part de les dades que correspongui, respectivament, d'acord amb el que preveuen les disposicions legals aplicables, a l'Administració de la Seguretat Social, a l'Administració tributària, a les mutualitats de funcionaris, a l'entitat gestora del pla de pensions del personal, a les entitats bancàries i al departament de la Generalitat de Catalunya amb competències en matèria de funció pública.
Les dades es conservaran durant el temps que es mantingui la relació funcionarial o laboral o durant el temps necessari per a les finalitats del tractament per a les quals han estat recollides.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 80, publicada al DOGC núm. 2117, de 20 d'octubre de 1995, en relació amb les dades relatives als expedients de personal al servei de l'Administració pública, les dades es conservaran de manera permanent.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 82, publicada al DOGC núm. 2117, de 20 d'octubre de 1995, en relació amb les dades relatives als expedients de selecció directa de personal al servei de l'Administració pública, el conjunt de documents del procés de selecció del personal contractat es conservarà d'una manera permanent.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 83, publicada al DOGC núm. 2117, de 20 d'octubre de 1995, en relació amb les dades relatives als expedients de provisió de llocs de treball, les dades es conservaran d'una manera permanent.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 85, publicada en el DOGC núm. 2117, de 20 d'octubre de 1995, les dades relatives als expedients de formació de personal al servei de l'Administració pública es destruiran al cap de sis anys.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 88, publicada al DOGC núm. 2117, de 20 d'octubre de 1995, les dades relatives als expedients de compatibilitats del personal al servei de l'Administració pública es conservaran de manera permanent.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 249, publicada al DOGC núm. 2861, de 6 d'abril de 1999, les dades relatives a les indemnitzacions per raons del servei es destruiran al cap de cinc anys.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 455, publicada al DOGC núm. 3842, de 13 de març de 2003, les dades relatives als expedients d'accidents i malalties professionals es destruiran al cap de cinc anys.
D'acord amb els terminis establerts per les taules d'accés, avaluació i tria núm. 13, 87 i 751, publicades en els DOGC núm. 6528, de 24 de desembre de 2013, i 6874, de 19 de maig de 2015, les dades relatives als expedients disciplinaris per infraccions lleus i greus en matèria de personal es destruiran quan hagin transcorregut quatre anys des de la finalització de l'expedient, mentre que les relatives a expedients disciplinaris per infraccions molt greus en matèria de personal es conservaran d'una manera permanent.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 16, publicada al DOGC núm. 6966, de 30 de setembre de 2015, en relació amb les dades relatives als expedients de convocatòries de selecció de personal, es conservaran d'una manera permanent les actes i els acords del tribunal qualificador, els llistats provisionals i definitius d'admesos i el model de proves.
Es destruiran totalment les instàncies i les proves un cop sigui ferma la resolució de la convocatòria i el nomenament del personal.
Obtenir dades per a efectuar el control horari.
Personal al servei de la Comissió Jurídica Assessora.
Dades identificatives: NIF, número d'identificació personal i imatge.
D'acord amb el termini establert per la taula d'accés, avaluació i tria núm. 12, publicada en el DOGC núm. 1854, de 17 de gener de 1994, les dades es conservaran durant un termini d'un any des de l'acabament de l'any natural en què s'han produït.
En el cas que s'apreciïn faltes disciplinàries, s'eliminaran un cop hagi prescrit la sanció.
Les mesures de seguretat tècniques i organitzatives implantades s'adrecen a garantir el control dels suports que poden contenir dades personals; el control dels usuaris autoritzats a accedir a les dades i del tipus d'accés que hi fan, i el control de la disponibilitat i integritat de les dades.
Atendre i gestionar les sol·licituds d'exercici dels drets d'accés, rectificació, supressió, oposició i limitació del tractament.
Persones físiques que exerceixen els drets descrits davant la Comissió Jurídica Assessora i les persones representants d'aquestes.
Gestionar les inscripcions i fer el seguiment dels cursos, jornades, seminaris i conferències organitzats per la Comissió Jurídica Assessora.
Persones que participen en les activitats formatives organitzades per la Comissió Jurídica Assessora.
Un cop transcorregut aquest termini, d'acord amb la normativa vigent en matèria de gestió documental i arxiu, es conservaran les dades de forma indefinida mentre no existeixi la taula d'accés, avaluació i tria de la sèrie o series documentals que contenen aquestes dades.
Dur a terme la gestió de les relacions institucionals i protocol·làries de la Comissió Jurídica Assessora.
Comunicar, promoure i difondre la informació relativa a les activitats que organitzi o en les quals participi la Comissió Jurídica Assessora.
Càrrecs públics; personal al servei de les administracions públiques; personal al servei de la Comissió Jurídica Assessora; comunitat universitària; directius i responsables d'empreses i entitats jurídiques interessades, i membres de col·legis professionals.
Dades identificatives: nom i cognoms; adreça; telèfon i correu electrònic.
Es podran comunicar les dades al Departament de la Presidència als únics efectes de gestionar l'organització dels actes.
Gestionar les sol·licituds d'accés a la informació pública que la ciutadania adreci a la Comissió Jurídica Assessora en virtut de la normativa vigent en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Persones o els seus representants que sol·licitin a la Comissió Jurídica Assessora informació subjecta al règim de transparència.
Dades identificatives: nom i cognoms; NIF/DNI/passaport/NIE; telèfon; adreça; correu electrònic; signatura manuscrita i signatura electrònica.
Es conservaran les dades personals durant la tramitació del procediment.
Un cop finalitzat, d'acord amb la normativa vigent en matèria de gestió documental i arxiu, es conservaran d'una manera indefinida mentre no existeixi la taula d'accés, avaluació i tria de la sèrie o series documentals que contenen aquestes dades. |
19,930 | El 1931, amb l'adveniment de la Segona República, la Unió de Rabassaires de Catalunya, creada el 1922, amplia les perspectives de reclamar per als pagesos allò que consideren que els pertoca.
L'Estatut del 1932 i el nou Parlament, atrauen competències per legislar en matèries de dret civil.
I la nova Unió de Rabassaires i altres Conreadors del camp de Catalunya es mou, a vegades amb violència, i sovint amb dissensions amb d'altres sectors socials i polítics, per reclamar que es promulgui una llei de contractes de conreu que reguli les millores que demanen els camperols.
Reproduïm a continuació la referència que fa a la Comissió Jurídica Assessora Joaquim de Camps i Arboix, al seu llibre Història de la llei de contractes de conreu («Episodis de la Història», Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 1971, pàg.
9-10), per la relació amb els fets que ara es pretenen commemorar:
"En aquell any 1933 Catalunya feia estrena del seu sistema parlamentari, després d'una interrupció de dues centúries i mitja d'un règim legislatiu de viure a la intempèrie la norma jurídica típicament autòctona; en defensa del seu dret, la regió escriví durant aquell llarg període pàgines de profit i de glòria.
El novell Parlament estava constituït per una forta majoria d'Esquerra Republicana de Catalunya; per una també forta minoria de la Lliga Catalana i per representacions menors de la Unió Socialista de Catalunya, Unió Democràtica, Acció Catalana Republicana i partit Nacionalista d'Esquerra.
Per tal que la producció de les lleis a discutir i aprovar no tingués un origen inspirat en doctrinarismes partidistes, el govern de la Generalitat va crear una Comissió Jurídica Assessora, formada per representacions d'entitats apolítiques, per homes acreditats per la seva competència jurídica i per alguns funcionaris altament reputats.
Presidia l'organisme el patrici i home de dret Joan Maluquer i Viladot, assistit per tres secretaris: Rafael Closas, Francesc Girons i Josep Quero i Morales.
Entre els jurisperits hi havia Antoni Maria Borrell i Soler, Joan Martí i Miralles, Francesc de P. Maspons i Anglasell, Amadeu Hurtado i Miró, i Ramon Maria Roca i Sastre; és a dir, personalitats d'ideologia diversa, alguns d'ells ben distanciats de la predominant en el govern i al Parlament.
Calia, però, fer obra solidàriament construïda i que respongués a l'interès general.
El govern de la Generalitat expressà clarament que deixava a la Comissió en plena llibertat d'obrar pertocant a la redacció de l'avantprojecte.
Aquest dividia l'articulat en els següents capítols: I. Disposicions generals.
Drets de tanteig, retracte i rescat.
La principal innovació era la que facilitava l'accés a la propietat mitjançant l'anomenat dret d'adquisició; també era remarcable l'ordenament normatiu per a solucionar els conflictes i mantenir en el camp l'esperit de convivència.
Ultimat el treball de la Comissió, el conseller de Justícia i Dret, Pere Coromines, sense esmenar ni un punt ni una coma, presentà el document a la Cambra deliberant, el dia 20 d'abril del 1933; el signava, a més del conseller, Carles Pi i Sunyer, en la seva condició de conseller delegat del president de l'organisme autònom."
Atesa la importància de l'avantprojecte de llei, es creà una comissió especial a la Cambra amb representació de tots els partits.
Calia que tothom estigués d'acord amb el que finalment sortís del Parlament.
La llei es debaté per primer cop el 29 de novembre de 1933, després de vuit mesos d'haver-se rebut i se n'interrompé el debat arran de la mort de Francesc Macià.
Un cop constituït el nou govern, amb Lluís Companys de president, el debat es reprengué el 5 de gener de 1934 i tornà a interrompre's a causa del període electoral arran de les eleccions municipals.
Els fets polítics del moment, comportaren que La Lliga abandonés els escons del Govern i els vots particulars i les esmenes que aquest partit havia presentat a l'avantprojecte s'hagueren de debatre sense el partit que les defensava, de manera que la majoria foren rebutjats.
Finalment la llei s'aprovava, amb l'articulat definitiu, l'abril de 1934.
Però tot just començava un camí.
La llei es veié ràpidament declarada inconstitucional per la Sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals de 8 de juny de 1934.
I a continuació remetem a l'estudi que fa sobre aquesta llei Ferran Badosa i Coll, membre de l'actual Comissió Jurídica Assessora, dins La Comissió Jurídica Assessora en la formació del dret català (Comissió Jurídica Assessora, Barcelona, 2011, pàg.
27-30), que analitza els arguments d'aquest Tribunal contra la llei i a continuació exposa:
"La Llei es va tornar a promulgar dos cops més.
La Llei de 14 de juny de 1934, en resposta immediata a la Sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals, va reproduir íntegrament la Llei d'11 d'abril, amb l'afegitó d'una disposició final que n'establia la retroactivitat.
Aquesta Llei de 14 de juny, com la d'11 d'abril, imposava al conseller de Justícia i Dret la presentació d'un Reglament del qual havia de donar compte al Parlament (disposició addicional segona).
Una explicació detallada dels fets envoltaren l'aprovació de la Llei de contractes de conreu fins que es va derogar es pot trobar al llibre d'Amadeu Hurtado: Quaranta anys d'advocat.
Història del meu temps, 1931-1936 (Editorial Ariel, Barcelona, 1967), del qual s'ha fet una ressenya en aquest mateix web de la Comissió Jurídica Assessora, a la secció d'Història.
El Govern va dictar, per Decret de 6 de setembre de 1934, el Reglament de la nova Llei.
Aquest Decret va rebre força de llei per la Llei de 14 de setembre de 1934, que va ser votada pel Parlament, sense discussió, el 13 de setembre, i que va autoritzar el Govern a fer-ne un text refós, el qual va veure la llum amb el Decret de 21 de setembre de 1934."
El 6 d'octubre de 1934, el context polític agitat fa que Companys declari apressadament l'Estat català: "En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica."
A partir d'aquest moment Companys intenta negociar amb el general Batet, el cap de l'exèrcit a Catalunya, perquè redueixi els aldarulls que hi ha al carrer i accepti el nou Estat català.
En comptes d'això, Batet fa sortir l'exèrcit al carrer, hi ha unes hores d'escaramusses, detencions i morts a causa dels enfrontaments i, davant la declaració d'estat de guerra, el Govern acaba per rendir-se i és detingut.
I continua dient Badosa: "Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934 l'aplicabilitat d'aquest últim Decret va ser suspesa per l'Ordre de 23 d'octubre de 1934 [...].
El Decret de 2 de març de 1936 en va restablir retroactivament la "vigència", en realitat l'aplicabilitat, ja que no s'havia derogat, i va declarar nul·les totes les resolucions proferides a l'empara de l'Ordre de 23 d'octubre de 1934 [...].
Un cop esclatada la guerra, el Decret de 3 d'agost de 1936 –proposat pels consellers de Justícia i Dret, Josep Quero i Morales, i d'Agricultura, Josep Calvet– va restablir interinament la vigència de la Llei d'11 d'abril de 1934 i va derogar totes les disposicions que n'eren contràries. [...]
Però el Decret de 5 de gener de 1937 va declarar nuls tots els contractes de conreu anteriors al 19 de juliol de 1936."
Aquell avantprojecte que va emetre la Comissió Jurídica Assessora l'any 1933, amb l'afany de trobar un consens de totes les parts implicades i acceptat per tothom, acabà per veure la llum en forma de llei, la qual s'hagué d'aprovar dues vegades –després de la intervenció del Tribunal de Garanties Constitucionals–, i, arran dels fets d'octubre de 1934, amb totes les repressions que se'n derivaren, i que avui recordem, finalment acabà per patir-ne la suspensió fulminant.
I no fou fins a l'any 2008 que el Parlament de Catalunya aprovà la nova Llei 1/2008, de contractes de conreu, d'acord amb un avantprojecte preparat de la Comissió de Codificació de Catalunya, que reprenia la qüestió.
L'article 1 d'aquesta nova llei s'inspirava en l'anterior, quan diu el que segueix:
Són objecte d'aquesta llei els contractes de conreu.
Per contractes de conreu s'entenen els contractes d'arrendament rústic, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals se cedeix onerosament l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
El contracte de conreu pot incloure una explotació agrària, entesa com un conjunt de béns i drets que conformen una unitat econòmica."
És palès que hi ressona el que la Llei contractes de conreu de 1934 declarava:
Són objecte d'aquesta Llei els contractes de conreu, i s'entenen compresos sota aquesta denominació els contractes de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i altres contractes de naturalesa anàloga, sempre que siguin d'explotació exclusivament agrícola.
Els contractes expressats no perden el seu caràcter per la circumstància de concórrer junt amb l'objecte específic de conreu, prestacions de serveis o obligacions de representació.
Queden, per tant, exceptuats els contractes pecuaris, així com els mixtes de conreu i pecuaris, els quals seran objecte d'una llei especial."
(El contingut complet de la Llei de contractes de conreu de 1934 es pot trobar a la secció d'Estudis del web de la Comissió, dins els Avantprojectes de la Comissió Jurídica Assessora de 1933, pàg. |
19,951 | Una vegada restablerta provisionalment la Generalitat de Catalunya pel Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, l'Ordre del president de 7 de desembre del mateix any creà la Secretaria General de la Presidència, la qual fou organitzada per l'Ordre de 2 de gener de 1978.
Entre els serveis de la Secretaria General establerts per aquesta Ordre, l'article 7 disposava que hi hauria un Servei Tècnic d'Assessorament Jurídic.
La Secretaria General de la Presidència fou reorganitzada pel Decret de 17 d'octubre de 1978.
L'article 5 creà el Gabinet Jurídic Central, mentre que l'article 7 disposà:
"Adscrita a la Presidència, es restableix la Comissió Jurídica Assessora, que exercirà les funcions d'assessorament jurídic del president de la Generalitat i del seu Consell Executiu.
Dictaminarà o elaborarà, si escau, les propostes de normes que li siguin sotmeses.
Els seus membres seran nomenats per decret, sense límit de nombre".
El posterior Decret 172/1980, que reestructurà el Departament de la Presidència, establí l'adscripció a aquest Departament de la Comissió Jurídica Assessora, com a organisme consultiu dependent directament del president de la Generalitat de Catalunya.
L'Ordre de 16 de gener de 1979 aprovà les Normes de règim interior de la Comissió Jurídica Assessora.
Entre les seves disposicions cal remarcar:
El 7 de maig de 1979, el president Tarradellas en va nomenar per decret els primers membres.
La Comissió quedà integrada per Ramon Faus i Esteve, com a president, i per setze personalitats més d'acusat relleu en el camp del dret, procedents de diverses comarques de Catalunya, com a vocals: Joan Anglada i Vilardebó, Narcís-Jordi Aragó i Masó, Enric Argullol i Murgadas, Miquel Casals i Colldecarrera, Lluís Figa i Faura, Miquel Marín i Luna, Josep J. Pintó i Ruiz, Lluís Puig i Ferriol, Josep M. Puig i Salellas, Octavi Saltor i Soler, Joan Sansa i Caminal, Josep-Enric Rebés i Solé, Felip Tallada i d'Esteve, Ramon Viladàs i Monsonís, Josep M. Vilaseca i Marcet i Francesc Fernández de Villavicencio i Arévalo.
Fou nomenat secretari Juli Molinario, advocat de l'Estat.
La presa de possessió de tots ells tingué lloc al Saló de la Mare de Déu de Montserrat, del Palau de la Generalitat de Catalunya, el 31 de maig de 1979.
Es poden consultar en aquesta pàgina els discursos de l'acte de possessió del president de la Comissió, el Sr.
Ramon Faus, com també del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr.
El Ple de la Comissió es reuní per primera vegada el 25 de juny de 1979.
Amb aquest acte quedà tancat el procés constitutiu de la Comissió restablerta i començà la seva activitat.
Al cap de pocs mesos elaborà un important dictamen sobre el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979.
En els seus primers anys redactà diversos avantprojectes de llei, entre els quals destaca l'avantprojecte de la Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, finalment aprovada com a Llei 3/1982, de 23 de març. |
19,961 | Des d'aleshores, el Parlament de Catalunya ha aprovat d'una forma successiva tres lleis reguladores de la Comissió Jurídica Assessora: la Llei 3/1985, de 15 de març; la Llei 21/1990, de 28 de desembre (refoses en un únic text mitjançant el Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març), i la Llei 5/2005, de 2 de maig, actualment vigent (modificada per la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern).
Aquestes tres lleis han convertit progressivament la Comissió Jurídica Assessora en allò que és ara: un alt òrgan consultiu dotat de plena autonomia orgànica i funcional que assumeix, a Catalunya, la funció de control de la legalitat de l'actuació de l'Administració autonòmica i local que abans corresponia al Consell d'Estat (vegeu, per a més detalls, la secció d'aquest web dedicada a la seva naturalesa i funcions).
L'assumpció d'aquesta nova responsabilitat ha comportat un creixement constant del nombre de dictàmens elaborats anualment per la Comissió, fins a arribar a la xifra màxima de 1.023 assolida l'any 1999.
D'aleshores ençà, com a conseqüència de l'establiment d'un límit mínim quantitatiu a les consultes en matèria de responsabilitat patrimonial, el nombre de dictàmens s'ha reduït i s'ha estabilitzat a l'entorn dels 400 anuals.
Des del seu restabliment, la Comissió ha estat presidida per Ramon Faus i Esteve (1979-1986), Josep M. Vilaseca i Marcet (1986-1995), Josep-Enric Rebés i Solé (1995-2005), Tomàs Font i Llovet (2005-2014) i, en l'actualitat, per Albert Lamarca i Marquès.
Durant molt de temps, la Comissió va estar integrada per un màxim de vint-i-cinc membres nomenats per períodes renovables de dos anys.
Només alguns d'ells formaven part de la Comissió Permanent, l'òrgan que aprovava la major part dels dictàmens.
La llei vigent ha suprimit la distinció entre el Ple i la Comissió Permanent i ha reduït a quinze el nombre de membres, dos dels quals ara són membres nats (el director o la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat i el director o la directora de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern).
Actualment, els membres electius que són nomenats per un període de sis anys, renovable un sol cop, per terços i cada dos anys, poden perdre aquesta condició només per les causes taxades en la llei, en garantia de llur independència. |
19,964 | En aquest punt trobeu la informació que estableix com s'organitza i es regula la Comissió Jurídica Assessora, i la informació relativa als procediments administratius que són de la seva competència.
