TEXT_Datasets
Collection
Datasets for fine-tunning, instruction and evaluation of text models from projecte-aina
•
46 items
•
Updated
•
1
Datasets:
Tasks:
Question Answering
Modalities:
Text
Formats:
json
Sub-tasks:
extractive-qa
Languages:
Catalan
Size:
< 1K
ArXiv:
License:
version
stringclasses 1
value | data
dict |
|---|---|
1.0.1 | {
"title": "Xavier Miserachs i Ribalta",
"paragraphs": [
{
"context": "En aquesta època es va consolidar el concepte modern del reportatge fotogràfic, diferenciat del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental,[n. 3] pel que fa a l'abast i el concepte. El reportatge fotogràfic implica més la idea de relat: un treball que vol més dedicació de temps, un esforç d'interpretació d'una situació i que culmina en un conjunt d'imatges. Això implica, d'una banda, la reivindicació del fotògraf per opinar, fet que li atorgarà estatus d'autor; l'autor proposa, doncs, una interpretació pròpia de la realitat. D'altra banda, el consens que s'estableix entre la majoria de fotògrafs és que el vehicle natural de la imatge fotogràfica és la pàgina impresa. Això suposà que revistes com Life, Paris-Match, Stern o Época assolissin la màxima esplendor en aquest període.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_66_C_391_Q1",
"question": "De què es diferenciava el reportatge fotogràfic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un conjunt d'imatges",
"answer_start": 343
}
],
"id": "P_66_C_391_Q2",
"question": "Com culmina el reportatge fotogràfic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "opinar",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_66_C_391_Q3",
"question": "Quin fet li atorgarà al fotògraf l'estatus d'autor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la pàgina impresa",
"answer_start": 665
}
],
"id": "P_66_C_391_Q4",
"question": "Què s'estableix que serà el vehicle natural de la imatge fotogràfica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Life, Paris-Match, Stern o Época",
"answer_start": 713
}
],
"id": "P_66_C_391_Q5",
"question": "Quines revistes assoliren la màxima esplendor en aquest període?"
}
]
},
{
"context": "Després de la seva mort, s'han celebrat diversos actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs, i també s'han anomenat diferents premis o vies amb el seu nom. L'any 2001 se celebrà el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs, organitzat per l'empresa hotelera Hotusa, que consistia en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona; duu el nom de l'autor per la seva obra Barcelona. Blanc i negre.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Després de la seva mort",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_66_C_393_Q2",
"question": "Quan es van celebrar actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2001",
"answer_start": 168
}
],
"id": "P_66_C_393_Q3",
"question": "Quin any es celebrà el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'empresa hotelera Hotusa",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_66_C_393_Q4",
"question": "Qui va organitzar el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_66_C_393_Q5",
"question": "En què consistia el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?"
}
]
},
{
"context": "El 1952 es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui establí una molt bona amistat.[4] L'any 1957 va presentar la seva primera exposició a la seu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, juntament amb Ricard Terré i Ramon Masats.[4] El 1959 exposaren de nou junts a la Sala Aixelà de Barcelona.[4] Aquí fou on va començar, de fet, la seva activitat professional. El 1959 va fer el cartell del Premi Formentor de l'editorial Seix Barral. El mateix 1959, Xavier Busquets li va encarregar un treball sobre l'emplaçament on es construiria el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per tal d'orientar Picasso en els seus dibuixos de la façana.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1952",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_66_C_394_Q1",
"question": "En quin any es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Oriol Maspons",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_66_C_394_Q2",
"question": "A qui va conèixer en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ricard Terré i Ramon Masats",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_66_C_394_Q3",
"question": "Amb qui va presentar la seva primera exposició a la seu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Sala Aixelà de Barcelona",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_66_C_394_Q4",
"question": "On van exposar de nou junts l'any 1959?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un treball sobre l'emplaçament on es construiria el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_66_C_394_Q5",
"question": "Què li va encarregar Xavier Busquets?"
}
]
},
{
"context": "Durant la dècada de 1960 també va exercir de reporter en revistes com Actualidad Española.[4] El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. També li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Interviú, Bazaar o Magazin, entre d'altres.[4] Va ser així com va poder presenciar esdeveniments històrics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. També va viatjar per un gran nombre de països com França (París), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Somàlia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asiàtic.[4] Miserachs, a més a més, va treballar fent reportatges i també es va dedicar principalment a la fotografia editorial.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de reporter",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_66_C_395_Q1",
"question": "De què va exercir també durant la dècada de 1960?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Triunfo",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_66_C_395_Q2",
"question": "Amb quina Revista va signar el 1968 un contracte d'exclusivitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_66_C_395_Q3",
"question": "Quins esdeveniments històrics va poder presenciar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la fotografia editorial",
"answer_start": 733
}
],
"id": "P_66_C_395_Q4",
"question": "A què es va dedicar principalment Miserachs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "viatjar per un gran nombre de països",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_66_C_395_Q5",
"question": "Què li va permetre el seu treball?"
}
]
},
{
"context": "El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramon Masats, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats a la Sala Aixelà de Barcelona. Des de llavors, Miserachs va ser un dels artífexs de la renovació del gènere de fotografia documental que es va viure al país i que entroncava amb una tradició iniciada abans de la Guerra Civil. Alguns dels llibres fotogràfics de Miserachs han configurat durant dècades la imatge de Barcelona i la Costa Brava. Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967) són algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època. Entre les principals influències destaquen l'obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l'exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant per articular una poètica neorealista que representava el pas de les classes populars cap al nou entorn urbà.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1957",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_66_C_396_Q1",
"question": "En quin any es va fer la primera exposició que reunia fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramon Masats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Sala Aixelà de Barcelona",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_66_C_396_Q2",
"question": "On es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967)",
"answer_start": 709
}
],
"id": "P_66_C_396_Q3",
"question": "Quines són algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nova York",
"answer_start": 1031
}
],
"id": "P_66_C_396_Q4",
"question": "A quina ciutat estava dedicat el primer llibre de William Klein?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el pas de les classes populars cap al nou entorn urbà",
"answer_start": 1281
}
],
"id": "P_66_C_396_Q5",
"question": "Què representava la poètica neorealista?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Bridget Jones's Diary",
"paragraphs": [
{
"context": "Finalment, cal destacar que cap de les dues protagonistes es presenta com una filla de la seva època.[36] Per un costat, Elizabeth Bennet representa un modern concepte de la feminitat, en contraposició amb la resta de personatges femenins de la novel·la. Així, mentre les dones de la seva família accepten el clar i definit rol que, per la societat del segle xix, els correspon, Elizabeth no es mostra ni submisa ni servil i considera que el matrimoni ha de servir a la felicitat de cada un dels contraents. Per l'altre costat, Bridget Jones tampoc no entra dintre dels esquemes de feminitat que es té a finals del segle xx. Mentre que als anys 90 una dona soltera ideal hauria de ser educada, independent, segura i ambiciosa, Bridget no és bona conversadora, no es preocupa per la seva carrera i contínuament se sent incòmoda davant altres dones més «perfectes» que ella. En definitiva, tant Jane Austen com Helen Fielding desenvolupen les seves obres al voltant d'una heroïna genuïna i imperfecta. Dues heroïnes lúcides, atrevides i amb un viu humor. Dues heroïnes que es rebel·len contra els seus temps i les ideologies imperants.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un modern concepte de la feminitat",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_454_C_2719_Q1",
"question": "Què representa Elizabeth Bennet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ha de servir a la felicitat de cada un dels contraents",
"answer_start": 452
}
],
"id": "P_454_C_2719_Q2",
"question": "Per a què ha de servir el matrimoni segons Elizabeth Bennet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bridget Jones",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_454_C_2719_Q3",
"question": "Qui tampoc entra dintre dels esquemes de la feminitat que es té a finals del segle xx?"
},
{
"answers": [
{
"text": "educada, independent, segura i ambiciosa",
"answer_start": 685
}
],
"id": "P_454_C_2719_Q4",
"question": "Com hauria de ser una dona soltera ideal als anys 90?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incòmoda",
"answer_start": 818
}
],
"id": "P_454_C_2719_Q5",
"question": "Com es sent contínuament Bridget davant d'altres dones més «perfectes» que ella?"
}
]
},
{
"context": "Els dos relats però, no només presenten similituds sinó que també presenten algunes diferències. La principal d'elles és l'evolució del personatge del Sr.Darcy.[35] A Orgull i prejudici, Fitzwilliam Darcy s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth i intenta resoldre les seves desavinences parlant amb ella. En canvi, el Mark Darcy de Helen Fielding no modifica el seu comportament. Simplement, li diu a Bridget que l'estima «tal com ella és» i, per tant, qualsevol malentès ja queda aclarit.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "similituds",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_454_C_2720_Q1",
"question": "Què presenten els dos relats entre ells a part d'algunes diferències?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'evolució del personatge del Sr.Darcy",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_454_C_2720_Q2",
"question": "Quina és la principal diferència que es presenta en els dos relats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Fitzwilliam Darcy",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_454_C_2720_Q3",
"question": "Qui s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A Orgull i prejudici",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_454_C_2720_Q4",
"question": "On s'adona Fitzwilliam Darcy que ha estat altiu amb Elizabeth?"
},
{
"answers": [
{
"text": "parlant amb ella",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_454_C_2720_Q5",
"question": "Com intenta Fitzwilliam Darcy resoldre les discrepàncies amb Elizabeth?"
}
]
},
{
"context": "Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflectís els problemes i inquietuds de les seves lectores però, sense oblidar als seus lectors masculins. Així doncs, El Diari de Bridget Jones, més enllà d'una velada novel·la feminista, és una nova recreació de l'eterna guerra de sexes.[5] És a dir, una comèdia d'embolics centrada en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis, a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte.[6] Una història que ve inspirada, com la mateixa escriptora va reconèixer, per la novel·la Orgull i prejudici de Jane Austen.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Helen Fielding",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_454_C_2721_Q1",
"question": "Qui va crear la vida de Bridget Jones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als seus lectors masculins",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_454_C_2721_Q2",
"question": "A qui no va oblidar Helen Fielding en el seu llibre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una nova recreació de l'eterna guerra de sexes",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_454_C_2721_Q3",
"question": "Què és el Diari de Bridget Jones més enllà d'una novel·la feminista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_454_C_2721_Q4",
"question": "En què es centra Bridget Jones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_454_C_2721_Q5",
"question": "Com plasma l'autora de Bridget Jones els comportaments sexuals contemporanis?"
}
]
},
{
"context": "No és fins un mes més tard, ja en ple Nadal, que la seva mare li comenta que la dona de Mark Darcy es va fugar amb el seu millor amic de Cambridge durant les festes nadalenques. Bridget, reconeixent la història que li explica la seva mare en l'observació que li havia fet Daniel Cleaver encara que amb els personatges canviats, s'adona del seu error. Aprofitant que els seus pares han estat convidats a les Noces de Rubí dels Darcy, els acompanya amb la intenció de veure en Mark i expressar-li els seus sentiments. El rencontre però, no resulta ser com ella s'espera, ja que Mark ha acceptat un trasllat a Nova York juntament amb la seva companya de feina Natasha, i la família brinda davant tots els convidats per la seva pròspera carrera professional i una possible vida personal conjunta.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el seu millor amic de Cambridge",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_454_C_2722_Q1",
"question": "Amb qui es va fugar la dona de Mark Darcy?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant les festes nadalenques",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_454_C_2722_Q2",
"question": "Quan es va fugar la dona de Mark Darcy?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les Noces de Rubí dels Darcy",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_454_C_2722_Q3",
"question": "On han estat convidats els pares de Bridget Jones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Natasha",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_454_C_2722_Q5",
"question": "Com es diu la companya de feina de Mark?"
}
]
},
{
"context": "L'elecció de Renée Zellweger com protagonista va fer alçar algunes veus crítiques a Anglaterra que desitjaven una dona britànica en el paper de Bridget Jones. Malgrat tot, Renée va aconseguir superar totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya i va demostrar que la decisió del director de càsting no havia pogut ser més encertada (inclòs el seu impecable accent britànic).[20] De fet, tots els crítics van coincidir en alabar a l'actriu que és, precisament, la que dóna més consistència a la història i porta tot el pes de la pel·lícula. Segons la revista Time «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible».[31] La seva interpretació li va comportar, fins i tot, una nominació als Oscars.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una dona britànica",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_454_C_2723_Q1",
"question": "Què desitjaven algunes veus crítiques a Anglaterra per al paper de Bridget Jones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Renée Zellweger",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_454_C_2723_Q2",
"question": "Qui va ser elegida per al paper protagonista de Bridget Jones?"
},
{
"answers": [
{
"text": "totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_454_C_2723_Q3",
"question": "Què va aconseguir superar Renée Zellweger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "impecable",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_454_C_2723_Q4",
"question": "Com és l'accent britànic de Renée Zellweger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Time",
"answer_start": 575
}
],
"id": "P_454_C_2723_Q5",
"question": "Quina revista digué «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible»?"