Format de les dades: HTML i PDF. |
19,966 | El contingut d'aquest apartat se centra en el personal amb funcions directives, funcionaris i laborals de caràcter estructural sense funcions directives de la Comissió Jurídica Assessora. |
19,968 | Informació relativa als convenis i acords de col·laboració signats per la Comissió Jurídica Assessora, d'acord amb el que preveu l'article 14 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, pel que fa a la transparència en l'àmbit dels convenis de col·laboració. |
19,987 | En la sessió del dia 24 d'octubre de 1932 (un mes i escaig després que les Corts Constituents aprovessin l'Estatut d'autonomia de Catalunya), el Consell Executiu de la Generalitat acordà crear la Comissió Jurídica Assessora, dependent del Departament de Justícia i Dret, per "elaborar estudis dels projectes de llei que el Govern de la Generalitat li encomani, com els que per iniciativa pròpia estimi convenient preparar, evacuar els informes que el Govern sol·liciti sobre qüestions d'ordre especial i concret i formular l'avantprojecte de la Llei civil catalana".
La Comissió fou integrada pels membres que aleshores pertanyien a la Comissió de l'Apèndix del Dret Civil Català, creada pel Reial decret de 24 d'abril de 1899, i altres lletrats escollits lliurement pel Govern fins a un total de vint-i-un membres.
En formaren part persones il·lustres: Joan Maluquer i Viladot, Ramon d'Abadal i Calderó, Amadeu Hurtado i Miró, Oriol Anguera de Sojo, Antoni Par i Tusquets, Josep Roig i Bergadà, Santiago Gubern i Fàbregas, Eugeni Cuello i Calon, Josep Xirau i Palau, Francesc Maspons i Anglasell, Joan Martí i Miralles, Josep M. Pi i Sunyer, Manuel Raventós i Bordoy, Pere Mias i Codina, Pau Font de Rubinat, Lluís Emperador i Félez, Antoni M. Borrell i Soler, Ramon M. Roca i Sastre, Pompeu Quintana i Serra, Ramon Coll i Rodés i Enric Febrer i Prades.
Aquesta Comissió elaborà la major part dels projectes de llei que aprovà el Parlament de la Generalitat republicana, i actuà com una mena de comissió catalana de codificació.
Inicialment, el Govern li ordenà que constituís una secció amb l'encàrrec d'elaborar els avantprojectes de la Constitució interna de Catalunya (coneguda oficialment com l'"Estatut interior"), de la Llei municipal, de la Llei del Tribunal de Cassació i de la Llei electoral.
Aquests avantprojectes foren la base de les lleis corresponents aprovades pel Parlament els anys 1933 i 1934, llevat el de la llei electoral, que mai no arribà a ser debatut pel Parlament.
En la sessió del 28 del novembre de 1932, el Govern de Catalunya encarregà a la Comissió que estudiés "el problema agrari a Catalunya des del punt de mira legal, i formular, amb caràcter d'urgència, un projecte de llei que reguli els contractes d'arrendament, masoveria, parceria, rabassa morta i altres relatius a finques rústiques, servant les peculiaritats del dret català".
En compliment d'aquest encàrrec, la Comissió redactà l'avantprojecte de la coneguda Llei de contractes de conreu (es pot consultar en aquest mateix web una ressenya sobre el paper de la Comissió del període republicà en els fets del 6 d'octubre de 1934 i la seva relació amb la llei de contractes de conreu).
Altres avantprojectes formulats per la Comissió foren el de majoria d'edat, el de la capacitat de la dona casada i el de la procuradoria de Catalunya; tots ells convertits en lleis entre els anys 1933 i 1936.
Quedaren en canvi encallats en el procés legislatiu el de l'autoritat paterna, el de la tutela i curatela i la regulació del Tribunal Contenciós Administratiu de Catalunya.
A més, informà, a petició del Govern de la Generalitat, sobre molts projectes de disposicions reglamentàries i evacuà diverses consultes.
Els Avantprojectes 1933 i els Avantprojectes 1934 es van reeditar i publicar en el web de la Comissió, en ocasió de la commemoració dels seus 75 anys.
I, coincidint amb els seus 85 anys, els documents del període republicà de la Comissió es troben publicats al web de l'Arxiu Nacional de Catalunya, on van ser transferits per tal de donar compliment a la Llei 10/2001, que estableix que aquest organisme té, entre d'altres, la funció de rebre la documentació històrica de les entitats que depenen de la Generalitat de Catalunya, preservar-la i tenir-la a disposició de l'Administració i dels ciutadans.
L'Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat una anàlisi sobre la documentació dels anys 1932 a 1936 cedida per la Comissió.
Sessió del Govern de 24 d'octubre de 1932.
Creació i nomenament de membres de la Comissió Jurídica Assessora
Anàlisi sobre la documentació de la Comissió dels anys 1932 a 1936 cedida a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Conferència de Joan Maluquer i Viladot, pronunciada el 22 de maig de 1933, presentada dins la recopilació de "Conferències sobre l'Estatut de Catalunya", publicades per l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (Barcelona, 1933) |
20,014 | "Els antecedents que influïren més en la gestació de la Comissió Jurídica Assessora de l'època republicana foren tres: la Comissió d'elaboració de l'Apèndix de dret civil català al Codi civil, la Comissió Jurídica Assessora estatal creada l'any 1931 pel Govern de la República i l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya."
(Extret del llibre "La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya.
75 anys d'història", Barcelona, 2011, pàgines 29-44.)
La Comissió General de Codificació, creada el 1843, dissolta el 1869 i restablerta el 1875, fou l'encarregada de redactar el text del Codi civil espanyol en desplegament de la Llei de bases d'11 de maig de 1888, que establia que s'havien de presentar els apèndixs forals a aquest Codi civil.
Dos reials decrets d'abril de 1899 n'encarregaren l'elaboració a sengles comissions de juristes dels territoris forals.
En el cas català es preveia que aquesta comissió havia d'estar integrada per un president i dotze vocals designats entre lletrats.
La Comissió de l'Apèndix de dret civil català fou presidida inicialment per Germán Gamazo Calvo, substituït al cap de pocs dies per Francesc Romaní i Puigdengolas, però el lliurament del Projecte d'Apèndix, basat en la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña de Duran i Bas, de 1883, no es produí fins al 18 de novembre de 1930.
Paral·lelament, la Comissió General de Codificació estava presidida en aquell moment per Joan Maluquer i Viladot i n'eren vocals Ramon d'Abadal i Calderó, Oriol Anguera de Sojo i Dodero, Antoni M. Borrell i Soler, Amadeu Hurtado i Miró, Joan Martí i Miralles, Francesc de Paula Maspons i Anglasell i Ferran de Querol i de Bofarull.
Amb la proclamació de la República es va plantejar la necessitat d'adaptar el Projecte d'Apèndix al nou context juridicopolític.
El Consell Executiu provisional de la Generalitat, en exercici de la nova autonomia política, acordà suspendre les activitats de la Comissió de l'Apèndix –a la qual qualificava d'"òrgan tècnic fill d'una herència forçosa", tot i que en valorava, alhora, la tasca rellevant duta a terme– i crear una Comissió Jurídica Assessora catalana.
Així, en el preàmbul del Decret que creà la Comissió Jurídica Assessora, de 24 d'octubre de 1932, es justificava la necessitat de crear un òrgan diferent de la Comissió de l'Apèndix i es feia referència a "la varietat d'aspectes i la multiplicitat de facetes" de les activitats que s'haurien de realitzar, així com a "la dilatació constant que hom experimenta en l'òrbita de tota manifestació jurídica, i el sentit funcional i no formalista que avui dia caracteritza el Dret".
La Comissió de l'Apèndix i la Comissió Jurídica Assessora presentaven connexions personals i funcionals; però la segona sorgí com a òrgan nou, amb una nova legitimació i no circumscrita en la seva activitat al dret privat.
El model de la Comissió Jurídica Assessora estatal instaurada pel Govern de la República, en substitució de la Comissió General de Codificació, el 1931, influí molt en la creació de la Comissió Jurídica Assessora catalana: la mateixa denominació i unes funcions i un sentit similars ho fan palès –influx que també fou present en el cas del País Basc–.
La Comissió Jurídica Assessora estatal, amb juristes de gran renom, va tenir un paper cabdal en la vida política i jurídica de la República.
El primer encàrrec rebut fou elaborar l'Avantprojecte de Constitució republicana i, durant els anys que funcionà, preparà altres avantprojectes destacats en els àmbits penal, civil, electoral, de les confessions i congregacions religioses, de diverses institucions i de l'ordre públic.
La seva activitat declinà amb el transcurs del temps, i sovint patí una falta d'autonomia i de mitjans durant els darrers anys.
A l'últim, fou dissolta pel Govern de Burgos en la zona franquista el març de 1938.
L'Oficina d'Estudis Jurídics, constituïda el juliol de 1918, fou projectada per Enric Prat de la Riba i establerta efectivament sota el mandat de Josep Puig i Cadafalch, amb l'encàrrec de codificar "les regles de dret integrants del règim jurídic català".
El seu cap fou Francesc de Paula Maspons i Anglasell i en foren membres Martí Esteve i Guau, Ramon Coll i Rodés, Ferran Valls i Taberner, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rafael Closas i Cendra i Tomàs Roig i Llop.
Aquesta Oficina dugué a terme una tasca destacable, especialment en l'àmbit del dret civil català, en contrast amb la inactivitat que en aquell període caracteritzà la Comissió de l'Apèndix, a la qual se superposà de fet.
A més, i a diferència de la Comissió de l'Apèndix, naixia amb una missió codificadora que anava més enllà de l'elaboració d'un apèndix al Codi civil espanyol.
Fou també l'òrgan de consulta del president i del Consell de la Mancomunitat, i emeté una diversitat de dictàmens jurídics, fins que fou extingida el juliol de 1924 com a conseqüència del cop d'estat de Primo de Rivera.
Entre l'Oficina d'Estudis Jurídics i la futura Comissió Jurídica Assessora catalana sembla clara la connexió funcional, i també es constata una certa vinculació institucional i personal.
Malgrat això, la Comissió Jurídica Assessora no es consideraria hereva ni successora d'aquesta Oficina, condició que va ser reconeguda, en canvi, a una nova Oficina d'Estudis Jurídics, adscrita al Departament de Justícia i Dret, configurada com un òrgan auxiliar al servei del Parlament i de les comissions tècniques de juristes i creada sis mesos abans d'instituir-se la Comissió Jurídica Assessora.
El desembre de 1932 es plantejà al Parlament la relació entre aquesta nova Oficina i la Comissió Jurídica Assessora catalana, amb motiu de la discussió dels pressupostos de la Generalitat per a l'any 1933.
S'hi presentà un vot particular, que proposava de refondre-les en un sol organisme, però fou rebutjat i romangueren separades. |
20,024 | Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Lleida des de 2002.
Ha estat magistrat suplent a l'Audiència Provincial de Lleida des de l'any 1998 fins a l'any 2015.
President del Jurat d'Expropiació de Catalunya - Secció de Lleida del 2006 al 2017.
Vocal del Ple de la Comissió de Codificació de Catalunya i membre de diversos grups internacionals d'harmonització de dret de contractes a Europa.
S'ha especialitzat en dret d'obligacions i contractes, dret de propietat, protecció de menors i dret de família i successions.
Ha publicat diversos manuals sobre el dret civil de Catalunya i més d'un centenar de monografies, articles i capítols de llibres en obres col·lectives, en català, espanyol i anglès.
Ha dirigit el màster en Dret Agroalimentari de la Universitat de Lleida.
Ha estat becari de la Fundació Alexander von Humboldt Stiftung i ha fet estades de recerca a les universitats de Regensburg i Münster.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del febrer de 2016 |
20,032 | És catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, on és director del Grup de Recerca en Teoria Política.
Ha estat director dels màsters en Political Philosophy i en Diverse Democracies: Federalism, Nationalism and Multiculturality, així com del programa de doctorat del Departament de Ciències Polítiques i Socials.
Els seus camps de recerca són la filosofia política, les teories de la democràcia, el federalisme, les democràcies plurinacionals, i el liberalisme polític i la socialdemocràcia després de la Segona Guerra Mundial.
Ha rebut diversos premis de recerca: Rudolf Wildenmann Prize (ECPR, 1997), Ramon Trias Fargas (2002), Associació Espanyola de Ciència Política al millor llibre ( Multinational Federalism and Value Pluralism, Routledge, 2006).
Ha estat membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, i actualment és també director de la col·lecció "Una inmersión ràpida " de Tibidabo Edicions, així com col·laborador dels diaris La Vanguardia i ARA i en mitjans internacionals.
Entre els seus llibres recents destaquen Politics of Religion and Nationalism.
Membre nat de la Comissió Jurídica Assessora des de l'1 d'octubre de 2018 |
20,041 | Professora de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.
Ha estat investigadora Ramón y Cajal a la Universitat de Lleida, amb reconeixement del Programa I3, que acredita una trajectòria investigadora destacada.
Experta en dret de la responsabilitat patrimonial en l'àmbit mèdic i sanitari, per productes defectuosos i medicaments, així com en la valoració del dany i el sistema de barems.
És autora de diverses publicacions sobre dret de contractes en dret privat europeu i ha treballat sobre el conflicte entre els drets de la personalitat i la llibertat d'expressió.
Pertany al grup de recerca impulsor de la revista InDret.
Ha col·laborat amb la Comissió de Codificació de Catalunya en l'elaboració del Llibre sisè del Codi civil de Catalunya.
Ha fet estades de recerca al Max-Planck-Institut d'Hamburg i ha estat visiting scholar a la Universitat Cornell Law School de Nova York.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del febrer de 2016 |
20,052 | Nascuda a Molins de Rei el 1968.
Professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
Experta en la regulació de l'organització territorial del poder, els drets fonamentals, el dret lingüístic i el dret antidiscriminatori, entre d'altres.
Ha publicat nombrosos articles científics i monografies en l'àmbit del dret constitucional.
Ha realitzat estades de recerca a les universitats d'Ottawa, d'Hèlsinki, de Lovaina i de Pisa sobre federalisme, drets educatius i règim jurídic de les llengües.
Ha estat professora visitant a universitats franceses i llatinoamericanes.
Directora de la Revista de Llengua i Dret, de la qual ha estat membre del Consell de Redacció.
Ha col·laborat amb l'Observatori Català de la Justícia i amb el Departament de Cultura dins del Grup d'Experts en Drets Lingüístics i Sociolingüística.
Membre del Col·lectiu Praga, de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans i de Linguapax Internacional.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del maig de 2016 |
20,058 | Catedràtic de Dret Financer i Tributari a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Expert en finançament autonòmic, en dret tributari i financer de les administracions públiques autonòmica i local, en l'exercici de la potestat normativa tributària local i en deute públic de les administracions i fiscalitat ambiental, entre d'altres.
Ha estat professor en cursos de formació per a funcionaris per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, així com en nombrosos cursos de postgrau d'universitats llatinoamericanes.
És secretari interventor de l'Administració local, amb habilitació nacional, en excedència (1989-1992).
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des de l'any 2016 |
20,072 | És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i màster en Dret Urbanístic (IDEC-UPF).
És advocat en exercici i actualment és el soci responsable de l'àrea de Dret civil de la firma Bufet Vallbé de Barcelona.
Com a advocat ha participat en nombrosos procediments sobre responsabilitat civil i responsabilitat patrimonial de l'Administració i té una àmplia experiència en matèria de dret de fundacions, àmbit en el qual exerceix de secretari en diverses fundacions vinculades a la salut, l'educació i la dependència.
També ha actuat en procediments arbitrals com a àrbitre designat pel Tribunal Arbitral de Barcelona.
Ha estat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya durant la XI legislatura (2016-2017) i va presidir la Comissió de Codificació del Dret Civil de Catalunya i l'Observatori del Dret Privat de Catalunya.
Durant aquest període es va aprovar la Llei del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, sobre obligacions i contractes, i es va aprovar la Llei que regula les voluntats digitals.
Entre altres fites, ha posat en funcionament el Registre de parelles estables de Catalunya i el Registre únic de grups d'interès de Catalunya.
També ha tancat la presó Model de Barcelona, després de 113 anys de funcionament, i ha impulsat la digitalització de l'Administració de justícia.
Coneix en profunditat el funcionament de l'Administració de la Generalitat i l'Administració local per la seva experiència com a cap del Gabinet del Departament d'Educació i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Va ser secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2008-2010), mandat en el qual va liderar el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT).
També ha estat president de l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
En l'àmbit universitari, ha estat membre del Consell Interuniversitari de Catalunya, del Consell Social de la Universitat de Barcelona (UB) i del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), del qual n'ha presidit la Comissió Acadèmica.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des de l'any 2018 |
20,084 | Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra.
Cursos de doctorat en Dret i suficiència investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Advocat en exercici col·legiat a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.
Professor associat del Departament de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Membre fundador del Col·lectiu Praga i de l'Associació Drets.
És autor de diverses monografies i articles científics de l'àmbit del dret administratiu.
Ha fet estades de recerca a la London School of Economics and Political Science sobre el sistema institucional britànic i la prestació dels serveis socials al Regne Unit, i a l'Institut Universitari Europeu de Florència sobre l'ús del mètode obert de coordinació per a l'elaboració de polítiques socials destinades a la lluita contra l'exclusió social.
Membre de la Comissió de Control de les Consultes.
Ha estat membre del Consell de Redacció de la revista Autonomies i de la Revista Catalana de Dret Públic.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del febrer de 2016 |
20,092 | Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha cursat el Programa Funció Directiva a les Organitzacions Públiques i Privades a ESADE (curs 2001-2002), i més recentment el Curs de formació continuada en Compliment Normatiu a l'UOC (2017).
La seva activitat professional se centra principalment en l'assessorament jurídic i estratègic, així com en els efectes al món de l'empresa de la nova normativa en matèria de compliment normatiu i transparència.
Per raó de la seva experiència com a gestor públic, també desenvolupa tasques d'assessorament públic i privat a partir de la nova Llei de contractes del sector públic.
Ha tornat a l'exercici professional després d'una dilatada carrera política, durant la qual ha estat diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, i ha exercit diverses responsabilitats a l'Administració pública, com la de secretari general i conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2010 i 2015.
Destaca també el fet que va participar activament com a ponent de l'Estatut d'autonomia de Catalunya vigent, així com en el desplegament de les principals lleis institucionals bàsiques de la Generalitat de Catalunya.
Ha publicat dos llibres directament vinculats amb l'Estatut d'autonomia i el seu desplegament: Catalunya a judici, 2008; i Dret a decidir.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des de l'any 2018 |
20,100 | Doctora en dret i professora titular de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d'Estudis Jurídics Locals d'aquesta universitat.
Ha realitzat estades de recerca en diverses universitats estrangeres, entre les quals: UCL-Universitat de Londres, Institut de Federalisme de la Universitat de Fribourg, Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Pàdua i Universitat de Califòrnia-Berkeley.
És autora de més d'un centenar de contribucions científiques, directora de la col·lecció "Soc regidor, i ara què?" i membre de diversos consells assessors de revistes especialitzades en dret públic.
És investigadora del Centre d'Estudis de Dret Ambiental (CEDAT) i membre del grup de Recerca "Territori, Ciutadania i Sostenibilitat" de la URV, vocal de la Comissió de Territori de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat i representant permanent de l'Associació Espanyola de Dret Urbanístic en l'Associació Internacional de Dret Urbanístic (AIDRU).
Ha estat presidenta de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries (2016-2018), vocal de la Ponència Tècnica de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (2002-2018), de la Comissió Sectorial d'Ordenació de la Taula de Turisme (2013-2018) i del Jurat d'Expropiació de Catalunya (2009-2018) i directora de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat (2018-2020).
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del 7 de juliol de 2020 |
20,105 | Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona.
Ha estat director del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Barcelona.
Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya.
Expert en la regulació de l'organització territorial del poder, dret municipal, l'exercici de la potestat normativa per part de les administracions, les formes de col·laboració publicoprivades i dret europeu, entre altres àmbits del dret públic. |
20,113 | Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, amb una diplomatura de postgrau en Dret Urbanístic i una altra en Gestió i Dret Local.
Des del juny de 2015 fins ara ha estat secretari general del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Entre el 1995 i el 2008 va ser secretari dels ajuntaments de Monistrol de Montserrat, Castellcir, Sallent, i les Franqueses del Vallès; entre el 2009 i el 2011 ha estat gerent i cap de Gabinet de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Premià de Mar, i entre el 2011 i el 2015 ha estat coordinador general de l'Ajuntament de Mataró.
Secretari i tresorer de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), ha estat membre de la comissió d'experts per a la redacció de la Llei de governs i finances locals de Catalunya.
Col·labora amb l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i forma part del Patronat de la Fundació Pi i Sunyer, d'estudis autonòmics i locals.
Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya des del 13 de juny de 2017.
Membre nat de la Comissió Jurídica Assessora des del 13 de juny de 2017 |
20,120 | Professora titular de Dret administratiu de la Universitat de Girona.
Ha estat degana de la Facultat de Dret d'aquesta universitat, i ha rebut un Premi extraordinari de doctorat.
Experta en dret administratiu de la regulació pública de l'activitat econòmica, dret de les infraestructures, dret sancionador i dret del medi ambient, ha estat investigadora visitant a les universitats de Heidelberg, Konstanz i München, i pertany a diversos grups de recerca i xarxes acadèmiques internacionals.
Ha rebut el Premi Vilaseca i Marcet de l'Institut d'Estudis Autonòmics per un treball sobre la gestió de les infraestructures aeroportuàries l'any 2009, i una menció especial en el Premi Enric Prat de la Riba l'any 2005.
Ha estat becària de l'Alexander von Humboldt Stiftung.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del 13 de juny de 2017 |
20,126 | És catedràtic de dret administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya.
Doctor en dret (2003) i llicenciat en dret (1994) per la Universitat de Barcelona i en ciència política i de l'administració (1996) per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya i, actualment, és el Síndic de Greuges de la UOC.
És expert sobre administració digital, transparència pública i difusió i reutilització d'informació pública a través d'Internet, l'ús de la intel·ligència artificial a les administracions públiques, la governança pública i la integritat pública i la prevenció de la corrupció en la contractació pública, matèries sobre les quals ha portat a terme recerca i ha publicat articles científics i monografies.
Membre de la Comissió Jurídica Assessora des del 7 de juliol de 2020 |
20,135 | Doctor en dret per la Universitat de Bolonya (1997) i llicenciat en dret (1993) i en història moderna (1995) per la Universitat de Barcelona.
És professor titular de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra des de l'any 2002, amb acreditació de catedràtic d'universitat l'any 2010.
Ha estat investigador visitant a les universitats de Bolonya, Cambridge, Cornell (Nova York) i al Max-Planck-Institut d'Hamburg.
És autor de més d'una seixantena de publicacions científiques sobre dret privat, entre llibres, articles de revista i capítols de llibre en obres col·lectives.
Ha estat vocal de la Comissió de Codificació de Catalunya i de l'Observatori de Dret Privat, ha participat activament en els treballs prelegislatius que han portat a l'aprovació del diferents llibres del Codi Civil de Catalunya, sobre el qual ha contribuït a l'aplicació i consolidació mitjançant estudis, comentaris sistemàtics, presentacions en congressos i jornades i formació de postgrau.
Ha estat investigador en projectes de recerca finançats en convocatòries competitives, tant de la Unió Europea com de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat, sobre dret patrimonial i dret de família i successions.
És membre del consell de redacció de la revista «InDret».
President de la Comissió Jurídica Assessora des del 25 de febrer de 2014 |
20,176 | L'horari d'atenció telefònica i/o presencial en les nostres oficines centrals torna a ser l'habitual de 8 h a 14:30 h de dilluns a divendres al telèfon de capçalera 93 411 09 26, a la seu de Torrent de l'Olla, 218-220 de Barcelona o per email [EMAIL].
Tot i que desitgem que no sigui així, en cas que novament s'haguessin de prendre mesures restrictives per la gestió de la COVID 19 d'acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries, qualsevol canvi en els horaris o en els canals de comunicació d'atenció al públic es publicarà de manera immediata.
Del 10 al 25 d'octubre se celebra la VI edició de la Setmana del Bosc a Sant Celoni.
Un any més Forestal Catalana hi participa i té presència a la fira, tot i que en aquesta edició sigui de manera virtual.
Enguany està dedicada a la incidència del canvi climàtic en els nostres boscos.
Podreu accedir als vídeos des d'aquest enllaç
El passat mes d'agost, fruit d'un conveni entre la DGA (Diputación General de Aragón) i la Generalitat de Catalunya, es van rebre 30 exemplars juvenils de Margaritifera auricularia a les instal·lacions del Centre de Fauna de Tremp.
La col·laboració amb Catalunya té per objecte diversificar els riscos d'extinció de l'espècie, cercant condicions favorables lluny dels hàbitats fluvials originaris, on l'espècie està patint una davallada molt pronunciada.
Nova sèrie documental Forestales, dedicada a la promoció del treball i la formació forestal als Pirineus.
Aquesta sèrie de vídeos s'ha realitzat en el marc del projecte Interreg Pyrempfor.
El projecte pretén millorar la formació i el coneixement del mercat de treball forestal, promovent la seva qualitat a la zona transfronterera dels Pirineus.
Us deixem un vídeo únic sobre el Tritó del Montseny, on es mostren imatges inèdites del tritó en el seu habitat natural aconseguides mitjançant una tècnica de simulació 3D.
Aquest vídeo ha estat encarregat en el marc del projecte Life Tritó del Montseny on Forestal Catalana participa com a soci juntament amb el Departament de territori, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona i Zoo de Barcelona.
5è curs de Fusta constructiva que es durà a terme durant aquest any i el vinent.
Ampliació dels treballs d'emergència degut a les precipitacions i inundacions dels dies 22 i 23 d'Octubre de 2019
Aquí teniu el calendari del 2020 que han realitzat els Centres de Recuperació de Fauna.
En cas que el volgueu tenir amb la màxima resolució, preguem us poseu en contacte amb nosaltres a qualsevol dels centres que apareixen al mateix calendari
Realització de treballs d'emergència degut a les grans riuades que van afectar el Camp de Tarragona
Celebració de la subhasta de fusta procedent de boscos públics 2019
Seguint les indicacions del Servei de Sanitat Animal del DARP, fem difussió del procediment a seguir en la detecció i seguiment de dues malalties que afecten a senglars, llebres i conills.
Durant els dies 19, 20 i 21 de setembre, a MónNatura Pirineus, s'organitzen dues jornades que s'emmarquen en el projecte LIFE "Consolidació d'una població d'os bru en un territori de gestió fragmentada: els Pirineus centrals".
Des d'aquest enllaç podreu accedir al reportatge que Ruralcat ha fet sobre Forestal Catalana.
Eclosió de les primeres postes de cranc autòcton al Parc Zoològic de la Conca de Tremp
De l'1 al 9 de juny es celebra la Setmana de la natura amb temàtica espècies exòtiques invasores.
Enguany Forestal Catalana ha volgut participar programant el taller: "La pesca elèctrica com a mètode de control de les poblacions de peixos exòtics" el qual tindrà lloc el dia 8 de juny de 10:00 a 12:00 a l'embarcador de Móra la Nova.
Per més informació adreceu-vos al següent link: http://bit.ly/307XMmu
El passat mes de desembre es van dur a terme, a les oficines de FC a Torrent de l'Olla, dues edicions del "Curs bàsic de QGIS" destinat a tècnics que utilitzen aquest programari amb menor o major freqüència.
Des dels Centres de Fauna de Vallcalent i Torreferrussa, ens ofereixen un magnífic calendari per al 2019.
Publicació de la guia: Recomanacions en la gestió forestal.
Captura i marcatge de galls fers al Solsonès, Berguedà i Pallars
Marcatge d'esparvers cendrosos dins el programa de seguiment de rapinyaires migratòries
S'han dut a terme les tasques de senyalització del Parc Natural del Delta de l'Ebre
Tarifes per serveis als centres de fauna per al 2018
Jornada sobre les bones pràctiques a les empreses forestals
El passat dia 28 de novembre es va celebrar al Centre de Fauna Vallcalent un acte en agraïment a les empreses, que d'una forma totalment desinteressada, ens cedeixen part dels seus productes o serveis.
Una delegació catalana del projecte Piroslife ha viatjat a Itàlia per conèixer les experiències de gestió de l'ós bru al Parc
Nacional dels Abruzzos Lacio e Molise
Millora d'infraestructures de prevenció d'incendis forestals i restauració de zones afectades pels incendis
Accedeix des d'aquest link al Twitter de Forestal Catalana i estigues al dia amb imatges.
Podreu veure el mapa de predicció de perill d'incendi forestal |
20,179 | En breu aquest contingut estarà disponible.
Mentres podeu consultar el següent enllaç |
20,183 | Les importants repercussions mediambientals, econòmiques i socials s'han posat de manifest en tots els projectes professionals i d'estudiants d'economia circular exposats a iGenium'17.
Forestal Catalana SA, en nom del Col·legi d'Enginyers de Forests de Catalunya, a presentat els pilars de l'economia circular en la creació del Centre de Tremp inaugurat fa menys d'un any, a través del vídeo "Cadena de valor de l'ús de la fusta provinent de la gestió de boscos públics catalans".
També podeu accedir a un resum de la jornada https://youtu.be/mDVv3fWnlsU |
20,194 | Piscifactories de Pont de Suert i Bagà
Els centres piscícoles de Pont de Suert i Bagà, de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi (DGEFiGM), estan destinats a la repoblació amb truita comuna ( Salmo trutta ) a diverses zones de pesca de Catalunya.
Les repoblacions es fan principalment amb exemplars de mida pescable, des de març a setembre, per tal de satisfer la demanda de pesca.
Paral·lelament, des del 2008 s'està treballant al centre piscícola de Pont de Suert per tal d'aconseguir criar la truita comuna mediterrània, autòctona dels nostres rius, amb l'objectiu d'aconseguir un estoc suficient per poder substituir a mitjà termini l'estoc actual del centre.
Es tracta d'una explotació cinegètica del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Té per objectiu reproduir en captivitat perdius roges seleccionades a partir de la seva puresa genètica, de l'espècie Alectoris rufa.
La producció d'exemplars es destina totalment a la repoblació, dins el territori català, en tots aquells espais en què l'espècie estigui en regressió o necessiti un reforç de població i disposi d'un hàbitat adient per adaptar-s'hi, o bé on s'hagin fet millores d'hàbitat per rebre els exemplars de repoblació.
En el projecte col·labora la Federació Catalana de Caça, mitjançant un conveni en què són els federats de les diferents APC els que fan les millores de l'hàbitat i el manteniment de les perdius en voladors d'aclimatació fins a l'edat òptima per alliberar-les al medi amb garanties d'arrelar i reproduir-se l'any següent.
Amb aquest projecte es volen recuperar les poblacions autòctones de l'espècie, molt abundants en temps passats, i molt afectades per la urbanització i la industrialització del territori, la intensificació de conreus, l'abandonament d'activitats tradicionals, els canvis en les modalitats de conreu, l'aplicació d'herbicides i insecticides, i les repoblacions "mal fetes" amb híbrids de perdiu chukar.
Es contribueix en gran mesura a la preservació de la fauna i la biodiversitat, perquè la perdiu roja, junt amb el conill, per la seva posició en la piràmide alimentària, és un del puntals de l'alimentació de la fauna salvatge. |
20,197 | L'Àrea de Gestió Ambiental de Forestal Catalana, dins de l'encàrrec de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural referent als treballs de cria en captivitat d'espècies amenaçades, recuperació d'espècies protegides i reubicació d'animals exòtics abandonats o decomissats, està executant d'acord amb el plec de prescripcions tècniques:
Tarifes per al 2018 de visita als centres de recuperació de fauna |
20,200 | Per tal de prevenir el risc de grans incendis forestals es realitzen projectes de millora d'infraestructures en les zones anomenades Perímetres de protecció prioritària (zones d'alt risc d'incendis) consistents en l'arranjament i construcció de punts d'aigua, arranjament de camins, treballs de senyalització, així com actuacions de silvicultura preventiva que permetin mantenir àrees de baixa densitat de vegetació.
D'altra banda, es realitzen tractaments fitosanitaris i de control de plagues. |
20,203 | Destaquem dins d'aquest apartat la millora de la xarxa viària forestal com a infraestructura bàsica per a la gestió i el desenvolupament sostenible.
Tanmateix es duen a terme projectes de construcció d'edificacions forestals. |
20,205 | A través d'aquest enllaç podreu descarregar-vos l'arxiu que desitgeu de la identificació visual de Forestal Catalana S.A.. |
20,209 | Periòdicament i segons les nostres necessitats, anirem desant a aquesta secció els documents corresponents als llocs de treball disponibles.
En el cas que algún d'aquests llocs de treball s'ajusti al vostre perfil, us demanem que us poseu en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre correu [EMAIL] esmentant la referència de l'oferta.
Oferta d'1 plaça de Tècnic especialista/ Conductor/a a St.Feliu de Buixalleu |
20,211 | Forestal Catalana posa a la vostra disposició les tarifes de preus. |
20,219 | La gestió dels planters de Forestal Catalana, SA es du a terme sota el criteri d'adequar la producció de plançons als requeriments de l'Administració forestal i les demandes de les entitats locals.
El seu objectiu consisteix a produir i comercialitzar planta autòctona de qualitat d'origen conegut per tal d'atendre les necessitats dels treballs de reforestació o restauració en àrees pobres o degradades que projecta el Departament.
No obstant això, existeix una nova realitat social que ha anat condicionant la gestió dels planters fins a adaptar-la a les exigències de la societat, més encaminades a la millora i la conservació dels recursos genètics forestals autòctons i a la sensibilització dels valors ecològics, que en definitiva van més enllà dels valors productius.
Per aquest motiu els planters de Forestal Catalana, SA actuen també com a banc d'espècies vegetals amb l'objectiu de preservar i millorar la diversitat genètica forestal present a Catalunya, i participen en activitats de divulgació i sensibilització ambiental.
Per cobrir els diferents objectius, Forestal Catalana, SA disposa de diferents centres de producció vegetal, situats arreu del territori català.
Aquests centres produeixen espècies de tipus forestal i a la vegada actuen com a reservori de material forestal de reproducció de les principals espècies forestals autòctones i de materials de base prèviament seleccionats de qualitat genètica contrastada.
Cal remarcar altres línies de treball entre els planters i diferents organismes o entitats, com la col·laboració establerta amb escoles oficials de capacitació agrària perquè l'alumnat faci pràctiques als planters d'una manera degudament tutelada i supervisada, o l'acord de col·laboració amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per recuperar varietats tradicionals de fruiters de Catalunya, o el conveni marc de col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries per dur a terme conjuntament projectes orientats a estudiar i desenvolupar diferents activitats dins d'unes línies de cooperació establertes, entre d'altres. |
20,221 | Aquests centres s'encarreguen de les comandes que la Direcció General del Medi Natural, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, fa a Forestal Catalana, SA per al seguiment de les espècies de fauna i flora protegides de Catalunya. |
20,223 | Transparència en la contractació pública |
20,225 | Transparència en la gestió econòmica, comptable i pressupostària |
20,227 | Transparència en l'organització institucional i l'estructura administrativa |
20,229 | Document informatiu de qui som i què fem a Forestal Catalana, SA |
20,231 | Comptes anuals de Forestal Catalana dels darrers anys |
20,238 | Des d'aquest enllaç podreu començar a tramitar les factures electròniques
La factura electrònica és un document electrònic que compleix amb els mateixos requisits legals exigits a la factura tradicional o en paper:
Els portals de lliurament de la factura electrònica són: e-fact (Generalitat de Catalunya) i Face (Estat espanyol).
La Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya preveu el foment de la factura electrònica en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
I la Llei estatal 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, regula l'obligació de presentació de factura electrònica a les Administracions Públiques a partir del 15 de gener de 2015.
El 4 de desembre de 2017 es va publicar al DOGC l' ORDRE EH/138/2017, per la qual es deroga la lletra a de l'apartat 4 de l'article 4 de l'Ordre ECO/306/2015, de 23 de setembre, per la qual es regula el procediment de tramitació i anotació de les factures en el Registre comptable de factures en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn. |
20,242 | Forestal Catalana SA per encàrrec del Departament d'Agricultura gestiona els productes derivats dels treballs de millora silvícola inclosos dintre del Pla d'aprofitaments forestals anuals de la Subdirecció de Boscos.
A aquest link trobareu l'aplicatiu de seguiment dels diferents aprofitaments amb la informació econòmica relativa als diferents boscos.
Per poder accedir cal usuari i contrasenya |
20,250 | Aquí hi trobareu documents que podran ser del vostre interès
Document de seguretat de Forestal Catalana, SA
Procediment d'exercici dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició (ARCO)
Documents per al registre de control horari tan digitalment com manual
PER OMPLIR EL DOCUMENT DIGITAL CORRECTAMENT S'HA DE DESCARREGAR
Document de control horari per omplir amb signatura digital
Document de control horari per omplir manualment |
20,256 | Periòdicament podeu trobar la programació de les jornades tècniques.
Per assistir a les jornades, cal que ompliu degudament el formulari en format Excel d'aquesta pàgina i l'envieu a l'adreça electrònica [EMAIL].
Formulari per poder assistir a les jornades tècniques
5è curs de Fusta Constructiva que es cel·lebrarà des del 21/2/20 fins el 11/12/2021.
Aquí podreu trobar el programa, com inscriure's i moltes altres dades del vostre interès. |
20,260 | Des d'aquí podreu accedir a la intraweb
Des d'aquí podreu accedir a la intraweb de Forestal Catalana.
Recordeu que haureu d'entrar posant el vostre correu gencat i com a contrassenya el vostre DNI amb la lletra en majúscules |
20,264 | Portar a terme aquests objectius exigeix la realització d'obres diverses (dics, gabions, esculleres, reforestacions, infrastructures de camins, tractaments silvícoles, aclarides, podes, desbrossaments...) de complexitat i dificultat tècnica, tant en la projecció com en la construcció.
Forestal Catalana gestiona aquest tipus de treballs, fent la licitació dels projectes encomanats així com el seguiment tècnic d'aquests a través de la gerència i la direcció d'obra i també de la coordinació de seguretat i salut quan cal.
Igualment es gestionen obres de restauració, millora i construcció d'edificis destinats a equipament públics (seus de parcs naturals) i de cases forestals necessàries per mantenir equips de treball a tot el territori i donar servei als milers de visitants que tenen anualment els boscos catalans. |
20,299 | Per realitzar una consulta al cercador de gencat, introduïu a la casella una o més paraules descriptives i pressioneu la tecla Intro o feu clic al botó de cerca.
En tan sols uns segons, podreu veure la llista de resultats rellevants.
El cercador de gencat analitza cada pàgina i comprova els continguts de les pàgines vinculades per mostrar els resultats més rellevants per a la vostra cerca.
A més, prioritza les pàgines en què els termes introduïts es troben més a prop entre si.
Per acotar una mica més la cerca, afegiu-hi més paraules.
Només es mostren les pàgines que inclouen tots els termes de la cerca.
No cal incloure "i" ni "and" entre els mots.
El motor de cerca també descarta altres paraules i caràcters comuns, com ara articles, preposicions o elements com "http" i ".com", perquè no ajuden a acotar la cerca i la poden alentir.