}
]
},
{
"context": "Primerament, comparant els dos textos es pot apreciar com la idea del que s'entén per una vida plena i exitosa no ha canviat tant des de l'època de Jane Austen fins a l'actualitat.[35] A principis del segle xix, l'objectiu d'una dona no era tenir una carrera professional. De fet, per aquell temps, les dones amb prou feines podien estudiar. Només rebien classes de dansa, piano i poc més. Una situació que les podia deixar en la misèria si no aconseguien un bon matrimoni que els garantís cert benestar econòmic. D'aquesta manera, hom pot comprendre la importància del matrimoni que deixa entreveure Jane Austen a Orgull i prejudici. Ans al contrari, a El diari de Bridget Jones es mostra com, a finals dels anys 90, en general, les dones ja han rebut la mateixa educació que els seus compatriotes masculins i poden participar, per tant, en el mercat laboral i accedir a la seva pròpia independència econòmica. És evident doncs, que en aquests dos-cents anys de diferència, la situació de la dona ha evolucionat evitant que per ella, el matrimoni sigui un destí necessari. Malgrat tot i paradoxalment, per les dones del segle XXI encara és important atrapar un marit i moltes, igual que les germanes Bennet d'Orgull i prejudici, somnien encara en fer un bon matrimoni. Aquest és doncs, un tema recurrent en les dues històries: el desig, tant d'Elizabeth Bennet com de Bridget Jones, de trobar l'home adequat per casar-se.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la idea del que s'entén per una vida plena i exitosa",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_454_C_2724_Q1",
"question": "Què no ha canviat tant des de l'època de Jane Austen fins l'actualitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de dansa, piano i poc més",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_454_C_2724_Q2",
"question": "De què podrien rebre classes les dones a principis del segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la misèria",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_454_C_2724_Q3",
"question": "Com podien quedar les dones de principis del segle xix si no aconseguien un bon matrimoni que garantís cert benestar econòmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en fer un bon matrimoni",
"answer_start": 1245
}
],
"id": "P_454_C_2724_Q4",
"question": "Amb que somnien les germanes Bennet d'Orgull i prejudici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trobar l'home adequat per casar-se",
"answer_start": 1387
}
],
"id": "P_454_C_2724_Q5",
"question": "Quin desig tenen Elizabeth Bennet i Bridget Jones?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "Després de dotze temporades a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el club es va traslladar a l'Estadi de Cornellà-El Prat. El 2 d'agost de 2009 es va estrenar el nou estadi amb un partit contra el Liverpool FC amb resultat de 3-0 favorable als pericos. Luis García Fernández va ser l'autor del primer gol en aquest camp seguit més tard per dos gols de Ben Sahar. També va marcar un gol Raúl Tamudo que va ser mal anul·lat després d'un fora de joc inexistent. Amb aquesta inauguració, el club tornava a tenir casa pròpia després de la demolició del mític Estadi de Sarrià. El nou estadi ha de ser un punt d'inflexió per a l'entitat tant en l'esportiu com en l'econòmic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dotze",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_14_C_79_Q1",
"question": "Quantes temporades va estar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Liverpool FC",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_14_C_79_Q2",
"question": "Contra qui van jugar el partit inaugural?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Luis García Fernández",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_14_C_79_Q3",
"question": "Qui va marcar el primer gol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3-0",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_14_C_79_Q4",
"question": "Quin va ser el resultat del partit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sarrià",
"answer_start": 558
}
],
"id": "P_14_C_79_Q5",
"question": "On era l'estadi que van demolir?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1998 es va fer una nova modificació a l'escut, en mans de Pere Duran. Es tracta d'un escut basat en el clàssic, però més esquemàtic, i la llegenda apareix en català i en lletres grogues. El darrer canvi es va produir l'any 2006. El nou escut presenta una única evolució dins la corona, respecte a l'últim disseny de Pere Duran, consistent en què les quatre barres vermelles interiors augmenten lleugerament fins a completar l'espai interior, formant així la senyera catalana.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1998",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_14_C_81_Q1",
"question": "Quin any es va fer una nova modificació a l'escut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "català",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_14_C_81_Q2",
"question": "En quin idioma apareix la llegenda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'any 2006",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_14_C_81_Q4",
"question": "Quan es va fer l'última modificació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la senyera catalana",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_14_C_81_Q5",
"question": "Que hi trobem en el nou disseny?"
}
]
},
{
"context": "Amb l'arribada de Mauricio Pochettino a la banqueta durant la temporada 2008-09 per salvar l'equip del descens a Segona Divisió, objectiu que va complir, l'entitat porta a terme un projecte esportiu basat en la promoció de futbolistes criats al planter del club i en l'austeritat econòmica. En temporades successives, el conjunt blanc-i-blau aconsegueix la salvació amb comoditat, lluitant fins i tot en alguns moments per entrar a la UEFA Europa League. No obstant això, després de disputar-se 14 jornades de la temporada 2012-13, la directiva del club va decidir cessar Pochettino per tenir l'equip blanc-i-blau cuer de la categoria. Dies després s'anunciava al nou tècnic perico, el mexicà Javier Aguirre, que va aconseguir revertir la situació i aconseguir resultats positius.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "salvar l'equip del descens",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_14_C_82_Q1",
"question": "Què va aconseguir Mauricio Pochettino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la promoció de futbolistes criats al planter del club",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_14_C_82_Q2",
"question": "En què es basava el nou projecte esportiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per entrar a la UEFA Europa League",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_14_C_82_Q3",
"question": "Per què va poder lluitar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2012-13",
"answer_start": 523
}
],
"id": "P_14_C_82_Q4",
"question": "En quina temporada van cessar Pochettino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Javier Aguirre",
"answer_start": 693
}
],
"id": "P_14_C_82_Q5",
"question": "Qui va substituir Pochettino?"
}
]
},
{
"context": "Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'instal·la en la part baixa de la classificació amb excepció de la temporada 2004-05, en la qual s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a València en la final disputada enfront l'Atlético de Madrid, i Miguel Ángel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront del Reial Saragossa, sent així, juntament amb les victòries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la qual perdé la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'època amb més títols oficials de la història de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya. Va acabar la temporada de 2006 com el setzè millor equip del món segons l'IFFHS.[85]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "2004-05",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_14_C_83_Q1",
"question": "En quina temporada és a punt d'accedir a la Lliga de Campions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Paco Flores",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_14_C_83_Q2",
"question": "Qui entrenava l'equip quan van aconseguir la seva tercera Copa del Rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Reial Saragossa",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_14_C_83_Q3",
"question": "Contra quin equip van jugar la final en que aconseguiren la quarta Copa del Rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sevilla FC",
"answer_start": 698
}
],
"id": "P_14_C_83_Q4",
"question": "Contra quin equip van perdre la final de la copa de la UEFA?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el setzè millor equip del món",
"answer_start": 861
}
],
"id": "P_14_C_83_Q5",
"question": "Com era considerat al final de la temporada 2006?"
}
]
},
{
"context": "Amb l'adveniment de la República, com moltes altres institucions, l'Espanyol deixa d'anomenar-se Reial. El 1935, en ser eliminat prematurament de la copa, l'Espanyol realitzà una gira pel Marroc, i després, conjuntament amb l'Athletic de Madrid realitzà una nova gira per Amèrica. Durant la Guerra Civil espanyola, un comitè de socis va dirigir l'entitat, oposant-se a la col·lectivització de l'entitat, i Crisant Bosch es va negar a lliurar els llistats de socis a les milícies, però tot i això seixanta-dos socis del RCD Espanyol van ser assassinats durant la guerra civil.[78]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Amb l'adveniment de la República",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_14_C_84_Q1",
"question": "Quan deixa d'anomenar-se Reial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "seixanta-dos",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_14_C_84_Q2",
"question": "Quants socis van ser assassinats durant la guerra civil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la col·lectivització de l'entitat",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_14_C_84_Q3",
"question": "A què es va oposar el comitè de socis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Crisant Bosch",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_14_C_84_Q4",
"question": "Qui es va negar a lliurar els llistats de socis a les milícies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Amèrica",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_14_C_84_Q5",
"question": "Per on van realitzar una gira conjuntament amb l'Athletic de Madrid?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Reineta gegant",
"paragraphs": [
{
"context": "La reineta gegant és una de les granotes de companyia més populars arreu del món. La seva naturalesa mansa, el seu físic de dibuixos animats i la llarga longevitat, en fan un animal atractiu pels propietaris d'animals exòtics. També és una de les granotes més fàcils de cuidar: la seva dieta és variada i és molt resistent a les malalties. Un problema sovint associat amb la cria d'aquesta granota és la sobrealimentació; les reinetes gegants tendeixen a posar-se obeses si se'ls dóna massa menjar. En estat salvatge, les granotes gasten energia per capturar les preses, però en captivitat generalment viuen en un espai restringit. Això redueix l'activitat necessària per alimentar-se, resultant en un guany de pes. Un membre d'aquesta espècie amb sobrepès acumula capes de greix a sobre el cap i el cos, donant-li una aparença \"rabassuda\". Per això a vegades se l'anomena \"granota rabassuda\".[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la seva dieta és variada i és molt resistent a les malalties",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_510_C_3055_Q1",
"question": "Per què la reineta gegant és fàcil de cuidar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la sobrealimentació",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_510_C_3055_Q2",
"question": "Quin problema associat té la cria de la reineta gegant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "obeses",
"answer_start": 464
}
],
"id": "P_510_C_3055_Q3",
"question": "Com es posen les reinetes gegants si se les alimenta massa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per capturar les preses",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_510_C_3055_Q4",
"question": "Per a què gasten energia les reinetes gegants en estat salvatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "granota rabassuda",
"answer_start": 874
}
],
"id": "P_510_C_3055_Q5",
"question": "Com s'anomena de vegades a la reineta gegant?"
}
]
},
{
"context": "L'espècie fou originalment denominada \"granota blava\" (Rana caerulea) malgrat el seu color verd. Els exemplars originals que White envià a Anglaterra foren danyats pel conservant i semblaven blaus. El color de la granota és causat per pigments blaus i verds coberts per una capa groga; el conservant destruí la capa groga i deixà les granotes amb una aparença blava. L'epítet específic, caerulea, que en llatí vol dir \"blava\", s'ha conservat.[4] La granota també és coneguda col·loquialment com a \"granota arborícola verda\". Tanmateix, aquest nom sovint és assignat a la granota arborícola verda gran, com ara la reineta verda (Hyla cinerea), anomenada \"granota arborícola verda\" al sud-est dels Estats Units.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "granota blava",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_510_C_3056_Q1",
"question": "Com es va denominar originalment a l'espècie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "White",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_510_C_3056_Q3",
"question": "Qui envià exemplars de la granota a Anglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel conservant",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_510_C_3056_Q4",
"question": "Per què foren danyats els exemplars enviats a Anglaterra?"
}
]
},
{
"context": "La crida de l'espècie és un \"broc-broc-broc\" lent i greu, repetit moltes vegades.[5] Durant la temporada d'aparellament, les granotes baixen, tot romanent en una posició una mica elevada, i comencen a cridar a prop de fonts d'aigua tranquil·les, siguin temporals o permanents. Com moltes granotes, les reinetes gegants no criden només per atreure una parella. Se les ha observat cridant per indicar la seva posició fora de la temporada d'aparellament, sovint després de la pluja, per motius que són incerts pels investigadors. Quan es troben en perill emeten una crida d'estrès, com ara quan hi ha predadors a prop o quan algú trepitja un tronc on viu la granota.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un \"broc-broc-broc\" lent i greu",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_510_C_3057_Q1",
"question": "Quina es la crida de les reinetes gegants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a prop de fonts d'aigua tranquil·les",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_510_C_3057_Q2",
"question": "On criden les reinetes gegants a l'època d'aparellament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per indicar la seva posició",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_510_C_3057_Q3",
"question": "Per què criden també les reinetes gegants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una crida d'estrès",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_510_C_3057_Q4",
"question": "Quina crida emeten les granotes gegants quan estan el perill?"
}
]
},
{
"context": "Gran part de l'hàbitat natural de la reineta gegant ha estat destruït. A més, s'han trobat algunes granotes amb infeccions del fong quítrid, que causa la quitridiomicosi.[14] Aquests dos factors, combinats amb el declivi de les poblacions d'amfibis generalitzat a Austràlia, amenacen de reduir les poblacions de la reineta verda.[9] Tanmateix, a causa de la llarga longevitat d'aquesta espècie, qualsevol efecte d'una taxa de reproducció reduïda trigarà més temps a revelar-se que si fos una espècie amb una longevitat menor.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "ha estat destruït",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_510_C_3058_Q1",
"question": "Què li ha passat a gran part de l'hàbitat natural de la reineta gegant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del fong quítrid",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_510_C_3058_Q2",
"question": "Quina infecció tenien algunes granotes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la quitridiomicosi",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_510_C_3058_Q3",
"question": "Quina malaltia causa el fong quítrid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llarga",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_510_C_3058_Q4",
"question": "Com és la longevitat de la reineta gegant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "generalitzat",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_510_C_3058_Q5",
"question": "Com és el declivi de les poblacions d'amfibis a Austràlia?"
}
]
},
{
"context": "L'aparença del capgròs canvia al llarg del seu desenvolupament. La seva llargada va des de 8,1 mil·límetres (acabats de néixer) fins a 44 mil·límetres. Inicialment tenen taques marrons, que augmenten la pigmentació a verd o marró durant el desenvolupament. Al principi la part inferior és fosca i després s'aclareix, esdevenint finalment blanca en els adults. Els ous són marrons, es troben en una gelatina clara i mesuren 1,1-14 mil·límetres de diàmetre.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'aparença",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_510_C_3059_Q1",
"question": "Què canvia al llarg del desenvolupament del capgròs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "8,1 mil·límetres",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_510_C_3059_Q2",
"question": "Quan mesura el capgròs acabat de néixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "és fosca",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_510_C_3059_Q4",
"question": "Com és la part inferior a l'inici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "blanca",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_510_C_3059_Q5",
"question": "Com és la part inferior en els adults?"