Si, malgrat això, voleu fer servir algun mot o caràcter comú, o bé cercar frases senceres, podeu fer servir el símbol més ("+") entre els termes, vigilant que quedi separat amb espais.
El cercador de gencat no distingeix els accents diacrítics, les dièresis ni la lletra ñ.
Tampoc no diferencia les majúscules de les minúscules.
Obtindreu els mateixos resultats tant si cerqueu "habitatge" com "HaBitatGe".
Quan el resultat trobat no és una pàgina en html, el títol de la pàgina va precedit d'una icona que indica el tipus de document que és (Adobe Acrobat PDF, Microsoft Word, Microsoft Excel, Microsoft Power Point...).
La primera línia del resultat, que apareix en color vermell, és el títol de la pàgina web trobada.
De vegades, quan la pàgina no té títol, hi apareix una URL.
El títol enllaça amb la pàgina web trobada.
Aquest text consisteix en un o més fragments de la pàgina en què apareixen els termes de la cerca ressaltats.
Això us permet de veure el context en què apareixen les paraules cercades abans de fer clic en el resultat.
A continuació del text de referència, en gris, es mostra la URL de la pàgina web trobada.
Tot seguit, un número indica el volum del text de la pàgina.
Finalment, hi consta la data de creació.
El cercador de gencat pot mostrar una versió de la pàgina web trobada tal com era en el moment de ser indexada (en vermell no negreta).
El cercador de gencat pot mostrar una versió de la pàgina web trobada tal com era en el moment de ser indexada.
Quan el cercador troba més d'un resultat en el mateix lloc web, en mostra primer el més rellevant i la resta apareixen esglaonats a sota.
Si la llista de resultats que obteniu quan feu una cerca és massa extensa, només hi heu d'afegir més paraules.
Com que el cercador de gencat només troba les pàgines web que contenen tots els mots que s'han introduït a la consulta, quan s'hi agreguen més paraules, es redueix el nombre de resultats possibles.
Podeu excloure una paraula de la cerca col·locant un signe menys ("-") immediatament abans del terme que voleu ometre.
Assegureu-vos de deixar un espai en blanc abans del signe menys.
També podeu cercar frases senceres o un conjunt de paraules en un ordre determinat afegint-hi cometes.
Per exemple, podeu introduir la frase "El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat" entre cometes per obtenir com a resultat aquells documents que contenen aquest conjunt de paraules exactament en aquest ordre.
Recordeu, però, que les paraules prescindibles ("com", "a", "de", "la", etc.) quedaran excloses de la cerca si no és que indiqueu amb un signe més ("+") que les voleu incloure.
Aquesta opció és útil per buscar cites textuals, noms complets, etc. El cercador reconeix alguns caràcters, com ara guions, barres obliqües, punts, el signe igual ("=") i els apòstrofs, com a connectors de frases.
En cas que no hagueu trobat el que buscàveu fent una cerca simple, el cercador de gencat us permet restringir-la segons diferents criteris.
O bé per seleccionar determinats atributs: |
20,301 | Mitjançant l'organigrama de Forestal Catalana podreu veure l'organització de l'empresa. |
20,303 | Document d'acord de creació de Forestal Catalana |
20,305 | Aquí podreu veure la Composició del Consell d'Administració de Forestal Catalana |
20,309 | La política de recursos humans de Forestal Catalana, SA, s'assenta en el cabal humà de l'empresa, constituït per més de 300 professionals dels diferents nivells, amb una gran proporció de titulats universitaris en diverses disciplines relacionades amb l'enginyeria, la biologia, la sanitat animal, el dret, l'administració i direcció d'empreses i la informàtica, a més de la dotació de tècnics especialistes de prevenció de riscos, formació professional, oficials, administratius i operaris.
Tots satisfan les necessitats definides a les àrees d'actuació de l'empresa, que, d'aquesta manera, pot disposar dels millors especialistes per desenvolupar els projectes i els encàrrecs que rep dels organismes públics relacionats amb el medi ambient.
L'empresa ofereix als treballadors i treballadores una conjuntura favorable amb els components d'estabilitat laboral, desenvolupament professional i promocions internes, conciliació de la vida familiar, formació continuada i un ambient de treball actiu i emprenedor. |
20,312 | Des d'aquest apartat podreu accedir a les diferents dades dels efectius i retribucions de Forestal Catalana
Relació cojuntural del personal de Forestal Catalana |
20,317 | El passat 24 d'octubre es va celebrar al Palau Robert de Barcelona la jornada iGenium que és el punt de trobada anual de totes les associacions d'enginyeria, en la que es donen a conèixer diferents projectes d'èxit.
En aquesta 6a edició d'iGenium s'ha apostat per l' economia circular com a eix temàtic de recerca, reflexió i debat.
Les importants repercussions mediambientals, econòmiques i socials s'han posat de manifest en tots els projectes professionals i d'estudiants d'economia circular exposats a iGenium'17.
Forestal Catalana SA, en nom del Col·legi d'Enginyers de Forests de Catalunya, a presentat els pilars de l'economia circular en la creació del Centre de Tremp inaugurat fa menys d'un any, a través del vídeo "Cadena de valor de l'ús de la fusta provinent de la gestió de boscos públics catalans". |
20,319 | Test de preparació per a les PAU |
20,322 | Visitmuseum és una eina essencial per al públic turista interessat en la cultura i el patrimoni.
Visitmuseum és una eina essencial per als turistes interessats en la cultura i el patrimoni. |
20,324 | Mapa de la xarxa de la cobertura de telefonia mòbil |
20,327 | Per reduir els accidents per distraccions al volant
Horaris, itineraris i incidències del servei de ferrocarril. |
20,330 | On llençar cada residu per reciclar
Predicció meteorològica i radar de pluges |
20,335 | Adreces i telèfons dels organismes i empreses públics
Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017.
Les darreres set edicions del DOGC
Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017. � |
20,337 | Per enviar fotografies geoetiquetades com a suport a les declaracions mitjançant la DUN. |
20,348 | L'Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial (ECESI) és una eina imprescindible per tal d'elaborar les Estadístiques Energètiques de Catalunya, i està contemplada en la llei del Pla Estadístic de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya.
L'objectiu de l'ECESI és quantificar el consum energètic per sectors d'activitat econòmica i per formes d'energia de la industria manufacturera de Catalunya.
L'ECESI consta d'una operació estadística adreçada a una mostra restringida dels aproximadament entre 3.000 i 4.000 establiments industrials més importants de Catalunya segons el seu nivell de consum energètic i sector d'activitat econòmica (aproximadament el 10% del total d'establiments industrials).
La mostra enquestada representa, aproximadament, el 90% del consum elèctric i el 97% del consum tèrmic del sector industrial català.
Es tracta d'establiments amb activitat manufacturera sense incloure els establiments amb activitat dins el sector energètic, així com tampoc el sector de la construcció i obres públiques.
Mitjançant aquesta estadística s'obté una informació molt acurada del consum d'energia final al sector industrial a nivell provincial per a totes les formes d'energia (fòssils i renovables).
L'obtenció d'aquesta informació és molt important tant per a disposar d'una estadística detallada i fiable, com per a aconseguir un coneixement el més complet possible de les necessitats energètiques de la indústria a Catalunya, element imprescindible per a la planificació energètica.
Els principals resultats de l'Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial de Catalunya en el període 2003-2014 es poden consultar en els documents següents:
Data d'actualització: desembre de 2014.
Data d'actualització: agost de 2012. |
20,354 | Les càpsules energètiques són materials que l'ICAEN posa a disposició de tots els responsables energètics de plantes industrials per tal que puguin dur a terme les seves pròpies campanyes de conscienciació.
En aquestes càpsules hi ha un conjunt de recomanacions sobre bones pràctiques a la indústria per tal d'identificar i comunicar correctament les possibles incidències que repercuteixin en un consum energètic excessiu.
El missatge de les bones pràctiques i el correcte ús de les instal·lacions està destinat al conjunt de treballadors d'una planta industrial.
Aquesta informació és d'interès per a totes les empreses que vulguin implantar un canvi cultural dins de la seva planta i és d'especial interès a aquelles empreses que vulguin implantar un sistema de gestió energètica sota la normativa ISO-50.001, ja que d'acord amb aquest estàndard es necessari realitzar una política de comunicació interna per la conscienciació en l'estalvi i l'eficiència energètica.
Aquests materials es troben disponibles en format vídeo i en format pòster i es poden descarregar des dels enllaços següents: |
20,368 | El 17 de juny de 2017 el Programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020 llença les bases i primera convocatòria de Subvencions a projectes singulars d'entitats locals que afavoreixin el pas a una economia baixa en carboni pel Reial Decret 616/2017.
A partir del 18 de juliol de 2017, fins el 31 de desembre de 2020 o l'esgotament dels fons.
Municipis o agrupacions de municipis sense límit de nombre d'habitants, així com Ceuta i Melilla.
Només es pot realitzar a la seu electrònica del IDAE, per signatura electrònica dels representants.
Un cop s'inicia el tràmit es disposa de 15 dies per completar tota la documentació.
La data d'entrada de tota la informació és la que compte per l'ordre d'entrada (règim reglat).
Els projectes elegibles han d'aconseguir la reducció d'emissions de diòxid de carboni per mitjà d'alguna de les 3 tipologies (en el catàleg d'actuacions de l'annex del Reial Decret 616/2017, s'especifica l'import mínim i màxim de la inversió elegible):
Despeses posteriors a la resolució d'ajuts corresponents a feines tècniques, projecte, direcció facultativa, Obra civil, instal·lació, equips i material, IVA no compensat.
No són elegibles: llicencies, taxes, tributs, o despeses pròpies de personal, generals, etc.
Amb altres ajudes o subvencions per a la mateixa finalitat que puguin ser atorgades per qualsevol Administració pública o organisme o ent públic, nacional o internacional.
També amb un préstec del 100% de la inversió elegible a interès 0%, que ofereix el mateix programa.
50% de la despesa subvencionable, amb un màxim de 5 milions d'Euros per Ajuntament.
Es preveu la possibilitat de dotar bestretes de fins el 40% sobre l'ajuda atorgada, sempre que es compleixin les condicions establertes en l'art 131, punt 4 del Reglament UE 1303/2013 de disposicions comuns. |
20,381 | Els ajuts a la rehabilitació dels interiors dels habitatges milloren les condicions de vida de les persones i contribueixen a defensar el dret de la ciutadania a un habitatge digne.
La convocatòria d'ajuts a la rehabilitació d'interiors d'habitatges per incorporar a la Borsa d'Habitatges de Lloguer de Barcelona per a l'any 2019 té la Ref.
En el cas de sol·licituds per incorporar els habitatges a la Borsa d'Habitatge de Lloguer, la concessió de la subvenció està condicionada a la inclusió dels habitatges esmentats en aquest programa per un període de cinc anys.
Aquesta convocatòria té una dotació pressupostària de 300.000,00 euros, condicionada a l'existència i disponibilitat de crèdit en l'exercici pressupostari 2019.
El període per presentar les sol·licituds està obert fins el 29/11/2019.
Poden ser beneficiàries d'aquesta subvenció les persones físiques o jurídiques propietàries d'un habitatge del mercat lliure que posin l'immoble a disposició de la Borsa d'Habitatge de Lloguer de Barcelona i compleixin amb els requisits de la convocatòria.
Els tràmits es poden realitzar a qualsevol de les Oficines de l' Habitatge de Barcelona.
Els ajuts són en règim de concurrència no competitiva.
Les actuacions a l'interior d'habitatges per incorporar a la Borsa d'Habitatges de Lloguer de Barcelona han de tenir per objectiu l'adequació i la millora de l'habitabilitat.
En aquests casos, sempre que el contracte de lloguer que es formalitzi tingui una durada d'un any prorrogable fins a cinc anys, la subvenció serà del 100% del cost de l'actuació, fins a un màxim de 20.000 euros per habitatge (IVA inclòs).
Actuacions a l'interior d'habitatges per incorporar a la Borsa d'Habitatges de Lloguer de Barcelona:
El Consorci de l'habitatge de Barcelona emetrà un informe tècnic previ a l'inici de les obres en el qual s'indicaran les actuacions que cal dur a terme per accedir a les subvencions. |
20,402 | El programa d'ajuts PAREER II incentiva i promou la realització d'actuacions de reforma que afavoreixin la reducció d'emissions de diòxid de carboni, mitjançant l'estalvi energètic, la millora de la eficiència energètica i l'aprofitament de les energies renovables en els edificis existents.
Es busca contribuir a assolir els objectius establerts tant en la Directiva 2012/27 / UE, relativa a l'eficiència energètica com a el Pla d'Acció 2014-2020, alhora que es crearan oportunitats de creixement i ocupació en diferents sectors econòmics, especialment en el sector de la construcció, afavorint la regeneració urbana, i contribuint a la cohesió econòmica, territorial i social.
Els programes estan dotats amb pressupostos provinents del Fons Nacional d'Eficiència Energètica, podent ser cofinançats amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), dins del Programa Operatiu de Creixement Sostenible 2014-2020.
Incentivar les renovacions d'edificis que aconsegueixin una reducció de les emissions de CO 2 i del consum d'energia final mitjançant una o diverses de les tipologies següents:
Les actuacions han millorar la qualificació energètica total de l'edifici en, almenys, 1 lletra mesurada en l'escala d'emissions de diòxid de carboni (kg CO 2 / m 2 · any), pel que fa a la qualificació energètica inicial de l'edifici.
A més, s'atorga ajudes addicionals a les actuacions que aconsegueixin qualificació energètica "A" o "B", o que incrementen més de dues lletres la qualificació energètica inicial de l'edifici existent.
Aquesta millora de qualificació energètica es pot assolir mitjançant la realització d'una tipologia d'actuacions o una combinació de diverses.
Del 3 de febrer de 2018 fins que s'esgotin els fons o el 31 de desembre de 2018.
Les sol·licituds s'efectuaran d'acord amb el formulari disponible a l'adreça d'internet de l'IDAE ( www.idae.es ).
Els ajuts són en règim de concurrència simple, atorgant-se les ajudes a les que compleixin amb tots i cadascun dels requisits establerts en aquestes bases, per ordre de data de presentació de la sol·licitud de la ajuda, fins a esgotar el pressupost disponible, o bé, si passés abans, s'aconseguís la data de finalització de la vigència de la convocatòria.
L'objectiu és reduir la demanda energètica en calefacció i climatització dels edificis existents.
En el cas d'edificis en bloc d'ús habitatge la quantia tindrà un límit màxim de 6.000 € / habitatge.
L'objectiu és reduir el consum d'energia de les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, ventilació, producció d'aigua calenta sanitària i climatització de piscines i il·luminació d'edificis existents.
L'ajut econòmic sense contraprestació podrà ser del 20% del cost elegible de l'actuació.
L'objectiu d'aquesta ajuda és reduir el consum d'energia convencional en edificis existents mitjançant l'ús de l'energia solar tèrmica per a la producció d'aigua calenta sanitària, calefacció, refrigeració i / o climatització de piscines d'ús comunitari.
L'objectiu d'aquesta ajuda és reduir el consum d'energia convencional en edificis existents mitjançant l'ús de l'energia geotèrmica per a un o diversos dels següents usos: calefacció, climatització, producció d'aigua calenta sanitària i climatització de piscines d'ús comunitari.
En les quatre línies d'ajuda, es pot gaudir d'una ajuda addicional per criteri social, eficiència energètica o actuació integrada.
També és possible sol·licitar un préstec reemborsable.
En el cas que el sol·licitant sigui una administració l'import del préstec reemborsable, sumat a l'ajuda base més l'ajuda addicional, podrà aconseguir el 100% del cost elegible.
En la resta dels casos, el préstec reemborsable sumat a l'ajuda base més l'ajuda addicional no podrà excedir, del 90% del cost elegible. |
20,416 | RESOLUCIÓ EMC/2935/2018, d'11 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria de l'any 2018 per a la concessió de subvencions per a sistemes d'emmagatzematge d'energia elèctrica amb bateries associats a instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum.
Es consideraran subvencionables aquells sistemes d'emmagatzematge d'energia elèctrica amb bateries de la tecnologia ió-liti que formin part d'una instal·lació fotovoltaica acollida a qualsevol de les modalitats d'autoconsum d'energia elèctrica que defineix l'article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, ubicats en edificis d'ús residencial domèstic que s'instal·lin dintre del territori català.
No seran subvencionables els sistemes d'emmagatzematge per instal·lacions aïllades.
Poden ser beneficiàries d'aquests ajuts:
a) Les persones físiques que no desenvolupin una activitat econòmica.
L'import de la subvenció serà del 60% del cost total de les despeses subvencionables del sistema d'emmagatzematge amb bateries de la tecnologia ió-liti, amb un límit de 5.000 euros per sistema.
El termini de presentació de la sol·licitud, juntament amb la documentació i els annexos corresponents, comença l'endemà de la publicació de la Convocatòria al DOGC i finalitza el 15 de gener de 2019.
El termini màxim d'execució serà des de l'1 de gener de 2018 i fins el 30 de setembre de 2019.
El termini màxim de presentació de la documentació justificativa és de set dies hàbils a comptar des de l'endemà de la finalització del termini d'execució de l'actuació, finalitzant el 09/10/2019.
El procediment de concessió de les subvencions és el de concurrència no competitiva.
El criteri d'atorgament de les subvencions serà l'ordre cronològic de presentació de les sol·licituds fins a exhaurir la dotació pressupostària indicada a la resolució de la convocatòria.
La dotació pressupostària és de 360.000€.
Per a justificar l'ajut sol·licitat serà necessària la incorporació del logotip de l'Institut Català d'Energia que es pot descarregar a continuació. |
20,430 | RESOLUCIÓ EMC/2246/2017, de 18 de setembre, per la qual es fa pública la convocatòria de l'any 2017 per a la concessió de subvencions per a sistemes d'emmagatzematge d'energia elèctrica amb bateries associats a instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum.
Es consideraran subvencionables aquells sistemes d'emmagatzematge d'energia elèctrica amb bateries de la tecnologia ió-liti que formin part d'una instal·lació fotovoltaica que estigui connectada a l'interior d'una xarxa acollida a qualsevol de les modalitats d'autoconsum d'energia elèctrica que defineix l'article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, ubicats en edificis d'ús residencial domèstic que s'instal·lin dintre del territori català.
No seran subvencionables els sistemes d'emmagatzematge per instal·lacions aïllades.
Poden ser beneficiàries d'aquests ajuts:
a) Les persones físiques que no desenvolupin una activitat econòmica.
L'import de la subvenció serà, com a màxim, del 70% del cost total de les despeses del sistema d'emmagatzematge amb bateries de la tecnologia ió-liti, amb un límit de 5.000 euros per sistema.
El termini de presentació de la sol·licitud, juntament amb la documentació i els annexos corresponents, és de 10 dies hàbils des de l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC, del 29/9/2017 a 13/10/2017.
El termini màxim d'execució serà des de l'1 de gener de 2017 i fins a 40 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds, finalitzant el 13/12/2017.
El termini màxim de presentació de la documentació justificativa és de set dies hàbils a comptar des de l'endemà de la finalització del termini d'execució de l'actuació, finalitzant el 22/12/2017.
La dotació pressupostària serà de 360.000€
El procediment de concessió de les subvencions és el de concurrència no competitiva.
El criteri d'atorgament de les subvencions serà l'ordre cronològic de presentació de les sol·licituds fins a exhaurir la dotació pressupostària indicada a la resolució de la convocatòria.
Per a justificar l'ajut sol·licitat serà necesària la incorporació del logotip de l'Institut Català d'Energia que es pot descarregar a continuació. |
20,452 | Convocatòria per a l'any 2019 d'ajuts a la rehabilitació a la ciutat de Barcelona per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en els edificis d'ús residencial en l'àmbit del Pla de barris (ref. BDNS 447269).
Les finques més vulnerables i amb més necessitats de renovació tenen a la seva disposició una línia específica d'ajuts.
Amb l'objectiu general de fomentar la rehabilitació del parc existent d'edificis a Barcelona, la finalitat bàsica d'aquesta convocatòria és establir un sistema de subvencions i ajuts que permeti a comunitats de propietaris amb membres en situació de vulnerabilitat fer obres d'adequació i rehabilitació als edificis en els quals resideixin, i evitar que la situació de vulnerabilitat esmentada impedeixi que es facin les obres d'adequació i rehabilitació interessades.
Aquesta convocatòria té una dotació pressupostària de 2.215.500,00 euros, subjectes a disponibilitat pressupostària.
El termini s'obre el 13 d'abril i finalitza 31 de desembre de 2019.
Comunitats de propietaris d'edificis d'habitatges que compleixin els requisits següents:
Els ajuts previstos en aquesta convocatòria s'estructuren en dues fases:
Els ajuts són en règim de concurrència competitiva.
PROGRAMA EDIFICIS D'HABITATGES PLURIFAMILIARS
El programa d'ajudes és aplicable a patologies estructurals, patologies no estructurals, obres de millora de l'accessibilitat (instal·lació d'ascensors i supressió de barreres arquitectòniques), obres d'instal·lacions, així com mesures d'estalvi energètic i sostenibilitat.
Les actuacions relacionades amb aquest darrer punt són les següents:
En cas que només es duguin a terme actuacions parcials, la subvenció és la següent:
ACTUACIONS ACTIVES: Per a totes les actuacions que impliquin la reducció de consum energètic mitjançant la producció d'energia amb fonts, la subvenció és la següent:
Es poden subvencionar amb el mateix import de subvenció les actuacions individuals de generació d'energia.
En aquest cas, cal acreditar l'autorització de la comunitat de propietaris per a l'ús o l'ocupació dels espais comuns per a benefici individual quan aquesta sigui necessària.
Aquestes actuacions han d'acreditar un contracte de manteniment amb sistemes de control efectius d'un mínim de quatre anys.
Sempre que es desenvolupi el projecte, se subvencionarà amb el 100% el cost del projecte o la memòria tècnica, fins a un límit de 5.000 euros.
COBERTES VERDES: Es consideren les actuacions en què es transformi en coberta verda el 50% de la superfície del terrat, excepte badalots i celoberts.
Així mateix, caldrà endreçar i millorar els elements existents a la terrassa de l'edifici on s'ubiqui.
Per a tots els programes d'actuació en edificis, els propietaris susceptibles de demanar ajuda de cohesió social poden sol·licitar una subvenció o ajut complementari de fins al 100% de l'aportació que els correspongui pel seu coeficient de la comunitat de propietaris, sempre que compleixin els requisits següents:
Aquest ajut complementari s'ha de tramitar paral·lelament a la sol·licitud de subvenció i s'ha d'ingressar al mateix compte bancari, llevat que hi hagi petició expressa en sentit contrari per part de la comunitat de propietaris. |
20,497 | Ajudes per renovar els elements comuns dels edificis és una mesura necessària per millorar-ne l'accessibilitat, la seguretat i l'eficiència energètica.
La convocatòria d'ajuts a la rehabilitació d'elements comuns a la ciutat de Barcelona per a l'any 2019 és la Ref.
Renovar els elements comuns dels edificis és una mesura necessària per millorar-ne l'accessibilitat, la seguretat i l'eficiència energètica.
Els edificis han d'estar, en termes generals, destinats a habitatge habitual permanent i construïts abans de l'any 1993, excepte en casos d'obres de millora de l'accessibilitat o per a actuacions d'eficiència energètica.
El 70% de la superfície de l'edifici (exclosa la planta baixa) ha d'estar destinat a habitatge habitual.
En cas de no arribar al percentatge esmentat, únicament es podran acollir als ajuts en la part proporcional de subvenció en funció de la superfície.
Els edificis d'habitatges buits i les propietats verticals es podran acollir als ajuts sempre que, un cop rehabilitats els immobles, s'incorporin a la Borsa de Lloguer Social per un període no inferior a cinc anys.
Aquesta convocatòria disposa d'una dotació pressupostària màxima inicial de 5.000.000€
El termini de presentació de les sol·licituds de subvencions s'obre l'endemà de la publicació al DOGC d'aquesta convocatòria i acaba el 31 de desembre de 2019.
Per obtenir la condició de persona beneficiària de les subvencions previstes en la convocatòria present, cal estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
En el cas de les ajudes de rehabilitació energètica (Estalvi energètic i sostenibilitat), pot demanar les ajudes:
Els ajuts es poden sol·licitar a les Oficines de l'Habitatge de Barcelona.
Els ajuts són en règim de concurrència no competitiva.
La subvenció serà del 35% del pressupost protegible.
S'aplicarà el topall més restrictiu entre un topall de 30.000 € per edifici o 3.000 € per habitatge.
El topall per edifici es podrà ampliar en 10.000 € per a edificis de més de 30 habitatges i en 20.000 € per a edificis de més de 60 habitatges.
Als barris del Raval, el Gòtic, la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Poble-sec, el Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, Can Peguera, les Roquetes, la Prosperitat, Torre Baró i el Carmel la subvenció serà del 50% del pressupost protegible.
S'aplica el topall més restrictiu entre un topall de 30.000 euros per edifici o 3.000 euros per habitatge.
El topall per edifici es pot ampliar en 10.000 euros per a edificis de més de 30 habitatges i en 20.000 euros per a edificis de més de 60 habitatges.
S'apliquen els criteris de l'apartat d'ESTALVI ENERGÈTIC I SOSTENIBILITAT, ACTUACIONS PASSIVES: PATIS, FAÇANES, COBERTES I MITGERES.
Instal·lació d'ascensors: La subvenció serà del 35% del pressupost protegible amb el topall de 30.000 €.
Als barris del Raval, el Gòtic, la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Poble-sec, el Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, Can Peguera, les Roquetes, la Prosperitat, Torre Baró i el Carmel la subvenció serà del 50% del pressupost protegible, amb un topall de 30.000 €.
Supressió de barreres arquitectòniques: La subvenció serà del 25% del pressupost protegible amb un topall de 30.000 €.
Instal·lacions generals comunes: xarxes de subministrament d'aigua, sanejament, electricitat o gas, unificació de les antenes de televisió, reordenació dels aparells d'aire condicionat i instal·lacions contra incendis.
En aquests casos, la subvenció serà del 20% del pressupost protegible amb un topall de 30.000 €, ampliable en funció del nombre d'habitatges de l'edifici.
Retirada d'elements obsolets de fibrociment: la subvenció serà del 25% amb un topall de 30.000 € per la retirada de qualsevol element de fibrociment que no impliqui una reposició de l'element.
En el cas que la retirada de l'element n'impliqui la reposició amb materials adequats, l'actuació de retirada s'integrarà en el programa que correspongui ('Actuacions passives d'estalvi energètic i sostenibilitat' o 'Instal·lacions generals comunes').
Aigua directa: la subvenció serà del 40% del pressupost protegible, amb un topall de 30.000 € ampliables en funció del nombre d'habitatges de l'edifici.
A.5 Estalvi energètic i sostenibilitat
Actuacions passives que impliquin una actuació de millora energètica global a patis, façanes, cobertes i mitgeres: per a totes les actuacions de rehabilitació que impliquin una actuació de millora energètica global que actuï sobre tot l'envoltant de l'edifici, en els termes previstos en les especificacions tècniques, la subvenció màxima serà del 40% del pressupost protegible.
En cas que només es facin actuacions parcials, la subvenció serà del 25%.
Actuacions actives que impliquin la reducció de consum energètic mitjançant la producció d'energia amb fonts renovables, entenent com a font renovable únicament l'energia solar: la subvenció serà del 50%.
El topall és el més petit dels següents: 3.500 € per habitatge o de 60.000€ per edifici.
Aquestes actuacions hauran d'acreditar un contracte de manteniment amb sistemes de control efectius per un termini mínim de quatre anys.
Cobertes verdes: Es consideraran les actuacions en què es transformi en coberta verda el 50% de la superfície del terrat, excepte badalots i celoberts.
Així mateix, s'ha d'endreçar i millorar els elements existents a la terrassa de l'edifici on s'ubiqui.
La subvenció serà del 40%, amb un topall de 30.000 €.
Per a tots els programes d'actuació en edificis, els propietaris podran sol·licitar un ajut complementari de fins al 100% de l'aportació individual que els correspongui fer per l'actuació corresponent, sempre que compleixin els requisits següents:
C. Conjunts urbans - conjunts d'interès especial
Els conjunts urbans que es podran acollir a aquesta convocatòria seran els següents: Turó de la Peira, Sud-oest del Besòs i Baró de Viver, Pla Dintres i Àrea de rehabilitació i conservació de Sant Ramon al districte de Ciutat Vella, Illa Eficient, Superilles i Ciutat Meridiana.
Veure les bases de la convocatòria per conèixer els detalls d'aquestes ajudes.
En el cas de projectes que prevegin actuacions que s'executin en més d'un edifici o escala que pertanyi a un mateix bloc, conjunt d'illa o edificis contigus de tipologia semblant es concedirà una subvenció del 85% del cost del projecte amb un topall de 5.000 €.
En el cas d'actuacions de rehabilitació amb la utilització de materials amb certificació de baixa petjada ecològica, s'incrementarà el percentatge de subvenció que li pertoqui en un 5% i el topall s'incrementarà en 5.000€.
En el cas d'actuacions en edificis catalogats, en els quals es facin actuacions de rehabilitació sobre elements patrimonials, així com per a actuacions de complexitat excepcional per raons constructives, d'accessibilitat, patrimonials, emblemàtiques o de sostenibilitat degudament acreditades, s'incrementarà el percentatge de subvenció que li pertoqui en un 5% i el topall s'incrementarà en 5.000€. |
20,513 | Ajuts a la rehabilitació d'edificis de tipologia residencial col·lectiva i habitatges específiques per als municipis que integren l'àrea metropolitana de Barcelona.
Les actuacions subvencionables són les següents:
Aquesta convocatòria compta amb una dotació pressupostària de 1.300.505,35 €, per a la totalitat de les actuacions relatives a l'adequació i a la obtenció de l'habitabilitat per a habitatges individuals o unifamiliars de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Es fixa una quantia addicional que no requerirà d'ampliació ni d'una nova convocatòria per import de 850.094,89 euros corresponents a anteriors convocatòries, la despesa de les quals ha estat inferior a la inicialment prevista.
Per sol·licitar formar part de la convocatòria disposeu des del 21 de gener de 2019 fins el 31 d'octubre de 2019.
Un cop obtinguda la validació de la documentació per part del Consorci, podreu presentar la sol·licitud d'ajuts fins el 31 de desembre de 2019.
Recordeu que es pot tancar l'admissió de sol·licituds en dates anteriors, si s'esgota la dotació pressupostària.
El Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona emetrà un comunicat tècnic previ a l'inici de les obres.
Podran acollir-se a aquesta convocatòria aquells habitatges individuals o unifamiliars ubicats en els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (excepte el municipi de Barcelona, on actua el Consorci de l'Habitatge de la mateixa ciutat ), que compleixen els requisits de la convocatòria: L'habitatge ha d'haver estat construït abans de l'any 1996.
Resten exclosos d'aquesta convocatòria els habitatges d'ús turístic.
la documentació per formar part de la convocatòria i la sol·licitud dels ajuts, s'han de presentar a l' Oficina Local d'Habitatge o Oficina d'Atenció Ciutadana del municipi.
Els ajuts són en règim de concurrència no competitiva.
La quantia màxima de les subvencions a concedir per habitatge no podrà superar el 40% del pressupost subvencionable, ni l'import de 3.000 euros per habitatge.
A efectes del càlcul de la subvenció no s'inclouran impostos, taxes o tributs.
En cas que l'habitatge s'incorpori a la Borsa local de lloguer aquesta quantia màxima serà de 6.000 euros. |
20,565 | Concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de les subvencions per al foment de la rehabilitació d'edificis de tipologia residencial per a l'any 2020. http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Ajuts-per-a-la-rehabilitacio-dedificis-dus-residencial? category=74c016ba-a82c-11e3-a972-000c29052e2c
Són subvencions destinades a rehabilitar els elements comuns dels edificis de tipologia residencial, amb la finalitat de fomentar la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat, la conservació, i la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat.
RESOLUCIÓ TES/1395/2020, de 15 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de subvencions per al foment de la rehabilitació d'edificis de tipologia residencial.
RESOLUCIÓ TES/1564/2020, de 29 de juny, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de les subvencions per al foment de la rehabilitació d'edificis de tipologia residencial per a l'any 2020 (ref. BDNS 511794).
Foment de la millora de l'eficiència energètica i sostenibilitat
En relació amb aquestes actuacions, el resultat de l'informe de la inspecció tècnica de l'edifici (IITE) pot ser amb deficiències qualificades com a importants, greus o molt greus d'acord amb l'article 9 del Decret 67/2015, o sense deficiències.
1.1 Són actuacions subvencionables les actuacions en els edificis d'habitatges de tipologia residencial col·lectiva, incloent-hi les que es facin a l'interior dels habitatges sempre que estiguin vinculades a la realització d'una actuació global a l'edifici, que s'adrecin a la millora de l'eficiència energètica i sostenibilitat.
a) La millora de l'envolupant tèrmica de l'edifici per reduir la demanda energètica de calefacció o refrigeració, mitjançant actuacions a la façana, coberta, plantes baixes no protegides o qualsevol parament de l'envolupant, de millora del seu aïllament tèrmic, la substitució de fusteries i envidraments dels forats, el tancament o envidrament de les terrasses que ja tinguin sostre, o altres, incloent-hi la instal·lació de dispositius bioclimàtics i d'ombra.
b) La instal·lació de nous sistemes de calefacció, refrigeració, producció d'aigua calenta sanitària i ventilació per al condicionament tèrmic, o l'increment de l'eficiència energètica dels que ja hi ha, mitjançant actuacions com: la substitució d'equips de producció de calor o fred; la instal·lació de sistemes de control, regulació i gestió energètica, comptadors i repartidors de costos energètics per a instal·lacions centralitzades de calefacció; l'aïllament tèrmic de les xarxes de distribució i transport o la substitució dels equips de moviment dels fluids termòfors; la instal·lació de dispositius de recuperació d'energies residuals; la implantació de sistemes de refredament gratuït per aire exterior i de recuperació de calor de l'aire de renovació, i la connexió d'edificis a les xarxes de calor i fred existents, entre d'altres.
c) La instal·lació d'equips de generació o que permetin la utilització d'energies renovables, com l'energia solar fotovoltaica, biomassa o geotèrmia, que redueixin el consum d'energia convencional tèrmica o elèctrica de l'edifici.
S'hi inclou la instal·lació de qualsevol tecnologia, sistema o equip d'energia renovable, com panells solars tèrmics i solucions integrals d'aerotèrmia per a la climatització i aigua calenta sanitària, amb la finalitat de contribuir a la producció d'aigua calenta sanitària requerida pels habitatges, o la producció d'aigua calenta per a les instal·lacions de climatització.
d) La millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions comunes d'ascensors i il·luminació, de l'edifici o de la parcel·la, mitjançant actuacions com la substitució de llums i lluminàries per altres de més rendiment energètic, generalitzant per exemple la il·luminació LED, instal·lacions de sistemes de control d'encesa i regulació del nivell d'il·luminació, i aprofitament de la llum natural
e) La millora de les instal·lacions de subministrament i instal·lació de mecanismes que afavoreixin l'estalvi d'aigua, així com la implantació de xarxes de sanejament separatives a l'edifici i d'altres sistemes que afavoreixin la reutilització de les aigües grises i pluvials al mateix edifici o a la parcel·la, o que redueixin el volum d'abocament a la xarxa pública de sanejament.
f) La millora o condicionament d'instal·lacions per a l'adequada recollida i separació dels residus domèstics a l'interior dels habitatges i als espais comuns de les edificacions.
g) Les actuacions que millorin el compliment dels paràmetres establerts al document bàsic del Codi tècnic de l'edificació (CTE) DB-HR, protecció contra el soroll, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació.
h) Les actuacions que fomentin la mobilitat sostenible en els serveis i instal·lacions comunes del edificis o urbanitzacions, com ara la instal·lació dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics als aparcaments o l'adequació de zones i instal·lacions d'aparcaments de bicicletes.
i) Les instal·lacions de façanes o cobertes vegetals.
j) La instal·lació de sistemes de domòtica i/o sensorials.
k) Les que millorin el compliment dels paràmetres establerts en el document bàsic del CTE DB-HS vigent de salubritat o, si no n'hi ha, les que afectin els elements en què el tractament permeti reduir de forma efectiva en l'interior de l'edificació la mitjana anual de concentració de radó a nivells inferiors a 300 Bq/m3 o, en les quals, sense arribar a aquest nivell, es redueixi la concentració inicial en almenys un 50%.
Als edificis, segons la classificació climàtica del CTE, el conjunt de les actuacions de les lletres a), b), i d) anteriors han d'aconseguir una reducció de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració de l'edifici referida a la certificació energètica, sobre la situació prèvia a les actuacions, de com a mínim:
Zones climàtiques D i E: un 35%.
Zones climàtiques α i B: un 20%, o bé alternativament una reducció del consum d'energia primària no renovable, referida a la certificació energètica, d'un 30% com a mínim.
Per justificar la demanda energètica en la situació prèvia i posterior a la realització de les actuacions subvencionables de la línia 1 o, en el seu cas, del consum d'energia primària no renovable, es poden utilitzar els programes informàtics reconeguts pels ministeris de Foment i d'Energia, Turisme i Agència Digital que hi ha al Registre general de documents reconeguts per a la certificació energètica dels edificis.
1.2 Són actuacions subvencionables per a la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat dels habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera, els apartats anteriors a), b), c), g) i k).
Als habitatges, segons la classificació climàtica del CTE, el conjunt de les actuacions descrites a les lletres a), b) i c) ha d'aconseguir la mateixa reducció de la demanda energètica anual global indicada per als habitatges plurifamiliars.
Foment de la conservació, de la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat.
Tipologia: Residencial col·lectiva i edificis d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera
Antiguitat segons el tipus d'actuació:
Com a mínim el 70% de la superfície construïda sobre rasant de l'edifici, excloent-hi la planta baixa o plantes inferiors si té o tenen altres usos compatibles, ha d'estar destinada a habitatge.
Com a mínim el 50% dels habitatges de l'edifici han de constituir el domicili habitual i permanent dels seus propietaris o arrendataris, en totes les fases del procediment.
En el cas d'habitatges unifamiliars han de constituir el domicili habitual i permanent dels seus propietaris o arrendataris, en totes les fases del procediment i en el moment de sol·licitar la subvenció.
Aquesta circumstància es pot acreditar mitjançant el certificat d'empadronament.
L'import màxim inicial de la dotació pressupostària d'aquesta convocatòria és de 8.400.000 euros, amb càrrec a la partida pressupostària D/780.0001 del pressupost de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a l'exercici 2020.
El termini de presentació de sol·licituds s'inicia a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i finalitza el 18 de setembre de 2020, inclòs.
S'exclouen d'aquesta convocatòria les actuacions de rehabilitació d'edificis de tipologia residencial de la ciutat de Barcelona i de l'àrea metropolitana de Barcelona, que es regeixen per les bases i les convocatòries aprovades pels consorcis d'habitatge respectius.
a)Les juntes o comunitats de propietaris; les agrupacions de juntes o comunitats de propietaris, degudament constituïdes; els propietaris d'edificis de tipologia residencial col·lectiva que no hagin atorgat el títol constitutiu de propietat horitzontal, i els propietaris d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera.
b)Les societats cooperatives compostes de manera agrupada per propietaris d'habitatges o edificis que reuneixin els requisits de l'article 396 del Codi civil; les empreses constructores, arrendatàries o concessionàries dels edificis, així com les cooperatives, que acreditin dita condició mitjançant contracte vigent amb la propietat, que els atorgui la facultat expressa per portar a terme les obres de rehabilitació.