}
]
},
{
"context": "L'espècie ha estat introduïda tant als Estats Units com a Nova Zelanda. Als Estats Units, està limitada a dues regions de Florida, on possiblement fou introduïda pel tràfic d'animals. Només se n'han trobat poblacions petites, i no està clar si han causat danys ecològics com a espècie invasora.[10] A Nova Zelanda, en el passat hi hagué una població, però no hi ha hagut observacions des de la dècada del 1950.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tant als Estats Units com a Nova Zelanda",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_510_C_3060_Q1",
"question": "On ha estat introduïda l'espècie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a dues regions de Florida",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_510_C_3060_Q2",
"question": "On viu als Estats Units aquesta espècie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel tràfic d'animals",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_510_C_3060_Q3",
"question": "Com sembla que es va introduir a Florida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "petites",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_510_C_3060_Q4",
"question": "Com són les poblacions que s'han trobat a Florida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el passat",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_510_C_3060_Q5",
"question": "Quan hi va haver una població a Nova Zelanda?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pressió osmòtica",
"paragraphs": [
{
"context": "El factor i fou explicat pel químic suec Svante August Arrhenius quan desenvolupà entre 1883 i 1887 la teoria de la dissociació electrolítica,[14] segons la qual les molècules dels electròlits es dissocien en major o menor extensió en ions carregats elèctricament, capaços de transportar el corrent elèctric, i existint un equilibri entre les molècules no dissociades i els ions. Per tant, en dissolució hi ha més partícules que les que s'han dissolt, ja que aquestes es rompen, es dissocien, en parts més petites. La pressió osmòtica, com les altres propietats col·ligatives, depèn del nombre total de partícules en dissolució, de manera que en una dissolució d'electròlits tendrem més partícules que les dissoltes, les quals s'han de tenir en compte per a calcular la concentració total. Per exemple podem suposar un electròlit binari com el clorur de calci, CaCl2, el qual assoleix l'equilibri de dissociació en aigua segons la següent equació:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Svante August Arrhenius",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_374_C_2239_Q1",
"question": "Qui desenvolupà la teoria de la dissociació elecrolítica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 1883 i 1887",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_374_C_2239_Q2",
"question": "Quant desenvolupà Svante August Arrhenius la teoria de la dissociació elecrolítica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en ions carregats elèctricament",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_374_C_2239_Q3",
"question": "En què es dissocien les molècules dels electròlits segons la teoria de la dissociació elecrolítica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el corrent elèctric",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_374_C_2239_Q4",
"question": "Què poden transportar els ions carregats elèctricament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del nombre total de partícules en dissolució",
"answer_start": 583
}
],
"id": "P_374_C_2239_Q5",
"question": "De què depèn la pressió osmòtica?"
}
]
},
{
"context": "Però el veritable descobriment de l'osmosi en membranes semipermeables fou realitzat pel francès Henri Dutrochet, considerat com un dels grans fisiòlegs del segle xix, l'any 1828.[6] Dutrochet descobrí el fenomen de l'osmosi quan observà que la difusió del dissolvent a través d'una membrana semipermeable ocorria sempre de la dissolució de menor concentració d'un solut, que no pot passar, cap a la dissolució de major concentració; a més, el dissolvent que flueix és capaç de desenvolupar una pressió sobre la membrana a la qual denominà pressió osmòtica. Dutrochet construí el primer dispositiu experimental per a observar la presència de la pressió osmòtica, anomenat osmòmetre.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Henri Dutrochet",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_374_C_2240_Q1",
"question": "Qui va descobrir l'osmosi en membranes semipermeables?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un dels grans fisiòlegs del segle xix",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_374_C_2240_Q2",
"question": "Com és considerat Henri Dutrochet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1828",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_374_C_2240_Q3",
"question": "Quan va descobrir Henri Dutrochet l'osmosi en membranes semipermeables?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el primer dispositiu experimental per a observar la presència de la pressió osmòtica",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_374_C_2240_Q4",
"question": "Què va construir Dutrochet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "osmòmetre",
"answer_start": 672
}
],
"id": "P_374_C_2240_Q5",
"question": "Quin nom rep el dispositiu que va construir Dutrochet?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha unes cèl·lules especialitzades en detectar canvis de la pressió osmòtica en els líquids corporals (plasma sanguini, fluid intercel·lular,...), són els osmoreceptors. Aquestes cèl·lules es localitzen a l'hipotàlem, a les artèries i en altres llocs. Mitjançant aquestes cèl·lules l'organisme pot regular la concentració de sals en els seus fluids, la osmolalitat.[15] En els humans són osmoreceptors els nuclis supraòptic i paraventricular. Mitjançant hormones antidiürètiques (vasopressina o ADH, pitressina), els osmoreceptors inhibeixen la diüresi per tal de mantenir la pressió osmòtica de la sang corresponent a una osmolalitat mitjana de 285 mosmol/kg. És suficient una variació en només 3 mosmol/kg per activar aquest mecanisme.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cèl·lules especialitzades en detectar canvis de la pressió osmòtica en els líquids corporals",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_374_C_2241_Q1",
"question": "Què són els osmoreceptors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'hipotàlem, a les artèries i en altres llocs",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_374_C_2241_Q2",
"question": "On es localitzen els osmoreceptors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "supraòptic i paraventricular",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_374_C_2241_Q3",
"question": "Quins nuclis són osmoreceptors en els humans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mitjançant hormones antidiürètiques",
"answer_start": 445
}
],
"id": "P_374_C_2241_Q4",
"question": "Com inhibeixen els osmoreceptors la diüresi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hormones antidiürètiques",
"answer_start": 456
}
],
"id": "P_374_C_2241_Q5",
"question": "Què són la vasopressina o ADH i la pitressina?"
}
]
},
{
"context": "Una tercera teoria explica l'osmosi a partir del descens de la pressió de vapor, el qual dóna lloc que el dissolvent destil·li a través de la membrana fins que s'igualen ambdues pressions. Si apliquem una pressió igual a la pressió osmòtica de la dissolució s'aturarà la destil·lació, i necessitaríem una pressió major per invertir la direcció.[11][9] El flux de dissolvent a través d'una membrana semipermeable és anàleg al flux de dissolvent en la fase vapor que es produeix si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissolució. Com que la pressió de vapor del dissolvent és major, es produeix una transferència neta de dissolvent cap a la dissolució. El flux de dissolvent continua fins que tot el dissolvent ha passat a la dissolució.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a partir del descens de la pressió de vapor",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_374_C_2242_Q1",
"question": "A partir de què explica l'osmosi una tercera teoria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la destil·lació",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_374_C_2242_Q2",
"question": "Què s'aturarà si s'aplica una pressió igual a la pressió osmòtica de la dissolució?"
},
{
"answers": [
{
"text": "si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissolució",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_374_C_2242_Q3",
"question": "Quan es produeix el flux de dissolvent en la fase de vapor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la pressió de vapor del dissolvent és major",
"answer_start": 570
}
],
"id": "P_374_C_2242_Q4",
"question": "Per què es produeix una transferència neta de dissolvent cap a la dissolució?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins que tot el dissolvent ha passat a la dissolució",
"answer_start": 716
}
],
"id": "P_374_C_2242_Q5",
"question": "Fins on continua el flux de dissolvent?"
}
]
},
{
"context": "En l'absència de transport actiu, la membrana cel·lular permet el pas de molècules d'aigua i de tots els soluts permeables fins que s'igualen els seus respectius potencials químics en ambdós costats de la membrana. Això no obstant, existeix un gran nombre d'espècies, tant el fluid que envolta la cèl·lula com en el fluid o citoplasma cel·lular, que no poden travessar la membrana. Si la concentració total d'aquest soluts és més gran en el fluid que envolta la cèl·lula, aquesta perdrà aigua per osmosi i es diu que el fluid circumdant és hipertònic respecte al fluid cel·lular (té major pressió osmòtica). En el cas contrari, quan la concentració total del solut que no pot travessar la membrana és més gran en el fluid de la cèl·lula, aquesta guanyarà aigua del líquid hipotònic circumdant (de menor pressió osmòtica). Quan no es produeix transferència neta d'aigua entre el fluid cel·lular i el que envolta la cèl·lula, es diu que ambdós fluids són isotònics, és a dir, tenen la mateixa pressió osmòtica. La sang i la limfa són aproximadament isotòniques respecte de les cèl·lules d'un organisme.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el pas de molècules d'aigua i de tots els soluts permeables",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_374_C_2243_Q1",
"question": "Què permet la membrana cel·lular en l'absència de transport actiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins que s'igualen els seus respectius potencials químics en ambdós costats de la membrana",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_374_C_2243_Q2",
"question": "Fins on permet la membrana cel·lular el pas de molècules d'aigua i de soluts permeables?"
},
{
"answers": [
{
"text": "guanyarà aigua del líquid hipotònic circumdant",
"answer_start": 746
}
],
"id": "P_374_C_2243_Q3",
"question": "Què li passarà a la cèl·lula quan la concentració total del solut que no pot travessar la membrana és més gran en el fluid d'aquesta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Quan no es produeix transferència neta d'aigua entre el fluid cel·lular i el que envolta la cèl·lula",
"answer_start": 822
}
],
"id": "P_374_C_2243_Q4",
"question": "Quan es diu que els dos fluids són isotònics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament isotòniques",
"answer_start": 1032
}
],
"id": "P_374_C_2243_Q5",
"question": "Com són la sang i la limfa respecte de les cèl·lules d'un organisme?"
}
]
},
{
"context": "Els vegetals utilitzen la pressió osmòtica per fer ascendir l'aigua a través del xilema des de les rels cap a les fulles. Així s'ha comprovat en els aurons quan comença la primavera i s'inicia el moviment de la saba. Les rels tenen una gran concentració de sucres produïts durant l'estiu i emmagatzemats a les rels. En fondre's la neu l'aigua arriba en grans quantitats a les rels i entra dins d'elles, pels pèls absorbents, per efecte de la pressió osmòtica i fa que la saba pugi cap a les fulles. Però a la majoria de vegetals no és possible explicar l'ascensió de la saba per mitjà de la pressió osmòtica fins a les fulles. A les parts més altes dels vegetals, la saba ascendeix a causa del descens de pressió provocat per la transpiració de les fulles. També hi ha situacions, com als mangles, que passa al contrari, ja que les rels estan dins aigua salada, i es produeix una osmosi inversa.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per fer ascendir l'aigua",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_374_C_2244_Q1",
"question": "Per què utilitzen els vegetals la pressió osmòtica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de les rels cap a les fulles",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_374_C_2244_Q2",
"question": "Per on ascendeix l'aigua en els vegetals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a través del xilema",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_374_C_2244_Q3",
"question": "Com ascendeix l'aigua en els vegetals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant l'estiu",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_374_C_2244_Q4",
"question": "Quan es produïda la gran concentració de sucres de les rels?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins aigua salada",
"answer_start": 843
}
],
"id": "P_374_C_2244_Q5",
"question": "On estan les rels dels mangles?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Guerrers de Riace",
"paragraphs": [
{
"context": "A les monedes en curs dels segles V i IV aC, s'aprecien sota el casc corinti un casquet de cuir amb orelleres i un particular protector de nuques arrissat. Aquest element sembla clau per a l'anàlisi del casc de cuir. L'exemple més complet es troba a un vas atenenc on apareix Hèctor amb un casc corinti sobre un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat. Aquest element seria importantíssim a fi de reconstruir la interpretació de l'estàtua, perquè el casquet de cuir és el signe que distingeix els estrategs, el general de l'exèrcit d'una polis grega. El Bronze B ha estat caracteritzat per reconèixer-lo com el comandant d'una armada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Hèctor",
"answer_start": 276
}
],
"id": "P_530_C_3175_Q1",
"question": "Qui hi apareix en el vas atenenc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un casc corinti",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_530_C_3175_Q2",
"question": "Què porta Hèctor en el vas atenenc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_530_C_3175_Q3",
"question": "Què porta Hèctor sota el casc corinti?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els estrategs",
"answer_start": 517
}
],
"id": "P_530_C_3175_Q4",
"question": "Què distingeix el casc de cuir?"
}
]
},
{
"context": "L'any següent un equip al comandament de l'investigador Nino Lamboglia va tractar de trobar restes del vaixell que hauria transportat les escultures, però després de diversos intents només es van trobar 28 argolles de plom, probablement pertanyents a les veles d'una nau, així com un fragment d'allò que podria ser l'empunyadura del Bronze A.[5] Una hipòtesi apunta que els tripulants de la suposada nau poguessin haver llançat per la borda tant les dues escultures com restes de l'aparellament, amb motiu d'alguna tempesta, naufragant posteriorment el vaixell a un altre lloc, o assolint per fi la costa. Altres estudis realitzats per Paolo Moreno, professor d'Arqueologia i Història de l'Art grec i romà de la universitat de Roma han aportat unes altres dades. L'aparició d'alguna resta de fusta del que pogués ser una nau romana d'època imperial, i el fet que les dues figures fossin trobades a poca distància (cosa que difícilment hauria ocorregut en cas que haguessin estat llançades voluntàriament) fan que la hipòtesi del llançament per la borda es posi en dubte.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Nino Lamboglia",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_530_C_3176_Q1",
"question": "Qui comandava l'equip?"
},
{
"answers": [
{
"text": "restes del vaixell que hauria transportat les escultures",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_530_C_3176_Q2",
"question": "Què buscava l'equip de Nino Lamboglia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "28 argolles de plom",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_530_C_3176_Q3",
"question": "Què va trobar l'equip de Nino Lamboglia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pertanyents a les veles d'una nau",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_530_C_3176_Q4",
"question": "De què sembla que eren les 28 argolles de plom?"