Les sol·licituds es presenten a les oficines locals d'habitatge (consultar l'annex 2 de la RESOLUCIÓ TES/1564/2020)
Subvencions subjectes al règim de concurrència pública competitiva i no competitiva.
Consultar l'import de l'ajut a les actuacions de conservació a les bases reguladores.
En els edificis de tipologia residencial col·lectiva, es multiplica l'import que s'indica a continuació pel nombre d'habitatges i pels metres quadrats de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles segons cada cas:
a) Actuacions de conservació relatives a l'estructura i les instal·lacions, el 35% del pressupost protegible amb un màxim de 3.000 euros/habitatge i de 20 euros per cada metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles.
b) Actuacions de conservació relatives a l'envolupant, el 30% del pressupost protegible amb un màxim de 3.000 euros/habitatge i de 20 euros per cada metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles.
c) Actuacions per a la millora de la seguretat d'utilització i per a l'accessibilitat, el 35% del pressupost protegible amb un màxim de 4.000 euros/habitatge i de 40 euros per cada metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles.
d) Actuacions per a la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat, el 35% del pressupost protegible amb un màxim de 6.000 euros/habitatge i de 60 euros per cada metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles.
e) Actuacions per a la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat descrites en la línia 1, apartat 1.1 c) que impliquin la reducció del consum energètic, no renovable o de les emissions de CO2eq mitjançant la producció de la energia amb fonts renovables, el 35 % del pressupost protegible amb un màxim de 3.000 euros/habitatge i 30 euros per metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles.
Als edificis d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera els és aplicable el que disposa al paràgraf anterior pel que fa al percentatge de pressupost protegible i als límits màxims per habitatge, i no els és aplicable el percentatge de cada metre quadrat de superfície construïda per local comercial o altres usos compatibles.
Les quanties de les actuacions indicades es poden incrementar en 1.000 euros/habitatge per als edificis de tipologia residencial col·lectiva i per als edificis d'habitatges unifamiliars aïllats o agrupats en filera declarats bé d'interès cultural a l'instrument d'ordenació urbanística.
Addicionalment, als edificis de tipologia residencial col·lectiva se'ls incrementarà aquesta quantia en 10 euros per cada metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles.
La quantia màxima de subvenció per habitatge no pot superar els 14.000 euros.
Només per al cas dels edificis de tipologia residencial col·lectiva, aquest import s'incrementarà segons l'actuació per cada metre quadrat de superfície construïda de local comercial o altres usos compatibles, en la quantitat de: 20 euros per metre quadrat per l'actuació de conservació dels apartats; 40 euros per metre quadrat per les actuacions de la seguretat d'utilització i per a l'accessibilitat de l'apartat; 60 euros per metre quadrat per l'apartat de l'eficiència energètica i la sostenibilitat de l'apartat i 10 euros per metre quadrat pels edificis declarats bé d'interès cultural. |
20,578 | Concessió de subvencions pel Programa d'ajuts a la Rehabilitació Energètica d'Edificis (PREE) Reial decret 737/2020 de 4 d'agost de 2020
A continuació podreu trobar un resum de la informació més rellevant de les bases reguladores per a cada una de les actuacions subvencionables:
Segons el Reial decret 737/2020 de 6 d'agost, els beneficiaris són les Comunitats Autònomes, ja que són aquestes les que s'encarreguen de tramitar els aujts i fer-los arribar als seus destinataris finals, que són els següents:
Destinataris últims dels ajuts (residència fiscal a Espanya):
Des de l'endemà de la publicació al DOGC de la convocatòria d'ajuts fins el 31 de juliol de 2021 o quan s'esgoti el pressupost disponible.
La previsió és que la convocatòria es publiqui durant el mes de novembre de 2020.
18 mesos des de la data de notificació de la resolució de la concessió de l'ajuda.
La notificació de la resolució per part de l'administració es pot allargar fins a 6 mesos a comptar des de la sol·licitud.
La sol·licitud serà telemàtica i s'haurà de presentar mitjançant signatura digital.
Segons el tipus de beneficiari s'utilitzarà un canal o un altre segons especifiqui la convocatòria.
Règim reglat de concurrència simple.
Les sol·licituds seran ateses per rigorós ordre de presentació fins que s'esgoti el pressupost. |
20,592 | El Ministeri de Presidència a finals del 2014 va publicar el Real Decreto 1055/2014, de 12 de desembre, pel que es crea un mecanisme de compensació de costos d'emissions per aquestes empreses industrials, i any rere any es van publicant les convocatòries per els ajuts regulats per les bases publicades en aquest Real Decret.
El 12 de juliol s'ha publicat al BOE la modificació de les bases publicades en el 2014.
Evitar, en la mesura possible, que un beneficiari estigui exposat a un risc significatiu de «fuita de carboni», si els seus competidors de tercers països no s'enfronten als mateixos costos de CO 2 en els preus de l'electricitat i si el beneficiari no pot repercutir aquests costos en els preus del producte sense perdre una part significativa del mercat.
Pendent de la convocatòria de cada any fins el 2020.
Per al 2018, el termini de sol·licitud és des del 4 al 19 de setembre.
Les societats mercantils del sector privat, estiguin incloses o no en el règim de comerç d'emissions, qualsevol que sigui la seva forma jurídica, que estiguin vàlidament constituïdes en el moment de presentar la sol·licitud, que realitzin una o diverses activitats en els sectors o produeixin els productes, enumerats en l'annex II de la Comunicació de la Comissió (2012 / C 158/04) sobre directrius relatives a determinades mesures d'ajuda estatal en el context del règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, publicada al «Diari Oficial de la Unió Europea», nombre C 158, de 5 de juny de 2012, sota els codis NACE que s'expliciten en el mateix.
Electrònica a la web del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme [URL] AMUNT
80 % dels costos subvencionables, incorregudes en els anys 2016, 2017 i 2018, i el 75 % dels mateixos en 2019 i 2020.
Costos d'emissions indirectes, en relació amb les activitats o productes inclosos en l'àmbit d'aplicació del present Reial decret.
Concurrència competitiva per criteris de priorització:
a) Estar en risc de fuga de carboni, segons el que disposen els apartats 15 i 16 de l'article 10 bis de la Directiva RCDE de la UE, en relació a les activitats o productes definits a l'annex II de les Directrius, per haver incorregut en costos d'emissions indirectes de CO 2, com a conseqüència dels processos de producció i/o haver fet activitats comercials amb tercers països.
b) Haver acreditat activitat productiva durant els corresponents exercicis en què s'efectuïn convocatòries derivades d'aquest Reial Decret.
Els ajuts regulats en aquestes bases són incompatibles amb qualsevol altre ajut que, concedit amb la mateixa finalitat, estigui finançat amb fons comunitaris (fons estructurals, fons de cohesió o qualsevol altre instrument financer). |
20,612 | La Línia Directa d'Innovació és un instrument financer gestionat directament pel CDTI i cofinançat amb Fons Estructurals a través del Programa Operatiu d'Investigació, Desenvolupament i Innovació per i per al benefici de les empreses - Fons tecnològic.
La seva finalitat és el suport de projectes empresarials que impliqui la incorporació i adaptació de tecnologies noves a nivell sectorial, i que suposi un avantatge competitiu per a l'empresa.
També es finançaran actuacions d'adaptació tecnològica dirigides a la introducció a nous mercats.
Es finançaran, sota el règim de mínimis, projectes d'innovació tecnològica els objectius dels quals cobreixin algun dels següents supòsits:
- Incorporació i adaptació activa de tecnologies que suposin una innovació en l'empresa, així com els processos d'adaptació i millora de tecnologies a nous mercats.
- Aplicació del disseny industrial i enginyeria de producte i procés per a la millora tecnològica.
Es tracta de projectes que no només impliquin una modernització tecnològica per a l'empresa sinó un salt tecnològic al sector en el qual es mou l'empresa.
- Aplicació d'un mètode de producció o subministrament nou o significativament millorat (canvis inclosos significatius quant a tècniques, equips i/o programes informàtics).
No es consideren els canvis o millores d'importància menor, l'augment de les capacitats de producció o servei mitjançant la introducció de sistemes de fabricació o logística gaire similars als ja utilitzats o l'abandonament d'un procés.
Fins al 75% del pressupost finançable (fons CDTI), podent assolir el 85% si va cofinançada amb fons FEDER.
Són finançables: actius fixes, fungibles, personal, col·laboracions externes, despeses generals i costos d'auditoria.
Les inversions i despeses han de ser posteriors a la data de presentació del projecte.
El tipus d'interès aplicat dependrà de l'origen de fons assignat a l'ajuda i del període d'amortització triat, en cas de fons CDTI.
- Fons FEDER: Tipus d'interès del 2% anual i període d'amortització de 3 anys, amb amortitzacions semestrals, incloent un any de manca des de la data prevista d'acabament del projecte.
Després de la certificació de la fita única del projecte, havent de presentar una auditoria de despeses prèvia.
Els beneficiaris podran optar a un avançament|bestreta bàsic del 25% de l'ajuda concedida (fins a 300.000 euros) sense garanties addicionals, o fins i tot un 50% o 75% mitjançant la presentació d'avals d'entitats financeres o societats de garantia recíproca amb solvència suficient segons el parer del CDTI, per l'excés de bestreta sobre el bàsic.
La sol·licitud es realitzarà en l'aplicació on-line de projectes, disponible en la seu electrònica del CDTI ( https://sede.cdti.gob.es/ ).
Aquesta línia d'ajuts està subjecta al En conseqüència, el finançament màxim per beneficiari final i any serà el límit que marqui el règim d'ajuts de mínimis establert al Reglament (la CE) núm. 1998/2006 de la Comissió, de 15 de desembre de 2006.
Màxim de 18 mesos des de la sol·licitud. |
20,630 | Programa d'ajuts per incentivar i promoure la realització d'actuacions en el sector industrial que redueixin les emissions de diòxid de carboni, mitjançant la millora de l'eficiència energètica, contribuint a assolir amb això els objectius de reducció del consum d'energia final que fixa la Directiva 2012/27/UE.
Incentivar i promoure la realització d'actuacions en el sector industrial que redueixin les emissions de diòxid de carboni, mitjançant la millora de l'eficiència energètica, contribuint a assolir amb això els objectius de reducció del consum d'energia final que fixa la Directiva 2012/27/UE.
De l'1 de Juliol del 2017 al 31 de desembre de 2018, sempre que no s'hagin esgotat els fons.
168.190.250 €, dels quals el 40% (25.503.600 €) està reservat per a projectes presentats per PIMEs.
El pressupost inicial de 63,8 M€ ja està esgotat.
PIME o grans empreses, en instal·lacions del sector industrial, el CNAE de les quals 2009 es trobi dins dels que es relacionen en la base sisena o per empreses de serveis energètics.
El procediment per a la tramesa telemàtica de la sol·licitud i documentació que ha d'acompanyar a la mateixa, serà publicat en la web de l'IDAE.
Mesura 1: Millora de la tecnologia en equips i processos industrials (inversió elegible entre 75.000 i 50.000.000€).
La proporció econòmic-energètic màxima ha de ser de 14.379 euros (inversió elegible)/tep (estalvi energia final), i el seu període de recuperació simple, no pot superar la vida útil de la instal·lació executada.
Mesura 2: Implantació de sistemes de gestió energètica industrials (inversió elegible entre 30.000 i 50.000.000€).
La proporció econòmic-energètic màxima ha de ser de 14.501 euros (inversió elegible)/tep (estalvi energia final), ha de complir amb la Norma UNE-EN ISO 50001 relativa als sistemes de gestió energètica, i el seu període de recuperació simple, no pot superar la vida útil de la instal·lació executada.
Màxim del 30% de la inversió elegible.
Elaboració dels projectes tècnics relacionats amb les actuacions, els costos de direcció facultativa, els costos d'execució de l'obra civil (sempre que no superi el 20% de la inversió elegible i els de muntatge de les instal·lacions); els equips, materials i instal·lacions auxiliars necessàries, els costos de transport, els d'assistència tècnica i tots aquells necessaris segons estableixi la normativa vigent que demostrin estar lligats a l'execució del projecte, així com els costos necessaris per a la legalització de les instal·lacions i l'obtenció de les llicències requerides en les diferents fases del projecte, tant dels col·legis professionals com de les diferents administracions afectades.
Només factures amb data posterior a la data de sol·licitud
Procediment de conceció de bestretes sobre els ajuts atorgats.
Reglat (Concurrència competitiva simple: atorgant-se les sol·licituds que compleixin amb tots i cada un dels requisits establerts, per ordre de data de registre de la sol·licitud).
Els ajuts podran ser objecte de cofinanciació amb fons FEDER del periodo 2014-2020, dins el Programa Operativo de Crecimiento Sostenible. |
20,642 | Bases per a les Subvencions a Nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental que incentivin la realització d'activitats de recerca industrial i desenvolupament experimental en projectes d'Economia Circular, específicament en l'àmbit dels residus
I Convocatòria per a l'any 2018
Ajuts destinats a incentivar la realització, d'activitats de R+D en projectes d'Economia circular, específicament en l'àmbit dels residus.
Actuacions amb una R+D diferencial, d'alt impacte al territori i a les empreses catalanes.
Els projectes han d'estar relacionats amb la generació i gestió dels residus i comportar nous processos o la millora tecnològica dels ja existents, en un d'aquests 3 àmbits: -Recuperació de recursos, o de recursos amb major valor afegit a partir de residus procedents de processos de tercers (portes enfora) - Recuperació de recursos, o de recursos amb major valor afegit a partir de residus de processos propis (portes endins) - Millora de processos de tractament de residus amb l'objectiu de recuperar recursos i/o disminuir la quantitat de residus que finalment són destinats a dipòsit (millora de processos de tractament).
Empreses amb ànim de lucre que tinguin establiment operatiu a Catalunya i que tinguin al menys un any de vida a data de la sol·licitud de l'ajut, comptat a partir de la data d'inscripció de l'empresa al Registre Mercantil (o registre anàleg).
El procés de sol·licitud d'aquests ajuts és presencial i està definit a l'apartat específic del web d'ACCIÓ ( http://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/convocatories-dajuts/llistat-ajuts/ )
Els ajuts són en règim de concurrència competitiva.
Les intensitats màximes, d'acord a la normativa comunitària d'ajuts d'estat, podran arribar fins:
L'ajut màxim per projecte serà de 125.000 Euros per als projectes individuals i de 300.000 Euros per als projectes col·laboratius.
El pressupost mínim del projecte serà de 200.000 Euros per als projectes presentats de forma individual i de 500.000 Euros per als projectes presentats de forma col·laborativa. |
20,652 | Subvencions per a la implantació d'instal·lacions de refrigeració basades en tecnologies alternatives als gasos fluorats d'alt potencial d'escalfament atmosfèric en establiments dedicats a la distribució comercial (Pla PIMA FRÍO)
Ajuts destinats a la implantació d'instal·lacions de refrigeració basades en tecnologies alternatives als gasos fluorats d'alt potencial d'escalfament atmosfèric en establiments dedicats a la distribució comercial ubicats a Catalunya.
Les actuacions poden realitzar-se en establiments existents (només si són renovacions integrals que incloguin la centra frigorífica) o en establiments nous.
Les instal·lacions de refrigeració que s'acullin a les subvencions regulades sota aquest reial decret hauran de complir els següents requisits:
Els beneficiaris són les persones físiques o jurídiques dedicades a la distribució comercial d'aliments.
En el cas d'establiments gestionats sota un contracte de franquícia, la sol·licitud d'ajuda l'ha de fer el franquiciat.
650 euros per kW de potencia frigorífica instal·lada, amb un máxim de 100.000 euros per instal·lació
Des del 10 d'octubre al 16 de novembre de 2018.
Les sol·licituds s'han de presentar utilitzant la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el formulari normalitzat que es pot descarregar a la pàgina web de Tràmits, buscant el Tema "Medi Ambient", Subtema "Sostenibilitat". |
20,663 | Convocatòria anual de l'AMB per a la compra de bici elèctrica destinada a les persones físiques que resideixin a qualsevol dels 36 municipis de l'AMB.
Les bicicletes elèctriques subvencionables seran tipus bicicleta elèctrica urbana, amb assistència a la pedalada i un equipament estàndard.
Aquestes bicicletes compliran amb les següents condicions:
Fins al 31 de desembre de 2018, o prèviament quan s'exhaureixi la quantia total màxima establerta.
Persones físiques que resideixin a qualsevol dels 36 municipis de l'AMB.
També hi podran accedir les persones jurídiques públiques o privades que tinguin un centre de treball en un municipi de l'AMB.
Els sol·licitants de la subvenció han de tramitar-la a través d'un d'aquests comerços on hauran de complimentar una sol·licitud de subvenció.
Aquest document serà signat pel sol∙licitant i segellat pel comerç, incloent les dades identificatives del beneficiari i el model de la bicicleta elèctrica a adquirir i objecte de subvenció, així com el preu de compra IVA inclòs (sense deduir la subvenció).
250€ per la compra d'una bicicleta elèctrica.
El preu màxim de venda al públic d'una bicicleta elèctrica que opti a aquesta subvenció en la convocatòria 2018 serà de 1.350 € (IVA inclòs, i abans d'aplicar la subvenció). |
20,680 | El 28 de desembre de 2017 el IDAE publica les bases reguladores del Programa d'ajudes a la implantació d'infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics (Pla Movalt Infraestructures)
Des del 23 de gener del 2018 fins el 31 de desembre de 2018.
[ACTUALITZACIÓ 25 de gener de 2018]
Implantadors de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics esmentats anteriorment, tant en la modalitat d'adquisició directa com d'operacions de finançament per rènting.
Es canalitzen de manera telemàtica a través de l'aplicació que estarà disponible a la seu electrònica de l'IDAE ( https://sede.idae.gob.es/lang/ )
- Ús públic en sector no residencial (aparcaments públics, hotels, centres comercials, universitats, hospitals, polígons industrials, centres esportius, etc.)
- Ús privat en zones d'estacionament d'empreses privades i públiques, per donar servei a la seva pròpia flota.
- Ús públic en zones d'estacionament d'empreses privades i públiques, per donar servei als seus treballadors i clients
- Ús públic en via pública, eixos viaris urbans i interurbans i empreses.
- Ús públic en xarxa de carreteres.
Es consideren com a costos subvencionables l'obra civil, el cablejat i la seva instal·lació des del quadre elèctric final del qual deriva el circuit fins al punt de connexió (aquest últim també subvencionable) on es connecta el vehicle per a la seva recàrrega.
No es considera subvencionable la instal·lació de comptadors intel·ligents, que hauran de ser facilitats per les companyies elèctriques als consumidors (usuaris finals o gestors de recàrrega), generalment sota règim de lloguer
Donat el caràcter incentivador de les ajudes no seran elegibles i per tant no podran ser finançats en cap cas a càrrec del programa, els costos corresponents a actuacions realitzades amb anterioritat a la data de registre de la sol·licitud a què es refereix la base novena, apartat 4.
La fita que marcarà l'inici dels treballs per a les empreses públiques serà la publicació dels plecs de licitació i en el cas d'empreses privades, la signatura de contractes per al subministrament d'equips o serveis.
Reglada, els ajuts es concedeixen per ordre d'arribada de les sol·licituds.
Estaran sotmeses als requisits i límits establerts en el Reglament (UE) núm 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, i en les altres disposicions que siguin aplicables. |
20,701 | El Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aprovat l'Ordre TEC / 752/2019, de 8 de juliol, per la qual es regulen les bases del Programa d'ajuts a projectes singulars en matèria de mobilitat sostenible (Programa MOVES Projectes Singulars), dotat amb 15 milions d'euros i dirigit a la selecció i concessió, en règim de concurrència competitiva, d'ajudes corresponents a projectes singulars de gestió integrada de la mobilitat ubicats en ciutats Patrimoni de la Humanitat, municipis amb alt índex de contaminació o projectes situats en illes, i projectes relatius a desenvolupaments experimentals i innovadors, duts a terme en el territori nacional, relacionats amb el vehicle elèctric.
El programa MOVES Projectes Singulars serà gestionat per l'IDAE.
Es consideraran projectes amb una inversió mínima de 100.000 euros.
Per a qualsevol dubte o aclariment, dirigir-se al Servei d'Informació al Ciutadà en Eficiència Energètica i Energies Renovables (SICER) a través del correu [EMAIL], el correu postal de l'IDAE:
Projectes Singulars que contemplin alguna de les actuacions previstes en un PMUS, Pla Director o Estratègic:
Projectes singulars d'Innovació: projectes de desenvolupament tecnològic i desenvolupaments experimentals (projectes pilot, prototips, productes o serveis nous o millorats) en alguna de les àrees descrites en l'Annex III.B.
La intensitat de l'ajut per a projectes singulars en entorns urbans serà del 50% dels costos subvencionables (IVA o IGIC no inclòs) excepte per a aquelles entitats amb activitat comercial o mercantil en el cas la intensitat de l'ajuda serà del 40%.
La intensitat de l'ajuda per als projectes singulars innovadors, inclosos projectes pilot i de demostració, serà del 25% dels costos subvencionables (IVA o IGIC no inclòs).
Es podrà incrementar en 10 punts percentuals per a mitjanes empreses i en 20 punts percentuals en el cas de micro i petites empreses i aquelles entitats sense activitat comercial ni mercantil.
Es fixa un límit màxim d'ajuda per projecte o beneficiari de 3 milions d'euros.
Per als Projectes singulars en entorns urbans, podran ser beneficiaris:
Diputacions, Cabildos o Consells Insulars, Comarques, ajuntaments, l'administració autonòmica i el Sector Públic Institucional, consorcis o agrupacions publicoprivades amb competència en mobilitat urbana i Entitats operadores i / o gestores de transport urbà i metropolità.
Per als Projectes singulars d'innovació podran ser beneficiaris:
L'Administració Autonòmica i el Sector Públic Institucional, Universitats i Centres Privats d'Investigació i Desenvolupament sense ànim de lucre i tota mena d'empresa (Micro, Petita, Mitjana i Gran Empresa).
Les actuacions s'executaran en un termini màxim de 18 mesos comptats a partir de la data de notificació de concessió de l'ajut.
Termini de presentació de sol·licituds:
Les sol·licituds d'ajut es podran cursar a partir del dia 24 de setembre de 2019 i durant 2 mesos.
Únicament podran efectuar-se de manera telemàtica a través de l'aplicació i formulari disponible a la seu electrònica de l'IDAE, per al que és necessari que el sol·licitant disposi d'un certificat per a la signatura electrònica.
Les sol·licituds es valoraran per una comissió tècnica d'acord amb els criteris establerts en l'Annex V de la Ordre TEC / 752/2019, de 8 de juliol.
Per a qualsevol dubte o aclariment, dirigir-se al Servei d'Informació al Ciutadà en Eficiència Energètica i Energies Renovables (SICER) a través del correu electrònic, el correu postal de l'IDAE: |
20,717 | RESOLUCIÓ EMC/1809/2019, de 28 de juny, de modificació de la Resolució EMC/2973/2016, de 23 de desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions a la instal·lació d'infraestructures de recàrrega per al vehicle elèctric en el marc del Pla d'Acció per al desplegament d'infraestructures de recàrrega per als vehicles elèctrics a Catalunya (PIRVEC 2016-2019).
Resolució EMC/2399/2019, de 12 de setembre de 2019
EdRRA - Estacions d'accés públic de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics sol·licitades per administracions públiques.
La data a partir de la cual es podran fer les sol·licituds no serà abans de 18 de setembre de 2019
El termini s'inicia a partir de la data de presentació de la sol·licitud i finalitza en un termini màxim de set mesos a comptar des d'aquesta data.
El termini màxim de presentació de la documentació justificativa és de deu dies hàbils a comptar a partir de la finalització del període d'execució de les actuacions.
Corporacions locals i altres ens dependents de corporacions locals.
La tramitació es realitza a través de la plataforma EACAT.
S'hi pot accedir també des de Tràmits Gencat.
En aquest apartat podeu trobar les imatges gràfiques (retolació adhesiva, vinil o similar) que, de manera voluntària, es poden afegir a les estacions de recàrrega relacionades amb la xarxa bàsica d'estacions de recàrrega ràpida d'accés públic promoguda per l'administració pública amb l'impuls de l'ICAEN.
Les entitats que segons la base 24 de la Resolució EMC/2973/2016, de 23 de desembre.
Les entitats que han rebut subvenció, i segons la base 24 de la Resolució EMC/2973/2016, de 23 de desembre, hauran de produir i instal·lar els vinils a les estacions de recàrrega subvencionades.
Si cal fer adaptacions de la imatge per adequar les mides del disseny a l'estació subvencionada, es recomana demanar la validació de la peça final a l'Institut Català d'Energia.
A part d'aquestes imatges obligatòries es recomana pintar el terra dels aparcaments destinats a vehicles elèctrics i afegir una senyalització vertical de la ubicació exacte de les estacions de recàrrega.
Per qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb [EMAIL] |
20,757 | Concessió de subvencions del programa d'ajudes per a actuacions d'eficiència energètica en PIME i gran empresa del sector industrial. (regulat per les bases publicades al Real Decret 263/2019, de 12 d'abril).
Aquests ajuts estan regulats per l'IDAE i a Catalunya l'Institut Català d'Energia, n'és l'òrgan gestor.
Es podran sol·licitar a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria corresponent al DOGC, a través d'aquesta pàgina web.
Els treballs preparatoris per a l'actuació, com per exemple projectes, memòries tècniques o certificats, poden ser costos elegibles només quan estiguin fets després de la data de la convocatòria (no confondre amb la data de publicació de les bases reguladores).
Convocatòria 2019 del programa d'ajudes per a actuacions d'eficiència energètica en pimes i grans empreses del sector industrial.
L'objecte d'aquest programa d'ajuts és incentivar i promoure la realització d'actuacions en el sector industrial que redueixin les emissions de diòxid de carboni i el consum d'energia final, mitjançant la millora de l'eficiència energètica, contribuint a assolir amb això els objectius de reducció del consum d'energia final que fixa la Directiva 2012/27/UE.
Les pimes o grans empreses del sector industrial amb CNAE 2009 del 07 al 11, del 13 al 33 i del 35 al 39.
També són beneficiàries les Empreses de Serveis Energètics (ESE) que actuen en funció d'un contracte de serveis energètics amb alguna de les empreses indicades anteriorment.
El contracte s'acreditarà d'acord amb el què disposa l'annex III del RD 263/2019.
L'ajut repercutirà en tot cas a l'empresa on s'executi el projecte.
Termini de sol·licitud: des de l'endemà de la publicació de la convocatòria fins el 31/12/2020, o fins que s'esgoti el fons dels ajuts.
Termini per a la resolució de la sol·licitud: des de la data de sol·licitud fins als 6 mesos següents.
Si en aquest període no es rep resposta, la sol·licitud es considera desestimada.
Degut a l'estat d'alarma la Generalitat va suspendre tots els terminis en 81 dies, i aquests es sumen als 6 mesos de termini, per a tots els expedients amb data de presentació anterior al 13 de març del 2020.
Termini d'execució: 24 mesos des de la data de notificació de la Resolució d'atorgament de l'ajut.
La notificació de la resolució per part de l'administració es pot allargar fins a 6 mesos a comptar des de la sol·licitud.
Termini de justificació: 3 mesos des de la finalització del termini màxim d'execució.
El procediment per a la tramesa telemàtica de la sol·licitud i documentació que ha d'acompanyar a la mateixa es farà per http://canalempresa.gencat.cat/ca/inici
Les actuacions elegibles susceptibles de rebre ajuda s'han d'ajustar en una o varies de les tipologies següents:
Han de complir amb la proporció econòmico-energètica màxim admissible de 14.379 euros (inversió elegible / tep (estalvi d'energia final en un any).
És a dir, que la inversió elegible no pot superar aproximadament l'1,2 € per kWh d'estalvi.
En els casos d'increment de producció, l'estalvi d'energia final es calcula com la diferència dels consums específics abans i després de l'actuació multiplicat per la producció inicial.
Tipologia 2: Implantació de sistemes de gestió energètica industrials
El rati econòmicoenergètic màxim admissible serà de 14.501 euros (inversió elegible / tep (estalvi d'energia final en un any).
És a dir que la inversió elegible no pot superar aproximadament l'1,25 € per kWh d'estalvi.
Complir amb la norma ISO 50.001 o bé aquella que la substitueixi.
Les actuacions (tipologies 1 i 2) hauran de complir amb la normativa vigent que els sigui d'aplicació, així com comptar amb les preceptives llicències i autoritzacions administratives, si s'escau.
També caldrà complir amb la legislació que les afecti per al càlcul i el desenvolupament de les millores d'eficiència energètica.
Si no existeix normativa o legislació aplicable, s'emprarà la Millor Tecnologia Disponible (MTD) d'estalvi i eficiència energètica.
La menor entre el 30% de la inversió elegible, i 30% per a grans empreses/40% per a mitjana empresa/50% per a petita empresa sobre el cost elegible.
Elaboració dels projectes tècnics relacionats amb les actuacions, els costos de direcció facultativa, els costos d'execució de l'obra civil (sempre que no superi el 20% de la inversió elegible i els de muntatge de les instal·lacions); els equips, materials i instal·lacions auxiliars necessàries, els costos de transport, els d'assistència tècnica i tots aquells necessaris segons estableixi la normativa vigent que demostrin estar lligats a l'execució del projecte, així com els costos necessaris per a la legalització de les instal·lacions i l'obtenció de les llicències requerides en les diferents fases del projecte, tant dels col·legis professionals com de les diferents administracions afectades.
Només factures i comandes amb data posterior a la data de sol·licitud.
No es consideren elegibles les inversions associades a augments de capacitat productiva de plantes industrials existents, ni les inversions en noves instal·lacions industrials, a menys que substitueixin instal·lacions per al mateix producte i la mateixa capacitat industrial.
En cas de major capacitat industrial només serà elegible la part proporcional corresponent a la capacitat industrial de la instal·lació existent substituïda.
No obstant, si que és elegible qualsevol inversió per complementar equips de procés actuals que faci que el procés sigui més eficient, ràpid i per tant, s'incrementi la productivitat, sempre que aquesta inversió faci reduir el consum específic per unitat de producte.
I si aquesta inversió no implica una substitució d'equips, la inversió de referència és nul·la.
Les actuacions beneficiàries hauran de complir amb les obligacions de publicitat d'acord amb el manual d'imatge del programa.
El manual, així com els models de cartell estan disponibles dins de l'arxiu descarregable adjunt en aquest apartat.
Es concedeixen els ajuts per ordre d'entrada de la sol·licitud. |
20,786 | Concessió de subvencions pel programa d'incentius a la mobilitat eficient i sostenible (Programa MOVES 2020 regulat per les bases publicades al Real Decret 569/2020, de 17 de juny).
A continuació podreu trobar un resum de la informació més rellevant de les bases reguladores per a cada una de les actuacions subvencionables:
Essent opcional el desballestament d'un vehicle M1 (turisme) N1 (furgoneta lleugera) matriculat abans de 1 de gener de 2013 en les adquisicions de vehicles nous M1 o N1, optant a un import superior d'ajut en el cas de desballestar-ne un.
Imports que van des dels 600€ per un quadricicle lleuger fins els 15.000€ per un camió o autobús, en funció de la tipologia de vehicle i tecnologia de propulsió.
Limitacions de preu de venda (màxim de 45.000€ pels vehicles elèctrics purs i pels vehicles elèctrics endollables i de 10.000€ per les motocicletes) i de nombre d'unitats per beneficiari (màxim 30) i en el cas de vehicles matriculats per concessionaris amb anterioritat, un nombre de 4 unitats com a màxim.
Consideracions en motocicletes (L3e, L4e, L5e) i quadricicles (L6e i L7e)
Totes les actuacions subvencionables s'han de desenvolupar i executar-se en l'àmbit territorial de Catalunya.
Són elegibles les diferents tipologies d'estacions i punts de recàrrega, amb el ventall de potències que ofereix actualment el mercat, amb el compliment tècnic recollit en l'Annex I del Reial Decret 569/2020.
Import màxim d'ajut per beneficiari de 100.000€.
Ajut del 30% per les persones jurídiques recollides al RD i del 40% per la resta de beneficiaris.
Tots els punts de recàrrega han de ser com a mínim mode 3.
En el cas específic de punts de recàrrega d'accès públic, a més, hauran de tenir com a mínim un endoll tipus 2 de corrent altern segons la IEC.62.196-2 o endoll CCSCombo2 i ChadeMo, pel model 4 de corrent contínua.
Import màxim de 500.000€ i ajut del 40-50% en funció de la tipologia de beneficiari.
Poden ser beneficiaris/àries de les actuacions 1 i 2:
En el cas de les actuacions 3 i 4 ho seran tots els anteriors a excepció dels apartats citats anteriorment relatius a persones físiques i comunitats de propietaris.
Per a més detall sobre les condicions d'aquests ajuts podeu consultar el text íntegre del RD 569/2020 i de la convocatòria EMC/.../2020
Des de l'endemà de la publicació de la convocatòria i fins a esgotar el pressupost disponible per a aquesta actuació o com a màxim 12 mesos després de la publicació de la convocatòria.
La convocatòria es publicarà a partir de la segona setmana de setembre.
12 mesos des de la data de notificació de la Resolució d'atorgament de l'ajut.
La notificació de la resolució per part de l'administració es pot allargar fins a 6 mesos a comptar des de la sol·licitud.
Totes les sol·licituds seran telemàtiques i s'hauran de presentar mitjançant signatura digital.
Segon el tipus de beneficiari s'utilitzarà un canal o un altre segons està recollit en la convocatòria.
Es concedeixen els ajuts per ordre d'entrada de la sol·licitud.
Els beneficiaris de la subvenció han de donar la publicitat adequada al caràcter públic del finançament del programa, activitat, inversió o actuació objecte de subvenció.
En aquest apartat es poden descarregar els logotips que s'hauran d'aplicar a les actuacions objectes de subvenció.
Hi ha diferents versions dels logotips en funció de si han d'incorporar el logotip de FEDER o no.
Les actuacions que han d'incorporar el logotip FEDER són:
A més, en el cas de les estacions de recàrrega, les mesures de publicitat que han d'adoptar els beneficiaris dels ajuts són les següents: |
20,812 | Concessions de subvencions pel programa d'incentius a la mobilitat eficient i sostenible (Programa MOVES regulat per les bases publicades al Real Decret 72/2019, de 15 de febrer).
A data 31 de desembre de 2019 es va tancar la convocatòria del programa MOVES.
El resultat de la convocatòria ha estat el següent:
Durant el mes de gener i febrer de 2020 s'estan els expedients sol·licitats durant el mes de desembre de 2019 i també aquells que han respost els requeriments sol·licitats per part de l'ICAEN.
En conseqüència, durant el mes de gener i febrer es faran els atorgaments pendents dins cada convocatòria fins a esgotar tot el pressupost disponible.
Relació de resolucions parcials d'atorgament, inadmissió i desestiment de persones físiques (línia particular) i persones jurídiques (linia professionals).
Tot seguit podreu trobar un resum de la informació més rellevant de les bases reguladores per cada situació:
Avisos per vehicles turisme (M1) o furgonetes lleugeres (N1):
Avisos per motocicletes (L3e, L4e, L5e) i quadricicles (L6e i L7e)
Totes les actuacions subvencionables s'han de desenvolupar i executar-se en l'àmbit territorial de Catalunya.
Poden ser beneficiaris/àries de les actuacions 1 i 2:
En el cas de les actuacions 3 i 4 ho seran tots els anteriors menys les persones físiques i les comunitats de propietaris.
Per a més detall sobre les condicions d'aquests ajuts podeu consultar el text íntegre del RD 72/2019 i de la convocatòria EMC/.../2019
Des de l'endemà de la publicació de la convocatòria i fins a esgotar el pressupost disponible per a aquesta actuació o com a màxim el 31 de desembre de 2019.
12 mesos des de la data de notificació de la Resolució d'atorgament de l'ajut.
La notificació de la resolució per part de l'administració es pot allargar fins a 6 mesos a comptar des de la sol·licitud.
Totes les sol·licituds seran telemàtiques i s'hauran de presentar mitjançant signatura digital.
Segon el tipus de beneficiari s'utilitzarà un canal o un altre segons està recollit en la convocatòria.
Es concedeixen els ajuts per ordre d'entrada de la sol·licitud.
Els beneficiaris de la subvenció han de donar la publicitat adequada al caràcter públic del finançament del programa, activitat, inversió o actuació objecte de subvenció.
En aquest apartat es poden descarregar els logotips que s'hauran d'aplicar a les actuacions objectes de subvenció.
Hi ha diferents versions dels logotips en funció de si han d'incorporar el logotip de FEDER o no.
Les actuacions que han d'incorporar el logotip FEDER són:
A més, en el cas de les estacions de recàrrega, les mesures de publicitat que han d'adoptar els beneficiaris dels ajuts són les següents:
En el cas de les estacions de recàrrega públiques, caldrà incloure també una senyalització vertical i horitzontal per tal que els usuaris de vehicles elèctrics puguin identificar i localitzar la ubicació de l'estació de recàrrega ràpida fàcilment. |
20,814 | L'Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial (ECESI) quantifica el consum energètic de la industria manufacturera de Catalunya per sectors d'actvitat econòmica i per formes d'entrega |
20,818 | Les tecnologies digitals que conformen la Indústria 4.0 poden contribuir a l'optimització de consums d'energia amb solucions enfocades al control, monitorització i gestió energètica.
Amb aquests ajuts d'ACCIÓ, podeu contractar els serveis d'un expert per fer una diagnosi i identificar oportunitats de millora que us ajudin a fer un canvi estratègic, organitzatiu i cultural cap a la indústria 4.0., o per implementar actuacions en indústria 4.0 (proves de concepte o actuacions que integrin les tecnologies de la indústria 4.0).
Subvencions per impulsar la innovació a la teva empresa |
20,873 | Aquest programa d'ajuts va entrar en vigor el 7 d'agost (Reial decret 737/2020).
Es podran presentar sol·licituds des de l'endemà de la publicació al DOGC i fins que s'esgoti el pressupost o fins el 31 de juliol de 2021.
La publicació de la convocatòria al DOGC està prevista per novembre del 2020.
Les sol·licituds seran ateses per rigorós ordre de presentació fins a esgotar el pressupost.
Independentment del numero d'actuacions que es facin s'han d'assolir els dos objectius:
A més, cal tenir present que, tant per l'opció A com per l'opció B, hi ha un cost elegible màxim i un cost elegible mínim pendents de definir.
Atès el caràcter incentivador, degut a l'origen dels fons econòmica europeus que regulen la convocatòria del programa PREE, tant sols s'admetran actuacions per part dels destinataris últims dels ajuts aquelles iniciades amb posterioritat a la data de registre de la sol·licitud d'ajut.
Els costos corresponents a actuacions preparatòries que siguin necessàries per presentar la sol·licitud o dur a terme les corresponents inversions, com poden ser projecte, memòries tècniques, certificats, etc si que podran ser considerades subvencionables.
Seran elegibles sempre que s'hagin iniciat en data posterior a la data d'entrada en vigor del Programa.
En aquest cas seran elegibles tots els treballs previs a partir del 7 d'agost de 2020.
Tots els pagaments s'han de fer amb posterioritat a la data de sol·licitud, per complir amb l'efecte incentivador de la convocatòria.