}
]
},
{
"context": "Van ser registrades amb els números 12801 i 12802, i es va començar una pacient tasca de despreniment de les restes de petxines i incrustacions calcàries que s'havien adherit a la superfície de bronze durant els molts segles passats al llit marí. Al mes del seu descobriment, i amb la publicació de les primeres diapositives, la comunitat científica va ser conscient de la importància de la troballa. Es van adonar que amb els limitats mitjans amb què es comptava era impossible realitzar una restauració completa, decidint-se el seu trasllat a Florència. El gener de 1975 les dues estàtues estaven a càrrec de Francesco Nicosia, superintendent dels béns arqueològics de la Toscana, al famós taller de l'Offizio delle pietre duri. Després de cinc anys de restauració en els que es van utilitzar diverses tècniques, a més de la neteja total de les superfícies realitzades amb instruments dissenyats específicament per a les estàtues,[6] es van sotmetre a anàlisis radiològiques, necessàries per a conèixer la seva estructura interna, estat de conservació i el gruix del metall, (que van detectar un problema d'oxidació interna), les estàtues es van exposar primer al Museu Arqueològic de Florència, i després al Palau del Quirinal residència oficial del president de la República Italiana a Roma, sent traslladades posteriorment a la seva ubicació definitiva de Reggio de Calàbria.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "12801 i 12802",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_530_C_3177_Q1",
"question": "Amb quins números van ser registrades les dues estàtues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la importància de la troballa",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_530_C_3177_Q2",
"question": "De què va ser conscient la comunitat científica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Florència",
"answer_start": 543
}
],
"id": "P_530_C_3177_Q3",
"question": "On van traslladar les dues estàtues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesco Nicosia",
"answer_start": 611
}
],
"id": "P_530_C_3177_Q4",
"question": "Qui es va fer càrrec de les estàtues el gener de 1975?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Offizio delle pietre duri",
"answer_start": 702
}
],
"id": "P_530_C_3177_Q5",
"question": "A quin taller treballava Francesco Nicosia?"
}
]
},
{
"context": "Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever (segle v aC) que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria. Són dos dels pocs exemples d'escultures en bronze que queden de l'Art de l'antiga Grècia juntament amb, per exemple, el Posidó o Déu de Artimisio del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes o l'Auriga de Delfos.[1] Van ser trobades al fons del mar a la rodalia de la localitat de Riace, a la província de Reggio de Calàbria el 1972. S'han convertit en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria. Són coneguts com a Bronze A (el jove) i Bronze B (el vell).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una parella d'estàtues gregues",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_530_C_3178_Q1",
"question": "Què són els Guerrers de Riace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sever",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_530_C_3178_Q2",
"question": "De quin estil són els Guerrers de Riace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Museu nacional de la Magna Grècia",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_530_C_3178_Q3",
"question": "On s'exposen els Guerrers de Riace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al fons del mar",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_530_C_3178_Q4",
"question": "On van trobar els Guerrers de Riace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_530_C_3178_Q5",
"question": "En què s'han convertit els Guerrers de Riace?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a les armes que els dos bronzes subjectaven a les mans, han estat moltes les hipòtesis formulades per anteriors investigadors. Es va dir que podien ser branques de llorer, una espasa o una llança, que es reconeix als senyals de la mà per a la inserció d'una corda que s'utilitza per augmentar la propulsió i la precisió de l'arma. Aquesta hipòtesi, tanmateix, disminueix quan les fonts apunten clarament a l'escassa consideració que hagués tingut el talent del guerrer per les armes de llançament. Seria poc probable que l'escultor volgués mostrar una figura disminuïda en la seva dignitat, com si fos un llançador de javelina, que tenia un paper important a la batalla hoplítica. Pels signes de suport a l'avantbraç es creu que l'arma era una llança hoplica. És evident que el Bronze A tenia una llança entre els dits índex i mig, amb un gest que no li permetia de tocar a l'arma a terra, per no córrer el risc de despuntar-la (i per tant, un altre extrem realista particular per part de l'escultor), en absència de perns de suport establerts als dits per sostenir la llança es pensa equivocadament que subjectava una javelina. El Bronze B, subjectava la llança d'una manera més normal, agafant-la amb palmell de la mà.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un llançador de javelina",
"answer_start": 613
}
],
"id": "P_530_C_3179_Q2",
"question": "Qui tenia un paper important a la batalla hoplítica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb palmell de la mà",
"answer_start": 1210
}
],
"id": "P_530_C_3179_Q4",
"question": "Com agafava la llança el Bronze B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pels signes de suport a l'avantbraç",
"answer_start": 692
}
],
"id": "P_530_C_3179_Q5",
"question": "Per què es creu que l'arma era una llança hoplica?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Shōgun",
"paragraphs": [
{
"context": "Un altre important intent per apropar la història del Japó i la mítica figura del shogun al públic occidental va ser el d'Isaac Titsingh, un comerciant neerlandès representant de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals al Japó entre 1779 i 1784.[105] Titsingh va escriure tres llibres relatius al Japó i en aquest tema sobresurt Illustrations of Japan; consisting of Private Memoirs and Anecdotes of the reigning Dynasty of The Djogouns, or sovereigns of Japan; a description of the feasts and Ceremonies observed throughout the year at their Court; and of the Ceremonies Customary at Marriages and funerals: to which are subjoined, observations on the legal suicide of the Japanese, remarks on their poetry, an explanation of their mode of Reckoning time, particulars respecting the Dosi powder, the preface of a work by Confoutzee on filial piety, & c. & c., resumit com Secret Memoirs of the Shoguns en anglès, el qual aborda breument la història del govern del shogunat Tokugawa, fent èmfasi des de Ietsuna fins a Ienari. Titsigh va morir el 1812 i la seva obra va ser publicada postmortem per dos dels seus amics. L'obra de Titsingh va ajudar a entendre millor el rol del shōgun en la política del país, ja que sovint el shogun era nomenat a Europa com «l'Emperador» mentre que l'Emperador se li considerava una mena de «papa japonès».[106]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "apropar la història del Japó i la mítica figura del shogun al públic occidental",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_249_C_1489_Q1",
"question": "Què va voler fer Isaac Titsingh amb el seus llibres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un comerciant neerlandès",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_249_C_1489_Q2",
"question": "Qui era Isaac Titsingh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1812",
"answer_start": 1061
}
],
"id": "P_249_C_1489_Q3",
"question": "Quan va morir Isaac Titsingh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "postmortem",
"answer_start": 1098
}
],
"id": "P_249_C_1489_Q4",
"question": "Quan va ser publicada l'obra d'Isaac Titsingh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rol del shōgun en la política del país",
"answer_start": 1181
}
],
"id": "P_249_C_1489_Q5",
"question": "Què va ajudar a entendre l'obra d'Isaac Titsingh?"
}
]
},
{
"context": "Al llarg de la història del Japó van existir tres shogunats. El primer l'establí el 1192 Minamoto no Yoritomo, conegut com a shogunat Kamakura. Aquest govern només va ser controlat per tres membres del clan Minamoto, ja que el poder el va usurpar el clan Hōjō, que sota el títol de regents nomenaven shoguns titelles, nens i joves que rebutjaven en complir els vint anys. El segon shogunat és conegut com a Ashikaga i va ser fundat el 1338 per Ashikaga Takauji. Durant aquest shogunat, quinze membres del clan Ashikaga van mantenir el lloc fins que un prominent militar del període Azuchi-Momoyama anomenat Oda Nobunaga va derrocar el shogun el 1573.[9] L'últim va ser el shogunat Tokugawa, instituït oficialment per Ieyasu Tokugawa el 1603[10] i que va culminar el 1868 després de la renúncia al càrrec de Tokugawa Yoshinobu,[11] quan l'emperador Meiji va reprendre el seu paper protagonista en la política del país i la figura del shogun va ser abolida.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Kamakura",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_249_C_1490_Q2",
"question": "Com es coneix el shogunat de Minamoto no Yoritomo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1338",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_249_C_1490_Q3",
"question": "Quin any va ser fundat el segon shogunat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Oda Nobunaga",
"answer_start": 607
}
],
"id": "P_249_C_1490_Q4",
"question": "Qui va derrocar el shogun en el segon shogunat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després de la renúncia al càrrec de Tokugawa Yoshinobu",
"answer_start": 771
}
],
"id": "P_249_C_1490_Q5",
"question": "Quan va culminar el tercer shogunat?"
}
]
},
{
"context": "Durant les dècades de 1850 i 1860 el shogunat es va veure severament pressionat tant a l'exterior per les potències estrangeres com a l'interior. Va ser llavors quan diversos grups enfadats amb el shogunat per les concessions fetes als diversos països europeus van trobar en la figura de l'emperador un aliat mitjançant el qual podien expulsar el shogunat Tokugawa del poder. El lema d'aquest moviment va ser Sonne Joi (尊王攘夷, lit. «Reverenciar l'Emperador, Expulsar els Bàrbars\") i finalment va tenir èxit el 1868, quan el poder imperial va ser restablert després de segles d'estar a l'ombra de la vida política del país.[88]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "severament pressionat",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_249_C_1491_Q1",
"question": "Com estava el shogunat en les dècades de 1850 i 1860?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les concessions fetes als diversos països europeus",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_249_C_1491_Q2",
"question": "Perquè alguns grups estaven enfadats amb el shogunat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la figura de l'emperador",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_249_C_1491_Q3",
"question": "En qui van trobar un aliat els grups enfadats amb el shogunat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Reverenciar l'Emperador, Expulsar els Bàrbars",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_249_C_1491_Q4",
"question": "Quin va ser el lema del moviment creat pels grups enfadats amb el shogunat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1868",
"answer_start": 509
}
],
"id": "P_249_C_1491_Q5",
"question": "Quin any va ser restablert el poder imperial?"
}
]
},
{
"context": "Durant el període Nara (710-794), per ordre de la cort imperial, establerta en el que avui és Nara, es va centrar l'atenció en els emishi (虾夷 lit. \"bàrbars\"), habitants del nord del Japó amb qui havien tingut nombrosos altercats, per subjugar-los. El 774 va esclatar una important revolta, coneguda com a «guerra dels trenta-vuit anys», en què els emishi van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles en contra de les tropes imperials. Diversos shogun o generals de les tropes van ser designats per combatre les tribus del nord, sense gaire èxit, i probablement el primer shogun de la història va ser Tajihi no Agatamori,[48] nomenat l'any 720,[23] seguit per Ōtomo Yakamochi, l'any 784,[25] Ki no Kosami, l'any 789,[27] i Ōtomo no Otomaro, el 794.[29] No va ser fins a l'any 796, gràcies a Sakanoue no Tamuramaro, que finalment els van aconseguir vèncer.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "710-794",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_249_C_1492_Q1",
"question": "Quan va ser el període Nara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "guerra dels trenta-vuit anys",
"answer_start": 306
}
],
"id": "P_249_C_1492_Q3",
"question": "Com es diu la revolta que va esclatar el 774?"
},
{
"answers": [
{
"text": "van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_249_C_1492_Q4",
"question": "Com van lluitar els emishi a la guerra dels trenta-vuit anys?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tajihi no Agatamori",
"answer_start": 604
}
],
"id": "P_249_C_1492_Q5",
"question": "Qui va ser probablement el primer shogun de la història?"
}
]
},
{
"context": "A principis del segle xiv el clan Hōjō es va enfrontar a un intent de restauració imperial, ara sota la figura de l'emperador Go-Daigo. Quan els Hōjō es van assabentar, van enviar un exèrcit des de Kamakura, però l'emperador va fugir abans que arribessin, emportant-se les insígnies imperials amb ell.[57] L'emperador Go-Daigo va buscar refugi en Kasagi entre monjos guerrers que li van donar la benvinguda i es van preparar per a un possible atac.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a un intent de restauració imperial",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_249_C_1493_Q1",
"question": "A què es va enfrontar el clan Hōjō a principis del segle xiv?"
},
{
"answers": [
{
"text": "van enviar un exèrcit",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_249_C_1493_Q3",
"question": "Què van fer els Hōjō quan es van assabentar de l'intent de restauració imperial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en Kasagi",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_249_C_1493_Q4",
"question": "On va buscar refugi l'emperador per fugir dels Hōjō?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les insígnies imperials",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_249_C_1493_Q5",
"question": "Què es va endur Go-Daigo en la seva fugida?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Il turco in Italia",
"paragraphs": [
{
"context": "Il turco va arribar gairebé un any més tard d'acabar Aureliano in Palmira. Comparat amb la fecunditat que havia mostrat fins aleshores, aquell fou un any sorprenentment marge per a Rossini. Cap de les dues òperes va ser ben rebuda. En ambdós casos, el llibretista fou Felice Romani, que s'havia establert a Milà i era, de fet, el llibretista titular de La Scala.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gairebé un any més tard d'acabar Aureliano in Palmira",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_356_C_2131_Q1",
"question": "Quan va arribar Il turco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un any sorprenentment marge",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_356_C_2131_Q2",
"question": "Què fou aquell any per a Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cap de les dues òperes",
"answer_start": 190
}
],
"id": "P_356_C_2131_Q3",
"question": "Quina òpera no va ser ben rebuda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Felice Romani",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_356_C_2131_Q4",
"question": "Qui va ser el llibretista de les dues òperes que no van ser ben rebudes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Milà",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_356_C_2131_Q5",
"question": "On s'havia establert Felice Romani?"
}
]
},
{
"context": "El 1788 el compositor alemany Franz Seydelmann, des del 1772 empleat a la cort de Dresden, va compondre una òpera sobre un llibret en italià de Caterino Mazzolà, Il turco in Italia, que volia continuar l'èxit obtingut en la seva anterior òpera, una exploració sobre l'exotisme amb el mateix llibretista Il mostro ossia Da gratitudine amore. Mazzolà, qui havia conegut tant a Casanova com a Lorenzo Da Ponte a Venècia, va ser nomenat poeta de la cort de Dresden el 1780, on va ser acompanyat per un temps per Da Ponte. Va col·laborar amb Salieri a Viena i el 1791 hi va treballar breument, potser al costat de Mozart, a qui potser va influir perquè elegís el llibret de La flauta màgica, basada en el llibret maçònic de Mazzolà Osiride. Va ser, en tot cas, Mazzolà el qui va adaptar el llibret de Metastasio de La clemenza di Tito de Mozart, una obra posada en escena a Praga al setembre de 1791. Constanze Mozart va veure la versió de Seydelmann d'Il turco in Italia a Viena el 1789, mentre el seu marit estava absent en un viatge a Potsdam. El llibret va ser utilitzat, també, el 1794 per l'alumne de Mozart Franz Xaver Süssmayr.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "compositor",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_356_C_2133_Q1",
"question": "Què era Franz Seydelmann?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la cort de Dresden",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_356_C_2133_Q2",
"question": "On estava empleat Franz Seydelmann des del 1772?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Praga",
"answer_start": 869
}
],
"id": "P_356_C_2133_Q5",
"question": "On es va posar en escena al setembre de 1791 La clemenza di Tito?"
}
]
},
{
"context": "En una platja pròxima a Nàpols un grup de gitanos canta amb alegria, en contrast amb la bella gitana Zaida, que mostra la seva tristesa per l'enyorament del seu estimat, que està en terres llunyanes; mentrestant, el seu amic Albazar intenta consolar-la. Apareix un poeta italià, Prosdocimo, que està buscant un tema per a una comèdia i el cant dels zíngars li suggereix una bona idea per començar. Arriba Geronio, marit ric i complaent de la frívola Fiorilla, que busca una gitana que li digui la bonaventura. Zaida s'ofereix a predir el seu futur i fa al·lusions burlesques als signes del zodíac que porten banyes fins a aconseguir irritar el marit, que fuig davant les burles de tots. Zaida explica la raó de la seva presència a Itàlia: havia estat l'esclava preferida del príncep turc Selim Damelec a la seva cort d'Erzurum, va ser falsament acusada d'infidelitat i en va haver de fugir, però encara l'estima. El poeta li diu que arriba a Nàpols un príncep turc que vol conèixer els costums d'Europa i li recomana que vagi a la festa que es fa en honor d'aquest.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un grup de gitanos",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_356_C_2134_Q1",
"question": "Qui canta amb alegria en una platja pròxima a Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bella",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_356_C_2134_Q2",
"question": "Com és la gitana Zaida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'enyorament del seu estimat",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_356_C_2134_Q3",
"question": "Per què està trista Zaida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en terres llunyanes",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_356_C_2134_Q4",
"question": "On és l'estimat de Zaida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Fiorilla",
"answer_start": 450
}
],
"id": "P_356_C_2134_Q5",
"question": "De qui és marit Geronio?"
}
]
},
{
"context": "La infidelitat conjugal de la trama va ser considerada immoral; així, quan l'òpera es va reestrenar a Roma l'any 1815, s'hi van fer alguns retocs per tal d'apaivagar els censors. Fins i tot, el llibret de Roma de 1819 anomena l'òpera La capricciosa corretta. Pocs d'aquests canvis van ser aplicats en la partitura, de manera que el públic llegia les versions \"morals\" als llibrets mentre escoltava una altra cosa a l'escenari. L'òpera es va revisar per ser representada el 1820 a Nàpols i a París. En el cas de Nàpols, els recitatius van ser substituïts per diàlegs parlats en prosa; s'hi van afegir més gitanos; Don Geronio, en comptes de marit de Fiorilla, esdevé el seu tutor, i la seva part és en dialecte napolità –fet habitual a Nàpols per als rols de baix de les comèdies de Rossini–.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "immoral",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_356_C_2135_Q1",
"question": "Com va ser considerada la infidelitat conjugal de la trama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tal d'apaivagar els censors",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_356_C_2135_Q3",
"question": "Per què es van fer alguns retocs en l'òpera que es va estrenar a Roma l'any 1815?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les versions \"morals\"",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_356_C_2135_Q4",
"question": "Què llegia el públic als llibrets?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1820",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_356_C_2135_Q5",
"question": "Quan es va revisar l'obra per a ser representada a Nàpols i París?"
}
]
},
{
"context": "Si tenim en compte que Il turco només va obtenir un èxit relatiu al principi, sorprèn la gran varietat de versions i substitucions que se'n varen fer. Una versió reduïda a un acte va ser produïda el 1826 a París, i també el 1830 a Bolonya, si bé no es disposa de documentació d'aquestes. Amb el pas del temps, Il turco es va anar corrompent amb afegits i abstraccions d'altres òperes. L'enregistrament de Gianandrea Gavazzeni amb Maria Callas fet als anys cinquanta constituïa més o menys un retorn a la versió autògrafa; l'edició crítica és la utilitzada actualment als teatres d'òpera d'arreu del món.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "relatiu",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_356_C_2136_Q1",
"question": "Com va ser l'èxit que va obtenir Il turco al principi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la gran varietat de versions i substitucions que se'n varen fer",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_356_C_2136_Q2",
"question": "Què sorprèn de Il turco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'altres òperes",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_356_C_2136_Q3",
"question": "D'on es van afegir a Il turco abstraccions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als anys cinquanta",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_356_C_2136_Q4",
"question": "Quan es va fer l'enregistrament de Gianandrea Gavazzeni amb Maria Callas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'edició crítica",
"answer_start": 522
}
],
"id": "P_356_C_2136_Q5",
"question": "Quina és la versió de l'obra utilitzada actualment als teatres d'òpera?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ajuda:Com iniciar una pàgina",
"paragraphs": [
{
"context": "Nota: La Viquipèdia és una enciclopèdia de contingut lliure. Col·laborant-hi esteu contribuint amb una font d'informació gratuïta i de lliure accés. Automàticament autoritzeu que totes les contribucions quedin cobertes per la GNU Free Documentation License; això ho podeu fer si posseïu els drets del material (per exemple si els creeu), si el material té una llicència GFDL o compatible, o si pertany al domini públic. Més informació a Viquipèdia:Copyrights. No introduïu mai material amb drets d'autor sense permís del propietari dels drets.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "material amb drets d'autor sense permís del propietari dels drets",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_39_C_229_Q2",
"question": "Què no hi pot introduir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la GNU Free Documentation License",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_39_C_229_Q3",
"question": "Qui cobreix les contribucions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gratuïta i de lliure accés",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_39_C_229_Q4",
"question": "Com és aquesta font d'informació?"
}
]
},
{
"context": "Quan es creen pàgines també és convenient revisar el text abans de desar-lo. Potser trobeu més còmode copiar la pàgina original, treballar-hi a part i aleshores enganxar la còpia editada. Crear pàgines que tractaran temes nous és una bona manera d'ajudar a incrementar l'amplitud (i profunditat) de la Viquipèdia. Per altra banda, si desitgeu enganxar-hi text vostre ja redactat a una pàgina wiki, potser us interessarà convertir el vostre text en format MS Word o HTML al marcatge wiki.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "revisar el text",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_39_C_230_Q1",
"question": "Què hem de fer abans de desar la pàgina creada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incrementar l'amplitud (i profunditat) de la Viquipèdia",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_39_C_230_Q2",
"question": "Què aconseguim creant pàgines de temes nous?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la còpia editada",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_39_C_230_Q3",
"question": "Quina còpia hem d'enganxar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "copiar la pàgina original",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_39_C_230_Q4",
"question": "Què podem fer per poder treballar a part amb la pàgina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "MS Word o HTML",
"answer_start": 455
}
],
"id": "P_39_C_230_Q5",
"question": "A quin format ens pot interessar convertir el text?"
}
]
},
{
"context": "Per començar una pàgina nova, podeu fer-ho des d'un enllaç al títol d'una pàgina nova. Mentre llegiu articles a la Viquipèdia, veureu enllaços on es pot fer clic que us porten a pàgines que encara no s'han escrit (com aquest: títol d'article de mostra nota: aquest enllaç no funciona de veritat.) Els enllaços a pàgines que encara s'han d'escriure són de color vermell (si heu entrat amb el vostre nom d'usuari podeu canviar-ho per un petit signe d'interrogació a preferències.) Feu clic a l'enllaç i anireu a parar a la pàgina d'edició on apareix el text següent:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al títol d'una pàgina nova",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_39_C_233_Q1",
"question": "On trobem l'enllaç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a pàgines que encara s'han d'escriure",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_39_C_233_Q2",
"question": "On ens porten els enllaços de color vermell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la pàgina d'edició",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_39_C_233_Q3",
"question": "On anirem si fem clic a l'enllaç?"
}
]
},
{
"context": "Ajuda:Com iniciar una pàgina és un compendi de recomanacions i ajudes per a iniciar pàgines a la Viquipèdia en català. Si heu arribat aquí és possible que vulgueu iniciar una nova pàgina, així que heu de saber que qualsevol persona amb connexió a Internet pot iniciar una pàgina nova a la Viquipèdia! La majoria de continguts de la Viquipèdia són articles, que és el tipus de pàgines que acostumen a crear la majoria d'usuaris. Tanmateix hi ha altres pàgines (vegeu Viquipèdia:Espai de noms per a més informació). En general la majoria d'ajuda està redactada per a facilitar la creació. ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "iniciar una nova pàgina",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_39_C_234_Q1",
"question": "Què, potser, volem fer si hem arribat aquí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "qualsevol persona",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_39_C_234_Q2",
"question": "Qui pot iniciar una pàgina nova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "articles",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_39_C_234_Q3",
"question": "Què són la majoria de continguts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a facilitar la creació",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_39_C_234_Q4",
"question": "Per què està redactada l'ajuda?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Antic Egipte",
"paragraphs": [
{
"context": "La majoria d'antics egipcis eren pagesos lligats a la terra. Les seves residències estaven restringides als membres familiars immediats, i es construïen amb maons de tova dissenyats per a romandre freds a hora alta. Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa.[117] Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir amb tapissos de lli tenyit. El terra es cobria d'estores de canya, mentre tamborets amples, llits aixecats del terra i taules individuals comprenien el mobiliari.[118]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pagesos",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_46_C_271_Q1",
"question": "Què eren els antic egipcis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "maons de tova",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_46_C_271_Q2",
"question": "Amb què construïen les seves cases?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a moldre farina",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_46_C_271_Q4",
"question": "Per a què feien servir el molinet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estores de canya",
"answer_start": 450
}
],
"id": "P_46_C_271_Q5",
"question": "Què feien servir per cobrir el terra?"
}
]
},
{
"context": "Els antics egipcis feien servir rucs i bous com a bèsties de càrrega, i eren els responsables de llaurar els camps i trepitjar llavors al sòl. La matança d'un bou gras també era una part central d'un ritual d'oferiment.[88] Els cavalls van ser introduïts pels hicses en el segon període intermedi, i el camell, encara que era conegut des de l'Imperi antic, no es va fer servir com a bèstia de càrrega fins al Baix imperi.[88] Els gossos, gats i micos eren animals de companyia comuns, mentre que els animals de companyia més exòtics importats des del cor de l'Àfrica, com els lleons, es reservaven per a la reialesa. Heròdot va observar que els egipcis eren els únics a tenir animals amb ells a les seves cases.[87] Durant els períodes predinàstic i Baix imperi, el culte als déus en la seva forma animal era extremadament popular, com la dea gata Bastet i el déu ibis Thoth, i aquests animals es criaven en gran nombre en granges amb propòsit del ritual de sacrifici.[90]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "rucs i bous",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_46_C_272_Q1",
"question": "Quins animals feien servir com a bèsties de càrrega?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'oferiment",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_46_C_272_Q2",
"question": "Qui tipus de ritual feien amb un bou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els gossos, gats i micos",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_46_C_272_Q3",
"question": "Quins animals de companyia eren comuns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "exòtics",
"answer_start": 525
}
],
"id": "P_46_C_272_Q4",
"question": "Quins tipus d'animals es reservaven per a la reialesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als déus en la seva forma animal",
"answer_start": 772
}
],
"id": "P_46_C_272_Q5",
"question": "Quin culte va ser molt popular?"
}
]
},
{
"context": "Els egipcis creien que una relació equilibrada entre la gent i els animals era un element essencial en l'ordre còsmic; així, humans, animals i plantes es creia que eren membres d'un sol tot.[87] Els animals, tant domesticats com salvatges, eren doncs una font crítica d'espiritualitat, companyonia i sosteniment per als antics egipcis. Els bous eren el bestiar més important; l'administració aplicava taxes al bestiar en els censos regulars, i la mida d'un ramat reflectia el prestigi i la importància de l'estat o temple que el tenia. A més a més dels bous, els antics egipcis guardaven xais, cabres i porcs. Aviram com ànecs, oques i coloms es capturava en xarxes i es criava en granges, on se'ls obligava a menjar pasta per engreixar-los.[88] El Nil proveïa una font abundant de peix. Les abelles també es van domesticar des de, com a mínim, l'Imperi antic, i proveïen tant mel com cera.[89]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "relació equilibrada",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_46_C_273_Q1",
"question": "Què creien que havien de mantenir la gent i els animals per l'ordre còsmic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els bous",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_46_C_273_Q2",
"question": "Quin era el bestiar més important?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pasta per engreixar-los",
"answer_start": 717
}
],
"id": "P_46_C_273_Q3",
"question": "Què feien menjar a l'aviram?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El Nil",
"answer_start": 746
}
],
"id": "P_46_C_273_Q4",
"question": "Quin riu els proveïa de peix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les abelles",
"answer_start": 788
}
],
"id": "P_46_C_273_Q5",
"question": "Quin insecte van domesticar?"