Per tant, qualsevol pagament relacionat amb el projecte, s'ha de fer amb posterioritat a la data de sol·licitud.
Fer-ho abans, significa la no admissió a tràmit de la sol·licitud.
Només els costos corresponents a actuacions preparatòries que siguin necessàries per presentar la sol·licitud o dur a terme les corresponents inversions, com poden ser projecte, memòries tècniques, certificats, etc es podran considerar subvencionables.
I només seran considerats elegibles quan s'hagin iniciat en data posterior a la data d'entrada en vigor del Reial decret 737/2020, és a dir, a partir del 7 d'agost de 2020.
Els costos elegibles varien en funció de la tipologia d'actuació (veure annex IV del Reial decret 737/2020 ( https://www.boe.es/boe/dias/2020/08/06/pdfs/BOE-A-2020-9273.pdf ).
La instal·lació solar fotovoltaica no es pot considerar un cost elegible i per tant no ha de constar entre els costos del projecte (import de les factures).
Tot i això, en el moment de la justificació s'hauran d'aportar les factures en el procés de justificació de l'ajut encara que no sigui un cost elegible, ja que s'ha de verificar que s'ha instal·lat la fotovoltaica dins el terminis inclosos en la convocatòria complint els requisit de l'efecte incentivador.
Si es compleix aquesta condició la intensitat de l'ajut pel beneficiari s'incrementa (cost elegible, sense incloure el cost de la instal·lació fotovoltaica) segons els percentatges establers d'actuació integrada.
Les sol·licituds s'han de presentar mitjançant l'oficina de tràmits de la Generalitat de Catalunya.
S'haurà de sol·licitar telemàticament (per internet) mitjançant l'oficina de tràmits de la Generalitat de Catalunya o bé la plataforma EACAT per administracions públiques.
Cal descarregar-se un formulari en format pdf on s'ha d'introduir la informació necessària i adjuntar els documents segons el tipus d'ajut abans d'enviar la sol·licitud.
Cal tenir present que totes les sol·licituds s'hauran de signar amb un certificat digital.
En el cas de persones físiques s'habilita la signatura de l'enviament del formulari amb idCat Mòbil ( https://web.gencat.cat/ca/tramits/que-cal-fer-si/Vull-identificar-me-digitalment/idcat-mobil/ ).
El formulari de sol·licitud estarà disponible l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC.
En el següent enllaç podeu trobar tota la informació al respecte de les firmes digitals acceptades per Tràmits Gencat.
Es pot comprovar que una signatura funciona correctament en el següent enllaç: Test de signatura.
El formulari de sol·licitud no s'ha de signar digitalment.
Cal omplir el formulari de sol·licitud amb les dades del sol·licitant i guardar-lo en l'ordinador.
El que sí que és obligatori signar amb les credencials digitals habilitades (idCAT mòbil) és l'enviament del formulari.
Per tal d'evitar possibles errors del formulari en la tramitació es recomana que els documents adjunts tinguin noms sense caràcters especials, accents o espais en blanc.
També es recomana que siguin curs, a ser possible amb menys de 30 caràcters.
És la persona beneficiària qui ha de demanar l'ajut, a la vegada que ha de complir els requisits per ser-ho.
Un cop feta la sol·licitud, i un cop revisada la documentació aportada, es notificarà l'atorgament de l'ajut i es fa la reserva de pressupost per aquesta sol·licitud.
A partir d'aquesta data, es pot executar l'actuació amb la seguretat que es disposa de l'import sol·licitat per dur a terme les actuacions, sempre que la justificació presentada sigui correcta.
Un cop feta la sol·licitud també es pot iniciar el projecte de rehabilitació, en aquest cas però no tindreu la certesa d'obtenir la subvenció.
L'administració disposa de fins a 6 mesos per donar-vos resposta conforme la vostra sol·licitud ha estat atorgada.
En tot cas, si en 6 mesos no haguéssiu rebut resposta aquesta s'entendrà com a negativa.
A l'hora de la justificació es revisaran tots els requisits de les bases reguladores (Reial decret 737/2020) i en cas que n'hi hagi algun que no es compleixi, es revocaria l'ajut.
Les persones físiques no estan obligades a tenir comptabilitat, per tant aquest requisit no és obligatori.
No obstant, hauran d'acreditar la inversió amb factures i extractes bancaris que acreditin els pagaments
La pròpia administració de la Generalitat de Catalunya, queden exclosos de la convocatòria.
En canvi, les entitats locals d'acord amb l'article 3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i el sector públic institucional de qualsevol administracions públiques a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 40/2015 d'1 d'octubre, de règim jurídic del Sector Públic es poden presentar a la convocatòria disponible a l'oficina de tràmits o a la plataforma EACAT.
En el cas del sector públic institucional relacionat amb la Generalitat de Catalunya s'entén com aquells organismes, agències, instituts, entitats o altres similars, amb NIF propi i que actuïn de manera diferenciada.
Quan no sigui possible assolir el nivell de prestació establert amb caràcter general en el Document bàsic d'estalvi d'energia, caldrà revisar les solucions adoptades que permetin el major grau d'adequació possible,, i considerar exactament quin és el punt del CTE DB-HE1 no s'està complint.
En tot cas, serà prioritari a assolir l'estalvi el 10% d'energia final i la millora de qualificació davant el compliment d'arribar als valors del CTE per edifici existent rehabilitat.
Alhora, els projectes hauran de disposar de llicència municipal..
Per exemple, la Taula 3.1.1.a – HE1 Valors límit de transmitància tèrmica, ULim [W / m2K] seria un dels requisits bàsics a complir per poder demanar un ajut per a la rehabilitació energètica.
Indicar que en aquesta tipologia també són subvencionables, entre altres, les millores d'instal·lacions que siguin 100% elèctriques i que millorin una lletra la qualificació d'emissions i també justifiquin un estalvi del 10%.
En els edificis d'habitatge, per poder obtenir l'increment de percentatge d'ajut addicional per eficiència energètica, l'actuació haurà d'anar acompanyada d'una altra actuació de les altres tipologies per demostrar que millora el salt de lletra.
En canvi en el edificis d'altres usos, on les eines de certificació sí que poden incloure aquestes millores es podrà presentar com una mesura aïllada sempre que compleixi també els altres requisits de la convocatòria.
Per ser subvencionable la potència instal·lada en enllumenat nou o de la instal·lació existent sobre la que s'actuï haurà de ser major a 10kWe en edificis d'habitatges col·lectius i de 40kWe en la resta d'edificis.
Per tant, els edificis unifamiliars o parts d'edificis (apartaments) no són subvencionable en la tipologia d'enllumenat.
Seran considerades també subvencionables totes aquelles que permetin millorar l'eficiència energètica en les instal·lacions d'il·luminació interior de les zones comunes dels edificis existents de tipologia residencial col·lectiva d'habitatge i dels edificis de qualsevol altre ús, inclosos en els apartats b) i c ) de l'article 13.3 d'aquest reial decret, entre elles les que amb caràcter orientatiu i no limitatiu es relacionen en l'apartat 2 de la tipologia 3 de l'annex IV del Reial decret 737/2020". |
20,946 | Sí, amb la publicació del pla MOVES II (Reial Decret 569/2020 de 16 de juny) es podrà sol·licitar ajut a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria que farà l'ICAEN.
En aquesta edició no cal desballestar obligatòriament un vehicle antic per poder optar a l'ajut.
Ara bé, si es fa, s'aconsegueix un import d'ajut superior, aproximadament uns 1.500€ addicionals en funció de la tipologia de vehicle.
El vehicle a desballestar ha d'haver estat matriculat abans de l'1 de gener de 2013 i haurà d'haver estat almenys els darrers 12 mesos al nom del beneficiari de la sol·licitud, també cal que a dia 14/03/2020 tingués la ITV vigent i s'hagi pagat l'impost IVTM com a mínim des del 2019.
Ha de ser nou però p ot ser també un vehicle prèviament matriculat, màxim 9 mesos abans, i que només hagi estat a nom d 'un concessionari o punt de venda.
L'any passat (programa MOVES -I del 2019 ) era obligatori desballestar un vehicle per poder optar a l'ajut i només era elegible un vehicle nou que no hagués estat matriculat prèviament.
A ctualment ( programa MOVES -II del 2020) és opcional el desballestament, amb la qual cosa s'obra a un major nombre de possibles beneficiaris i és possible també adquirir un vehicle amb un màxim de 9 mesos d'antiguitat que estigui matriculat a nom d 'un concessionari o punt de venda.
Només afecta en el cas de turismes (M1) i furgonetes de menys de 3500 kg lleugeres (N 1).
Per tant, en el cas de motocicletes, quadri cicles, camions i autobusos no e s contempla l' opció del desballestament.
Ni pe ls vehicles de gas (GLP, GNC o GNL) ni pels vehicles híbrids no endollables, no hi ha cap ajut disponible.
En el cas de vehicles de gas (GNC, GNL, GLP o bifuel gasolina-gas), els ajuts són únicament per les categories N2 (de més de 3.500kg i menys de 12t) i N3 (de més de 12t).
Són elegibles també tecnologies h í brides endollables (PHEV), de pila de combustible d'hidrogen o híbrid d'hidrogen (FCV o FCHV ) i d'autonomia estesa (REEV).
En el cas de vehicles de GNC, GNL, GLP o bifuel gasolina-gas, només per camions N2 (de més de 3.500kg i menys de 12t) i N3 (de més de 12t).
S'haurà de sol·licitar telemàticament ( per internet ) mitjançant l' o ficina de t ràmits de la Generalitat de Catalunya o bé la plataforma EACAT per administracions públiques.
Cal descarregar-se un formulari en format pdf on cal introduir la informació necessària i adjuntar els documents segons el tipus d'ajut abans d'enviar la sol·licitud.
Cal tenir present que totes les sol·licituds s'haurà de signar amb un certificat digital.
En el cas de persones físiques s'habilita la signatura de l'enviament del formulari amb id Cat M òbil ( https://web.gencat.cat/ca/ tramits /que-cal-fer-si/Vull-identificar-me-digitalment/ idcat-mobil /)
En el següent enllaç podeu trobar tota la informació al respecte de les firmes digitals acceptades per Tràmits Gencat.
Es pot comprovar que una signatura funciona correctament en el següent enllaç: Test de signatura.
Cada sol·licitud, que en el cas de vehicles pot sol·licitar més d'un vehicle en el cas d'empreses, ha de provenir d'un formulari nou descarregat.
Per tant, cada formulari és únic i no es pot reaprofitar.
Caldrà fer dues sol·licituds, és a dir, descarregar dos formularis ja que no es po den reaprofitar els formularis, obtindreu dues tramitacions separades, un per a cada concepte cadascun amb un nombre d' expedient diferent.
No, qualsevol modificació d'una instal·lació existent o una de nova, s'ha de registrar mitjançant una declaració responsable a l'entitat que vetlla per la seguretat en les instal·lacions elèctriques.
Es tracta d'una gestió molt senzilla que dona tranquil·litat al propietari de la instal·lació que li permet assegurar la correcta execució, tal com es notifica a l'administració.
Aquest registre es realitza en l'enllaç següent, i cal indicar-li a l'instal·lador que s'ha de realitzar per a poder optar a l'ajut, ell us podrà ajudar encara que el mateix propietari de la instal·lació pot realitzar la gestió:
https://canalempresa.gencat.cat/ca/integraciodepartamentaltramit/tramit/PerTemes/Presentacio-de-la-declaracio-responsable-per-a-installacions-electriques-de-baixa-tensio-posada-en-servei-modificacions-i-baixa
Si no es disposa d'aquest nombre que te un format BT-XXXXXXX, deixeu-lo en blanc, el certificat que es genera en proporciona un de nou, a partir de llavors la vostra instal·lació s'identifica amb aquest codi.
En les convocatòries MOVES, la responsabilitat de sol·licitar l'ajut recau en qui serà el beneficiari de l'objecte subvencionat (vehicle, punt de recàrrega,...).
El concessionari o instal·lador pot orientar i col·laborar, però el beneficiari és qui haurà de signar amb un certificat digital la sol·licitud.
El concessionari ha de realitzar un pressupost on ha de incorporar una oferta amb un descompte de 1.000€ indicant inequívocament que és pel "programa MOVES II", i que haurà d'estar abans de l'aplicació de l'IVA, condicionat a si posteriorment rebeu de l'ajut del programa MOVES II.
A més, també caldrà que hi hagi la següent informació addicional pels clients en la factura "Aquest vehicle podria rebre un ajut del programa MOVES II (2020) per valor de X.XXX€".
En cas de vehicles tipus N1 i M1 elèctric o de pila d'hidrogen a adquirir per persones físiques sense activitat econòmica, els vehicles podran ser de segona matriculació.
Caldrà que el concessionari us demostri que la primera matriculació va a nom del mateix concessionari o del fabricant o importador del vehicle i també caldrà que us garanteixi que el període transcorregut entre aquella primera matriculació i la data de registre de la vostra sol·licitud de subvenció no sigui superior a 9 mesos.
D'altra banda, caldrà que el concessionari us garanteixi que, incloent el vehicle en què esteu interessats, el concessionari no ha comercialitzat més de 4 vehicles elèctrics en aquestes condicions i que s'hagin presentat a l'ajut MOVES.
És el beneficiari qui ha de demanar l'ajut, a la vegada que ha de complir els requisits per ser-ho.
Un cop feta la sol·licitud, al cap d'un període de temps curt on s'hagi pogut revisar la documentació aportada, es notificarà l'atorgament de l'ajut i es fa la reserva de pressupost per aquesta sol·licitud.
A partir d'aquesta data, es pot encarregar amb la seguretat que es disposa de l'import sol·licitat pel vehicle o les instal·lacions, sempre que la justificació sigui correcta, és a dir, que ens presenteu la documentació acreditativa de l'adquisició del vehicle o realització de la instal·lació i compliu els requisits que heu acreditat a la sol·licitud.
L'administració disposa de fins a 6 mesos per donar-vos resposta conforme la vostra sol·licitud ha estat atorgada.
Tanmateix, la resposta sovint es donarà molt abans per al cas d'expedients senzills d'adquisició com és la compra d'un vehicle.
En tot cas, si en 6 mesos no haguéssiu rebut resposta aquesta s'entendrà com a negativa.
A l'hora de la justificació es revisaran tots els requisits de les bases reguladores (Real Decret 569/2020) i en cas que n'hi hagi algun que no es compleixi, es revocaria l'ajut.
Tots els pagaments s'han de fer amb posterioritat a la data de sol·licitud, per tant, qualsevol pagament relacionat amb l'encàrrec o paga i senyal, s'ha de fer amb posterioritat a la data de sol·licitud.
Fer-ho abans, significa la no admissió a tràmit de la sol·licitud.
Tot i això, en aquesta edició (programa MOVES-II del 2020) es permet que els particulars (les persones físiques sense activitat econòmica) en l'adquisició de cotxes (M1 i N1) i motos elèctriques, puguin realitzar pagaments des de l'endemà de la publicació del RD 569/2020 de 17 de juny de 2020.
Aquesta circumstància no garanteix l'obtenció d'una posició prioritària en la convocatòria, posició que s'establirà en funció de la data i hora de presentació de la sol·licitud.
Tot i que hi ha menys requeriments per ser potencial beneficiari dels ajuts, el pressupost disponible també ha augmentat considerablement, és molt possible que s'esgoti abans que en la darrera edició del pla MOVES-I del 2019, on hi va haver pressupost disponible fins a 31/12/2020.
No es preveu s'esgoti el pressupost abans d'octubre del 2020.
Els imports varien entre els 600€ i els 15.000€ segons la tecnologia, tipus de vehicles i característiques d'aquests.
Cal tenir present que en el cas de vehicles adaptats a minusvàlids de mobilitat, i per al cas de la tipologia M1 i N1, es rebrà un ajut superior en 750 €
El Reial Decret 569/2020 assenyala en el seu annex I, que el sol·licitant de l'ajut haurà de ser el titular del vehicle a desballestar com a mínim els dotze mesos anteriors a la data de sol·licitud de l'ajut i per tant, la data de desballestament del vehicle no podrà ser anterior a la data de la sol·licitud de l'ajut.
En el període entre el 18 de juny i el 16 de setembre i per a persones físiques sense activitat professional o que no desenvolupin activitat econòmica (disposició addicional segona), el desballestament no podrà ser anterior a la data de de l'adquisició (data de factura de la compra).
El formulari de sol·licitud no s'ha de signar digitalment.
Cal omplir el formulari de sol·licitud amb les dades del sol·licitant i guardar-lo en l'ordinador.
El que sí que és obligatori signar amb les credencials digitals habilitades (idCAT mòbil) és l'enviament del formulari.
En la justificació (un cop s'hagi resolt i atorgat la subvenció):
El mode 3 és la tipologia de càrrega habitual dels cotxes elèctrics i el que s'instal·la en la major part dels projectes de recàrrega.
Ara bé, hi ha vehicles, com els ciclomotors i algunes motocicletes, que es connecten a un estàndard tecnològic inferior.
En aquests casos, el punt de connexió suposa una petita despesa en comparació amb al resta d'elements..
La part més important de la inversió és el cablejat, l'obra civil, les safates i les proteccions, serà aquesta part la que és elegible dins del programa MOVES-II del 2020 a Catalunya.
Així, els punts de recàrrega que s'instal·lin amb modes inferiors no seran objecte d'ajut però si ho serà la infraestructura de cablejats i safates per a accedir fins al punt de recàrrega.
El punts de recàrrega amb mode 3 sí seran objecte de subvenció.
En l'accés públic l'estàndard subvencionable per a corrent alterna és exclusivament el connector tipus 2 (amb o sense mànega) i compatibilitat amb el mode 3, i en el cas de corrent continua, els connectors CCSCombo2 i ChadeMo, pel mode 4.
Tal com especifica l'IDAE, si la persona que rep l'ajut no realitza activitat econòmica l'ajut es considera un guany patrimonial, estarà subjecte a l'impost sobre la renda.
En el cas de persones que realitzen activitats econòmiques, els ajuts poden tenir consideració de rendiment de l'activitat o de guany patrimonial depenent del destí de l'ajut.
En quant a l'import a tributar, depèn de cada cas, però orientativament acostuma a ser d'entre un 30% i un 40% de l'import rebut.
Per informació més precisa i detallada, podeu consultar la web de l'IDAE i el règim tributari de l'ajut rebut al "Servicio de Información RENTA" amb telèfon 901 33 55 33 (de dilluns a divendres de 9 a 19 hores).
Segons annex II del Reial Decret 569/2020, per justificar l'adquisició de el vehicle, s'haurà d'aportar fotocòpia de la factura de compravenda de el vehicle, on consti la matrícula o número de bastidor, marca, model i versió de el vehicle adquirit i un descompte per part del fabricant / importador o punt de venda de com a mínim 1.000 euros per a les adquisicions de vehicles de categories M1 i N1, pel "Programa MOVES II", que haurà de reflectir abans de l'aplicació d'IVA.
Addicionalment, en la factura es farà constar el possible ajut públic corresponent al programa MOVES II, per l'import corresponent d'acord amb el que disposa l'annex III.
Per tant, una frase similar a "Aquest vehicle podria rebre un ajut del programa MOVES II (2020) per valor de X.XXX€" haurà de constar després de l'aplicació de l'IVA a títol informatiu pel client.
La pròpia administració de la Generalitat de Catalunya, queden exclosos de la convocatòria.
En canvi, les entitats locals d'acord amb l'article 3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i el sector públic institucional de qualssevol administracions públiques a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 40/2015 d'1 d'octubre, de règim jurídic del Sector Públic es poden presentar a la convocatòria disponible a l'oficina de tràmits o a la plataforma EACAT.
En el cas del sector públic institucional relacionat amb la Generalitat de Catalunya s'entén com aquells organismes, agències, instituts, entitats o altres similars, amb NIF propi i que actuïn de manera diferenciada. |
Subsets and Splits