}
]
},
{
"context": "Egipte va deixar un llegat durador. L'art i l'arquitectura van ser imitats per altres pobles, i les ruïnes monumentals que han sobreviscut durant segles han inspirat la imaginació de turistes i escriptors. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'art i l'arquitectura",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_46_C_274_Q1",
"question": "Què imitaven altres pobles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la imaginació de turistes i escriptors",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_46_C_274_Q2",
"question": "Què han inspirat les ruïnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un llegat durador",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_46_C_274_Q3",
"question": "Què ens ha deixat Egipte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segles",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_46_C_274_Q4",
"question": "Quant temps han sobreviscut les ruïnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'atenció científica",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_46_C_274_Q5",
"question": "Què es va dirigir cap a la civilització egípcia?"
}
]
},
{
"context": "Els antics egipcis atorgaven un gran valor a la higiene i l'aparença. La majoria es banyava al Nil i feia servir un sabó pastós fabricat de greix animal i guix. Els homes s'afaitaven la totalitat del cos per a la netedat, i perfums aromàtics i ungüents cobrien les males olors i suavitzaven la pell.[119] Els vestits es feien de llençols de lli simples que es blanquejaven, i tant homes com dones de les classes altes portaven perruques, joies, i cosmètics. Els nens anaven sense roba fins a la maduresa, cap als 12 anys, i en aquesta edat els mascles se circumcidaven i es rapaven el cap. Les mares eren responsables de cuidar els nens, mentre el pare proveïa els ingressos de la família.[120]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la higiene i l'aparença",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_46_C_275_Q1",
"question": "A què donaven valor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "greix animal i guix",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_46_C_275_Q2",
"question": "Amb què fabricaven el sabó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la totalitat del cos",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_46_C_275_Q3",
"question": "Què s'afaitaven els homes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de lli",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_46_C_275_Q4",
"question": "De què feien els llençols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "12 anys",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_46_C_275_Q5",
"question": "Fins a quina edat els nens anaven despullats?"
}
]
},
{
"context": "La societat egípcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituïen la major part de la població, però la producció agrícola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra.[75] En les temporades que, a causa de les riuades i crescudes del Nil, els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien de donar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació i en la construcció de sumptuoses tombes i temples (vegeu article principal: arquitectura de l'antic Egipte).[76] Pel que fa als caçadors i als pescadors, estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus més alt que els pagesos, però també estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la \"classe de les faldilles blanques\" en referència als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang.[77] La classe alta lluïa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa, hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte, però l'extensió i prevalença d'aquesta pràctica són poc clares.[78]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a lliurar captures",
"answer_start": 720
}
],
"id": "P_46_C_276_Q1",
"question": "A què estaven obligats caçadors i pescadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estatal",
"answer_start": 883
}
],
"id": "P_46_C_276_Q2",
"question": "Sota control de qui estaven els artistes i artesans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els escribes i oficial",
"answer_start": 984
}
],
"id": "P_46_C_276_Q3",
"question": "Qui formava les classes altes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la \"classe de les faldilles blanques\"",
"answer_start": 1068
}
],
"id": "P_46_C_276_Q4",
"question": "Com es coneixia a les classes altes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la noblesa",
"answer_start": 1286
}
],
"id": "P_46_C_276_Q5",
"question": "Qui hi havia per sobre els sacerdots?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Bronzes de Benín",
"paragraphs": [
{
"context": "A l'Àfrica tropical, al centre del continent, es va desenvolupar aviat la tècnica de la cera perduda per a les petites escultures de bronze, com atesten les troballes de Benín. Quan un rei moria, el seu successor manava fer un cap en bronze. N'hi ha prop de cent seixanta, i els més antics provenen segurament del segle xii.[12] L'oba monopolitzava els materials més difícils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze. Aquests reis van fer possibles els esplèndids bronzes de Benín; d'aquesta manera les corts reials van contribuir de manera definitiva a l'art negre.[13] L'any 1939, es van descobrir caps molt similars als de Benín a la ciutat santa dels iorubes, Ife, i es van datar dels segles XIV i XV. Això va confirmar la tradició de Benín, que havien estat artistes d'Ife els qui els havien ensenyat les tècniques del bronze.[14] La sorpresa va sorgir quan aquestes es van datar de forma inequívoca en aquells segles: això volia dir que eren anteriors a la primera escultura europea feta seguint la tècnica de la cera perduda, realitzada per Benvenuto Cellini en el seu Perseu de mitjan segle XVI. Naturalment, se sap que a l'antic Egipte es van fer escultures amb aquesta mateixa tècnica, i es transmeteren a la civilització greconubiana.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a les petites escultures de bronze",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_523_C_3133_Q2",
"question": "Per a què s'usava la tècnica de la cera perduda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cap en bronze",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_523_C_3133_Q3",
"question": "Què manava fer el successor quan un rei moria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de cent seixanta",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_523_C_3133_Q4",
"question": "Quants caps en bronze hi ha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del segle xii",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_523_C_3133_Q5",
"question": "D'on provenen els caps en bronze segurament?"
}
]
},
{
"context": "Com a requisit previ de la successió reial, tots els nous oba havien d'instal·lar un altar en honor del seu predecessor. En la creença de Benín, el cap de cada persona és el receptacle del guiatge sobrenatural per al comportament racional. El cap de l'oba és especialment sagrat, ja que la supervivència, la seguretat i la prosperitat de tots els ciutadans edo i les seves famílies depèn de la seva saviesa. En les festivitats anuals per a l'enfortiment del poder místic de l'oba, el rei fa ofrenes rituals en aquests santuaris, que són essencials per a la continuació del regne. La variació estilística d'aquests caps d'altar de bronze és un element tan elemental i evident de l'art de Benín que constitueix la directriu científica principal per a establir-ne una cronologia.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un altar en honor del seu predecessor",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_523_C_3134_Q1",
"question": "Què havien d'instal·lar els nous oba?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sagrat",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_523_C_3134_Q2",
"question": "Com és el cap de l'oba?"
},
{
"answers": [
{
"text": "anuals",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_523_C_3134_Q3",
"question": "Cada quan eren les festivitats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a l'enfortiment del poder místic de l'oba",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_523_C_3134_Q4",
"question": "Per a què eren les festivitats?"
}
]
},
{
"context": "Els caps de bronze es reservaven per als altars ancestrals. També s'empraven com a base per a ullals d'elefant gravats, que es col·locaven en l'obertura del cap. Tot i mostrar un naturalisme estilitzat, els caps commemoratius del rei, o la reina mare, no són retrats individuals. Més aviat, en són representacions arquetípiques i el seu disseny va anar canviant amb el transcurs dels segles, igual que ocorre amb les insígnies dels reis retratats. Els ullals d'elefants amb talles figuratives, probablement començats a emprar com a element decoratiu al segle xviii, mostren escenes concretes que caracteritzen el regnat d'un rei difunt.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per als altars ancestrals",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_523_C_3135_Q1",
"question": "Per on es reservaven els caps de bronze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ullals d'elefant gravats",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_523_C_3135_Q2",
"question": "Què es col·locava en l'obertura del cap?"
},
{
"answers": [
{
"text": "retrats individuals",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_523_C_3135_Q3",
"question": "Què no són els caps de bronze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un naturalisme estilitzat,",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_523_C_3135_Q4",
"question": "Què mostren els caps de bronze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arquetípiques",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_523_C_3135_Q5",
"question": "Quin tipus de representació són els caps de bronze?"
}
]
},
{
"context": "L'estat nigerià, independent des de 1960, ha sol·licitat diverses vegades la devolució dels artefactes d'aquesta col·lecció.[21] El debat sobre la ubicació dels bronzes en relació amb el seu lloc d'origen ha estat un tema envoltat de controvèrsia. S'ha considerat sovint com la icona de la repatriació total del continent africà. El conjunt dels artefactes de l'Imperi de Benín, en el debat internacional sobre la restitució, ha esdevingut un cas força important, equiparable amb altres casos com el de les escultures del Partenó.[22][23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "des de 1960",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_523_C_3136_Q1",
"question": "Des de quan és independent l'estat nigerià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la devolució dels artefactes d'aquesta col·lecció",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_523_C_3136_Q2",
"question": "Què ha sol·licitat l'estat nigerià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la icona de la repatriació total del continent africà",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_523_C_3136_Q3",
"question": "Com s'han considerat els caps de bronze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cas força important",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_523_C_3136_Q4",
"question": "Què ha esdevingut la restitució dels artefactes de l'Imperi de Benín?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el de les escultures del Partenó",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_523_C_3136_Q5",
"question": "Amb quin cas es pot equiparar la restitució dels artefactes de l'Imperi de Benín?"
}
]
},
{
"context": "L'escultura de Benín és més naturalista que la majoria dels tòtems d'Àfrica. Les superfícies de bronze estan dissenyades per a cercar contrastos amb la ferida de la llum sobre el metall, perceptibles en les polseres de coure, armadures de bronze, i les decoracions del fons, que fan destacar els torsos de les figures rabassudes.[24] Els trets dels caps s'accentuen apartant-se de les proporcions naturals i l'artista les fa molt més grans, exagerant el modelatge dels ulls, nas i llavis, que els dibuixa amb gran cura.[25] El més notable de les peces és l'alt nivell de destresa que assoliren els ferrers de Benín en el complex procés de fosa de la cera perduda. Els descendents d'aquests grans artesans de Benín encara veneren Igue-igha, que va introduir l'art de la fosa a la seva terra, possiblement après dels àrabs a finals del segle XIII.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "més naturalista",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_523_C_3138_Q1",
"question": "Com és l'escultura de Benín comparada amb altres tòtems africans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les proporcions naturals",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_523_C_3138_Q2",
"question": "De què s'aparten els trets dels caps de Benín?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el modelatge dels ulls, nas i llavis",
"answer_start": 451
}
],
"id": "P_523_C_3138_Q3",
"question": "Què exagera l'artista en els caps de Benín?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Igue-igha",
"answer_start": 729
}
],
"id": "P_523_C_3138_Q4",
"question": "Qui va introduir l'art de la fosa a Benín?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels àrabs",
"answer_start": 810
}
],
"id": "P_523_C_3138_Q5",
"question": "De qui es suposa que va aprendre l'art de la fosa Igue-igha?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Hermes amb Dionís infant",
"paragraphs": [
{
"context": "L'estat grec va signar amb Alemanya, el 1874 un acord per a l'exploració arqueològica a Olímpia. Les excavacions realitzades per un equip alemany van començar el 1875 sota la direcció d'Ernst Curtius. El 8 de maig de 1877 va ser trobada, a les ruïnes del mateix temple d’Heraeum on ho va veure Pausànies.[1] Es tractava d'una escultura corpòria nua (cap, tronc, cuixes i braç esquerre) que representa un jove recolzat en un tronc d'arbre cobert amb un mantell. Es trobava protegit per una gruixuda capa d'argila, tot era en un estat de conservació excepcional.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Alemanya",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_287_C_1717_Q1",
"question": "Amb qui va signar l'estat grec un acord per a l'exploració arqueològica a Olímpia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1875",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_287_C_1717_Q2",
"question": "Quan van començar les excavacions alemanyes a Olímpia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ernst Curtius",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_287_C_1717_Q3",
"question": "Qui va dirigir les excavacions alemanyes a Olímpia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una escultura corpòria nua",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_287_C_1717_Q4",
"question": "Què es va trobar el 8 de maig de 187 a les excavacions d'Olímpia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un tronc d'arbre",
"answer_start": 418
}
],
"id": "P_287_C_1717_Q5",
"question": "On estava recolzat el jove que representa l'escultura?"
}
]
},
{
"context": "Segons relats de la mitologia grega, Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. Sèmele demanà a Zeus que li mostrés tot el poder que posseïa, i Zeus, rei dels déus, mostrà amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele morí de la por que sentí; aleshores el déu, que sabia que Sèmele està embarassada, li agafà el nadó que portava a la panxa i se'l cosí a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Acabat de néixer, va ser confiat a Hermes per a la seva cura. És probable que aquesta estàtua fos realitzada com una al·legoria de la pau entre els habitants d'Elis, que tenien Hermes com a patró, i Arcàdia, que tenien per patró Dionís.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del déu Zeus i Sèmele",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_287_C_1718_Q1",
"question": "De qui és fill Dionís segons la mitologia grega?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mortal",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_287_C_1718_Q2",
"question": "Com és Sèmele?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cadme",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_287_C_1718_Q3",
"question": "Qui era el rei de Tebes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la cuixa",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_287_C_1718_Q4",
"question": "On es va cosir Zeus el nadó que portava Sèmele a la panxa?"
}
]
},
{
"context": "El grup està tallat en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros. Hermes mesura entre 210 i 212 centímetres, i l'obra completa amb la base fa uns 370 centímetres. El peu dret d'Hermes està unit a un tros de sòcol, que té forats que no encaixen a la corona de la base, la qual cosa reflecteix els canvis realitzats a l'estàtua. Altres parts del grup estan igualment separades. Tanmateix, el tronc de l'arbre s'adossa al maluc d'Hermes per a la col·locació d'un pont.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_287_C_1721_Q1",
"question": "En què està tallat el grup?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 210 i 212 centímetres",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_287_C_1721_Q2",
"question": "Quant mesura Hermes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un tros de sòcol",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_287_C_1721_Q3",
"question": "On està unit el peu dret d'Hermes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la col·locació d'un pont.",
"answer_start": 441
}
],
"id": "P_287_C_1721_Q4",
"question": "Per què s'adossa el tronc de l'arbre al maluc d'Hermes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "té forats que no encaixen a la corona de la base",
"answer_start": 225
}
],
"id": "P_287_C_1721_Q5",
"question": "Què té el sòcol al que està unit el peu d'Hermes?"
}
]
},
{
"context": "A l'escultura s'han fet esforços per a una restauració de màxima qualitat i respectant l'obra original. Així, a la versió que es conserva al museu d'Olímpia, Hermes no té els atributs clàssics de portar un petasos,[15] al cap, o bé anar calçat amb sandàlies alades. L'ornament d'una corona d'heura sembla el més probable.[16] Amb la mà esquerra, subjectava un altre atribut: probablement un caduceu. En general, el braç dret en alt d'Hermes que li falta, ha suggerit diverses interpretacions. Sembla que el grup és la representació de l'episodi mitològic d'Hermes quan porta Dionís acabat de néixer a les nimfes de la muntanya Nisa.[17] Al llarg del camí, Hermes, per distreure al petit Dionís, agita un objecte amb la seva mà dreta. Per tant, se suposa que Hermes portava a la mà un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un altre atribut: probablement un caduceu",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_287_C_1722_Q1",
"question": "Què subjectava a la mà esquerra Hermes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el braç dret en alt",
"answer_start": 412
}
],
"id": "P_287_C_1722_Q2",
"question": "Quin braç li falta a Hermes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les nimfes de la muntanya Nisa",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_287_C_1722_Q3",
"question": "A qui porta Hermes a Dionís acabat de néixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per distreure al petit Dionís",
"answer_start": 664
}
],
"id": "P_287_C_1722_Q4",
"question": "Per què Hermes agita un objecte amb la seva mà dreta durant el camí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm",
"answer_start": 781
}
],
"id": "P_287_C_1722_Q5",
"question": "Què es suposa que portava Hermes a la mà?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 3 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "L'any 1975 es va obrir l'anomenada línia III-B, o línia 3-B, que connectava l'estació de Paral·lel i Zona Universitària. El canvi de nomenclatura fou perquè s'utilitzava en aquest tram un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat en comptes de la catenària rígida que hi havia a la resta de la línia o que hi ha actualment. A Paral·lel els viatgers havien de transbordar entre la línia III i la IIIB; els trens de la IIIB se situaven a les andanes que actualment utilitza la línia 2.[42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1975",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_441_C_2641_Q1",
"question": "Quin any es va obrir la línia 3–B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Paral·lel i Zona Universitària",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_441_C_2641_Q2",
"question": "Quines estacions connectava la línia 3–B?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les andanes que actualment utilitza la línia 2",
"answer_start": 445
}
],
"id": "P_441_C_2641_Q4",
"question": "On es situaven dels trens de la IIIB?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_441_C_2641_Q5",
"question": "Què s'utilitzava en la línia 3–B?"
}
]
},
{
"context": "Per una banda es planteja el perllongament en una estació des de Trinitat Nova a l'estació de Trinitat Vella, tant en el Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018. Per l'altra banda, el PDI 2001-2010 recull l'actuació AX17 que plantejava la construcció de l'anomenada línia 12, en la revisió del PDI es va substituir aquesta per l'AX17a (perllongament de la L3) i l'AX17b (perllongament de L6).[51] Al PDI 2009-2018 es recull la mateixa actuació afegida posteriorment que és l'ampliació en nou estacions des de Zona Universitària fins a l'estació de rodalia al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Les estacions són les següents:[51][52]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en una estació",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_441_C_2642_Q1",
"question": "Com es plantejà el perllongament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la construcció de l'anomenada línia 12",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_441_C_2642_Q2",
"question": "Què plantejava l'actuació AX17?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perllongament de la L3",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_441_C_2642_Q3",
"question": "Quina actuació és l'AX17a?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perllongament de L6",
"answer_start": 439
}
],
"id": "P_441_C_2642_Q4",
"question": "Quina actuació és l'AX17b?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Feliu de Llobregat",
"answer_start": 639
}
],
"id": "P_441_C_2642_Q5",
"question": "Fins on s'ha de perllongar al línia segons el PDI 2009-2018?"
}
]
},
{
"context": "L'actual línia 3 és fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys. Inicialment va néixer com una línia de la mà de la companyia Gran Metropolità de Barcelona (GMB), a la qual se li afegí un ramal (línia II) des de Passeig de Gràcia, formant una Y invertida, aprofitant els túnels que el 1908 l'Ajuntament de Barcelona va construir a Via Laietana durant el Pla de Reforma de la Ciutat.[11] Posteriorment el Pla de Metros de 1966 va segregar el ramal de Via Laietana per fer dues línies circulars. A partir del 1971 es modificà el projecte, mantenint la segregació que es faria efectiva el 1972, plantejant ja la línia que ha arribat fins avui dia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de diferents projectes ferroviaris",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_441_C_2643_Q1",
"question": "De què és fruit l'actual línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gran Metropolità de Barcelona",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_441_C_2643_Q2",
"question": "De quina companyia va néixer la línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un ramal",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_441_C_2643_Q3",
"question": "Què es va afegir a la línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el Pla de Reforma de la Ciutat",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_441_C_2643_Q4",
"question": "Quan es van construir els túnels que aprofita la línia 3?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1971",
"answer_start": 542
}
],
"id": "P_441_C_2643_Q5",
"question": "Quin any es va modificar el projecte?"
}
]
},
{
"context": "El 20 de gener de 1975 es va obrir primer el tram de 3.600 metres de longitud entre Sants-Estació (llavors Roma Renfe) i Zona Universitària. Era de set estacions i les altres estacions intermèdies eren Palau Reial (Palacio), Maria Cristina, Les Corts i Plaça del Centre.[43][44] El 15 de juliol s'obrí el segon tram de quatre estacions Tarragona, Espanya, Poble Sec (llavors Parlamento) i Paral·lel (llavors Pueblo Seco). La de Paral·lel només es va posar en marxa les noves andanes, ja que ja existia des del 1970 com a terminal de la línia III.[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 20 de gener de 1975",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_441_C_2644_Q1",
"question": "Quan es va obrir el primer tram?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3.600 metres",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_441_C_2644_Q2",
"question": "Quina longitud tenia el primer tram?"
},
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_441_C_2644_Q3",
"question": "Quantes estacions hi havia al primer tram?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 15 de juliol",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_441_C_2644_Q4",
"question": "Quan es va obrir el segon tram?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_441_C_2644_Q5",
"question": "Quantes estacions tenia el segon tram?"
}
]
},
{
"context": "El 17 de juny de 1970 es va perllongar amb una estació des de Drassanes a Pueblo Seco, estació que actualment es denomina Paral·lel. El perllongament de 700 metres arribava a la part baixa del barri de Poble Sec a l'avinguda del Paral·lel, ja estava programada el futur enllaç amb la línia 2 que no s'inauguraria fins al 1995. Pel moment ja tenia enllaç amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric (enllaç amb el funicular) s'estava enllestint.[40][41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb una",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_441_C_2646_Q1",
"question": "Amb quantes estacions es va perllongar el 17 de juny de 1970?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pueblo Seco",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_441_C_2646_Q2",
"question": "Quina era la última estació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 700",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_441_C_2646_Q4",
"question": "De quants metres va ser el perllongament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_441_C_2646_Q5",
"question": "Amb què tenia enllaç l'estació?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Andorra",
"paragraphs": [
{
"context": "Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà,[98] sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any 2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.[100][101]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "segons estimacions, el 80% del PIB andorrà",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_495_C_2965_Q1",
"question": "Quin percentatge representa a Andorra el sector terciari actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el turisme",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_495_C_2965_Q2",
"question": "Quin és es principal sosteniment de l'economia andorrana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nou milions",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_495_C_2965_Q3",
"question": "Quantes persones visiten Andorra anualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_495_C_2965_Q4",
"question": "Què atreu a les persones visitar Andorra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "11.049.490",
"answer_start": 550
}
],
"id": "P_495_C_2965_Q5",
"question": "Quants visitants va rebre Andorra l'any 2005?"
}
]
},
{
"context": "L'únic període històric durant el qual Andorra no va dependre de cap altre estat, llevat d'un període d'annexió directa a França per Napoleó Bonaparte entre 1812 i 1814, van ser uns dies el 1934, en els quals el \"Baró d'Orange\", un ciutadà rus anomenat Borís Skossyreff, es va autoproclamar i es va coronar rei d'Andorra i, en amb prou feines nou dies, va proclamar una constitució, un butlletí oficial i diversos decrets, a més de declarar-li la guerra al Copríncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el 8 de juliol França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la força el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sergent espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a la frontera hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a la Seu d'Urgell detingut i emmanillat. L'endemà al matí va ser traslladat a Barcelona i posat a disposició del jutge Bellón. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, va arribar a Madrid, sempre detingut.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un ciutadà rus anomenat Borís Skossyreff",
"answer_start": 229
}
],
"id": "P_495_C_2966_Q1",
"question": "Qui era el \"Baró d'Orange\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rei d'Andorra",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_495_C_2966_Q2",
"question": "Què és va autoproclamar Borís Skossyreff?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a quatre guàrdies civils i un sergent espanyols",
"answer_start": 704
}
],
"id": "P_495_C_2966_Q4",
"question": "A qui va demanar ajuda el Bisbe d'Urgell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "detingut i emmanillat",
"answer_start": 970
}
],
"id": "P_495_C_2966_Q5",
"question": "Com va marxar Borís Skossyreff cap a la Seu d'Urgell?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a la llengua habitual, el català és la més utilitzada amb el 58,3%, seguida del castellà amb el 37,3%. Tot i això l'ús de la llengua no té correlació amb les creences, ja que el 69% de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra, i el 80% creu que el català és necessari per integrar-se a Andorra.[146] Quant a l'alfabetització, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.[143]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "69%",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_495_C_2967_Q2",
"question": "Quin percentatge de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el català és necessari per integrar-se a Andorra",
"answer_start": 281
}
],
"id": "P_495_C_2967_Q3",
"question": "Què creu el 80% de la població d'Andorra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 100%",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_495_C_2967_Q4",
"question": "Quants ciutadans d'Andorra saben llegir i escriure?"
}
]
},
{
"context": "El Principat està representat internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un cos diplomàtic en països de l'exterior. El 28 de juliol de 1993, Andorra va ser admesa a l'Organització de les Nacions Unides (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de San Marino i Liechtenstein.[47][48] El 1994 es va unir al Consell d'Europa.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en diverses organitzacions",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_495_C_2968_Q1",
"question": "On està representat internacionalment el Principat d'Andorra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cos diplomàtic",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_495_C_2968_Q2",
"question": "Què posseeix Andorra en països de l'exterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "28 de juliol de 1993",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_495_C_2968_Q3",
"question": "Quan va ser admesa Andorra a l'Organització de les Nacions Unides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "San Marino i Liechtenstein",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_495_C_2968_Q4",
"question": "Quins són els països més petits que Andorra que formen part de l'Organització de les Nacions Unides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1994",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_495_C_2968_Q5",
"question": "Quan es va unir Andorra al Consell d'Europa?"
}
]
},
{
"context": "Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843.[31] Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.[25] En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal.[32] El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.[27][28][33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al comtat d'Urgell",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_495_C_2969_Q1",
"question": "A quin comptat pertanyien les valls d'Andorra en plena edat mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Carles II el Calb a Sunifred I",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_495_C_2969_Q2",
"question": "Qui va cedir les valls d'Andorra al comtat d'Urgell el 843?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_495_C_2969_Q3",
"question": "Què va cedir Ermengol VI al bisbe d'Urgell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1133",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_495_C_2969_Q4",
"question": "Quan va cedir Ermengol VI al bisbe d'Urgell tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra?"
}
]
},
{
"context": "El Futbol Club Andorra, degà del futbol andorrà, juga a la Segona Divisió B espanyola de futbol masculina en estar inscrit a la Reial Federació Espanyola de Futbol. El club tenia una secció de futbol sala de l'any 1986 al 2013, l'equip de la qual era el Butagaz Andorra, que militava en la Divisió de Plata espanyola.[228] L'equip es va disoldre al juliol de 2013 degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat.[229]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Segona Divisió B espanyola de futbol masculina ",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_495_C_2970_Q1",
"question": "En quina divisió juga el Futbol Club Andorra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Reial Federació Espanyola de Futbol",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_495_C_2970_Q2",
"question": "On està inscrit el Futbol Club Andorra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'any 1986 al 2013",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_495_C_2970_Q3",
"question": "Quan va tenir el Futbol Club Andorra una secció de futbol sala?"
},
{
"answers": [
{
"text": "degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_495_C_2970_Q4",
"question": "Per què es va dissoldre l'equip de futbol sala?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al juliol de 2013",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_495_C_2970_Q5",
"question": "Quan es va dissoldre l'equip de futbol sala?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Joan Miró i Ferrà",
"paragraphs": [
{
"context": "Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp.[1] A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.[2] En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.[3] Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l'expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic Josep Lluís Sert. Miró va morir a Palma als noranta anys.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel subconscient i pel seu país",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_130_C_775_Q2",
"question": "Per què mostrava interès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els mètodes convencionals",
"answer_start": 835
}
],
"id": "P_130_C_775_Q3",
"question": "Què volia abandonar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contemporània",
"answer_start": 1013
}
],
"id": "P_130_C_775_Q4",
"question": "Com volia que fos la forma d'expressió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Lluís Sert",
"answer_start": 1421
}
],
"id": "P_130_C_775_Q5",
"question": "Qui va construir el seu taller?"
}
]
},
{
"context": "Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola Miró era a París preparant una exposició que tenia programada pel novembre de 1936, i va establir-s'hi de nou,[66] aconseguint que també hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolcà en l'obra Natura morta del sabatot, considerada com una peça clau d'aquest període pictòric tan realista.[67][68] Una altra peça destacada d'aquest període és el seu Autoretrat, actualment al MoMA.[69]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a París",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_130_C_776_Q1",
"question": "On era Miró quan va esclatar la guerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "preparant una exposició",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_130_C_776_Q2",
"question": "Què estava fent a París?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tornar a pintar la realitat",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_130_C_776_Q3",
"question": "Quina necessitat va tenir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Natura morta del sabatot",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_130_C_776_Q4",
"question": "Quina obra és clau d'aquest període realista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al MoMA",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_130_C_776_Q5",
"question": "On podem veure autoretrat actualmemt?"
}
]
},
{
"context": "Progressivament Miró va abandonar la seva època detallista i va sintetitzar la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. Del realisme de La Masia va passar a la fantasia desbordant de Carnaval d'Arlequí (1924-25), obra plena de figures i símbols. És en l'inconscient i el que és oníric, en aquest potencial que li oferia el surrealisme, on Miró va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Això es pot copsar a La terra llaurada, amb una clara al·lusió a La Masia, però amb elements surrealistes com són un ull i una orella al costat d'un arbre.[41] Carnaval d'Arlequí va aconseguir un gran èxit a l'exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste de la Galeria Pierre de París, estrenat el 14 de novembre de l'any 1925, exposada al costat d'obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst. L'1 d'abril de 1925 va signar un contracte amb Jacques Viot, de la Galerie Pierre,[42] qui li pagaria 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producció artística.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "detallista",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_130_C_777_Q1",
"question": "Quina època va abandonar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "figures i símbols",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_130_C_777_Q2",
"question": "De què està ple Carnaval d'Arlequí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un ull i una orella",
"answer_start": 521
}
],
"id": "P_130_C_777_Q3",
"question": "Què hi trobem al costat d'un arbre a La terra llaurada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste",
"answer_start": 613
}
],
"id": "P_130_C_777_Q4",
"question": "On va aconseguir un gran èxit Carnaval d'Arlequí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1500 francs",
"answer_start": 938
}
],
"id": "P_130_C_777_Q5",
"question": "Quant li va pagar Jacques Viot?"
}
]
},
{
"context": "Des del 2004, el Centre Miró, situat a l'Església Vella de Mont-roig del Camp, mostra còpies d'algunes de les obres més representatives de l'artista. Com a anècdota, l'edifici apareix en una obra de Miró de 1919, el quadre Poble i església de Mont-roig. Disposa de fulls informatius amb els llocs de l'entorn on Miró es va inspirar per als seus primers temes pictòrics. També conserva reproduccions del «ninots de Miró», reproduccions fetes a partir dels dissenys realitzats per Miró, junt amb Joan Baixas, per a l'obra Mori el Merma estrenada al Teatre del Liceu el 1979.[152] Els ninots són sis: el gall, l'òliba, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Mont-roig del Camp",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_130_C_778_Q1",
"question": "On és el Centre Miró?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Poble i església de Mont-roig",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_130_C_778_Q2",
"question": "En quin quadre apareix l'església de Mont-roig del Camp?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Centre Miró",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_130_C_778_Q3",
"question": "Què hi ha en aquesta església?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mori el Merma",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_130_C_778_Q4",
"question": "Per a quina obra va fer els ninots?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatre del Liceu",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_130_C_778_Q5",
"question": "On es va estrenar Mori el Merma?"
}
]
},
{
"context": "A partir d'aquests treballs, va col·laborar en diverses publicacions de llibres de bibliòfil en les quals també participaven amics poetes. Breton ho féu a Anthologie de l'humour noir (1950) i La clé des champs (1953); René Cher, a Fête des arbres et du chasseur (1948) i A la santé du serpent (1954); Michel Leiris a Bagatelles végétales (1956); i Paul Éluard, A toute épreuve amb vuitanta xilografies realitzades en fusta de boix comú. L'execució d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958.[129] Tanmateix cinc anys més tard, a casa nostra realitzà cinc aiguaforts d'un llibre de bibliòfil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de Cop de poma, en el qual col·laborà Joan Brossa amb la idea i els textos, Antoni Tàpies amb la coberta, Josep Maria Mestres Quadreny amb una partitura, Moisès Villèlia amb una escultura-fermall, Aimé Maeght amb la impressió de les imatges, Ricard Giralt Miracle amb la dels textos, Enric Climent amb la de la música, Joan Pol amb el relligat i Joan Prats amb l'edició.[130]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "llibres de bibliòfil",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_130_C_779_Q1",
"question": "En quines publicacions va col·laborar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb vuitanta xilografies",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_130_C_779_Q2",
"question": "Amb què hi va col·laborar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cop de poma",
"answer_start": 679
}
],
"id": "P_130_C_779_Q3",
"question": "Per quin llibre va realitzar aiguaforts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un llibre de bibliòfil cabdal",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_130_C_779_Q4",
"question": "Com es considera Cop de poma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan Brossa",
"answer_start": 714
}
],
"id": "P_130_C_779_Q5",
"question": "Quin hi va col·laborar amb la idea?"
}
]
},
{
"context": "Cap als anys trenta, Miró situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta tècnica li ofereix un nou procés per a la generació d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat és un llenguatge enigmàtic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiació que l'artista va rebutjar sempre. Miró explicava aquest procés el 1948 en una entrevista a James Johnson Sweeney: «Solia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre làmines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes». En la dècada dels quaranta, Miró continuarà utilitzant cada vegada amb més freqüència materials inusuals i suports no associats a les tècniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix així els enfocaments convencionals de la pintura mitjançant la incorporació de materials no pictòrics o la selecció de formats inusuals, negant la funció tradicional de l'art com a il·lusió i, alhora, afirmant-ne la condició material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al món de la ceràmica i de l'escultura.[109]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "imatges",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_130_C_780_Q1",
"question": "Què fa a partir de fragments de paper?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enigmàtic",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_130_C_780_Q2",
"question": "Quin llenguatge resulta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a abstracte",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_130_C_780_Q3",
"question": "Com va ser interpretat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "punt de partida",
"answer_start": 731
}
],
"id": "P_130_C_780_Q4",
"question": "De què li servien els collages?"
},
{
"answers": [
{
"text": "materials no pictòrics",
"answer_start": 1170
}
],
"id": "P_130_C_780_Q5",
"question": "Què va incorporar a les seves obres?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule de Sant Vicenç",
"paragraphs": [
{
"context": "A principis del segle XIV apareix l'activitat pictòrica a terres de la Corona d'Aragó amb especial influència italiana i, encara que es continua fent la pintura mural, es promouen grans produccions de retaules encarregats per comitents tant per part de la reialesa com per part eclesiàstica. En aquests retaules es fan narracions realistes de fàcil interpretació sobre les vides de Crist, Maria i de sants. El primer artista conegut relacionat amb el mestre italià Giotto és Ferrer Bassa (1285 - 1348) que va treballar per als reis Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós i, a més a més, va realitzar obres al monestir de Pedralbes i a la capella Reial de Barcelona, a la catedral de Lleida i a València, va ser potser el primer autor en qui es pot apreciar a les seves obres el caràcter de l'escola senesa.[8] El seu fill Arnau Bassa va realitzar l'any 1346, amb el mateix estil, un retaule per a la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, actualment a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A principis del segle XIV",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_253_C_1513_Q1",
"question": "Quan apareix l'activitat pictòrica a la Corona d'Aragó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "narracions realistes de fàcil interpretació sobre les vides de Crist, Maria i de sants",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_253_C_1513_Q2",
"question": "Què es representa en els retaules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ferrer Bassa",
"answer_start": 475
}
],
"id": "P_253_C_1513_Q3",
"question": "Qui és el primer artista conegut relacionat amb Giotto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós",
"answer_start": 532
}
],
"id": "P_253_C_1513_Q4",
"question": "Per a quins reis va treballar Ferrer Bassa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Arnau Bassa",
"answer_start": 822
}
],
"id": "P_253_C_1513_Q5",
"question": "Com es deia el fill de Ferrer Bassa?"
}
]
},
{
"context": "L'autor del retaule és anònim i és conegut com el mestre d'Estopanyà, i només se li atribueix aquesta obra. La seva procedència ha estat un tema qüestionat: una atribució possible és de l'aragonès Ramon Torrent, la defunció del qual es va produir el 1325,[3] i una altra l'identifica amb l'artista Bernat Pou, actiu durant els primers anys del segle XIV a la ciutat de Balaguer.[4] A causa de la similitud de l'obra amb l'estil de Giotto es va arribar a dues conclusions: que l'artista que havia realitzat el Retaule de Sant Vicenç havia d'haver-se format a Itàlia, i que els documents relacionats amb la possible autoria de l'aragonès Torrent i el català Pou entraven en contradicció a causa de les dates dels contractes de les seves obres i l'atribuïda al retaule, per la qual cosa ambdós foren descartats com a autors. És per això que es va associar el retaule a un artista molt probablement d'origen italià. Josep Gudiol i Cunill també ho precisà i l'assenyà com a procedent de Florència, teoria que va seguir més tard Josep Gudiol i Ricart per adjudicar l'obra a un autor toscà resident a Lleida a mitjan segle xiv. Totes aquestes teories van ser confirmades per part de Joan Ainaud de Lasarte quan va tractar d'identificar el mestre d'Estopanyà amb un pintor anomenat Ròmul de Florència que es troba documentat a Osca, on l'any 1367 va rebre un encàrrec per a la realització d'un retaule per part dels dominics d'aquesta ciutat.[5] Mayer, anteriorment, havia datat la peça entre 1340 i 1350.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 1340 i 1350",
"answer_start": 1479
}
],
"id": "P_253_C_1515_Q2",
"question": "En quin període havia datat Mayer la peça?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Balaguer",
"answer_start": 369
}
],
"id": "P_253_C_1515_Q3",
"question": "A quina ciutat va estar Bernat Pou actiu els primers anys del segle XIV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan Ainaud de Lasarte",
"answer_start": 1176
}
],
"id": "P_253_C_1515_Q5",
"question": "Qui va confirmar totes les teories?"
}
]
},
{
"context": "Per la seva relació amb la pintura posterior influïda per Giotto di Bondone es creu que l'autor era pròxim al cercle de Jacopo del Casentino, pintor miniaturista actiu a Florència durant la primera meitat del segle XIV i en les obres del qual es reconeix la influència de Taddeo Gaddi, seguidor de Giotto. A la taula central de sant Vicenç també s'hi han trobat afinitats amb algunes obres de Bernardo Daddi, mort el 1348, com per exemple les imatges de santa Caterina i d'un sant Pau procedent del convent de San Paolino de Florència datat de l'any 1333. Josep Gudiol i Ricart li ha donat alguna aproximació a altres obres catalanes com el Retaule de Sant Francesc de Castelló de Farfanya i la taula de la Coronació de la Mare de Déu conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pintor miniaturista",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_253_C_1516_Q1",
"question": "Qui era Jacopo del Casentino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "afinitats amb algunes obres de Bernardo Daddi",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_253_C_1516_Q3",
"question": "Què s'ha trobat a la taula central de sant Vicenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1348",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_253_C_1516_Q4",
"question": "Quan va morir Bernardo Daddi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu Nacional d’Art de Catalunya",
"answer_start": 749
}
],
"id": "P_253_C_1516_Q5",
"question": "On es conserva la taula de la Coronació de la Mare de Déu?"
}
]
},
{
"context": "El panell central representa la imatge majestuosa de sant Vicenç vestit amb la dalmàtica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe. A les mans sosté els atributs de la palma del martiri i el llibre de l'Evangeli. A la part inferior hi apareixen, de mida diminuta, els comitents: un cavaller vestit amb malla que sosté el pavès i un frare dominicà; tots dos es troben en oració, de genolls i de perfil.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la imatge majestuosa de sant Vicenç",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_253_C_1517_Q1",
"question": "Què representa el panell central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la dalmàtica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_253_C_1517_Q2",
"question": "Com anava vestit sant Vicenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Evangeli",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_253_C_1517_Q3",
"question": "Quin llibre sosté en les mans sant Vicenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A la part inferior",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_253_C_1517_Q4",
"question": "On apareixen els comitents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diminuta",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_253_C_1517_Q5",
"question": "Quina mida tenen els comitents?"
}
]
},
{
"context": "El panell lateral esquerre (vist des de l'espectador) està dividit en sis registres quadrats de mida idèntica. Les escenes comencen amb la sortida d'Osca de Vicenç acompanyat pel seu mestre, el bisbe de Saragossa Valeri; s'aprecia en un edifici de la part posterior el nom d'«OSCA». Al següent registre apareix el bisbe donant el diaconat a Vicenç a la ciutat de «ÇARAGOÇA», com es llegeix en la inscripció d'aquest quadre. En les dues següents escenes s'hi aprecia la captura dels religiosos pels soldats del prefecte Dacià, que està representat amb una cama damunt l'altra, la qual cosa en simbolitza el poder; els acusats apareixen novament encadenats i són portats també en presència de Dacià. En aquestes dues últimes escenes de la taula es pot llegir repartida la llegenda «VALE» «NCIA», lloc on Sant Vicent serà martiritzat.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_253_C_1518_Q1",
"question": "En quants registres està dividit el panell lateral esquerre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quadrats de mida idèntica",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_253_C_1518_Q2",
"question": "Com són els registres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el bisbe de Saragossa Valeri",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_253_C_1518_Q3",
"question": "Qui acompanya en l'escena la sortida d'Osca de Vicenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un edifici de la part posterior",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_253_C_1518_Q4",
"question": "On s'aprecia el nom d'«OSCA»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la llegenda «VALE» «NCIA»",
"answer_start": 767
}
],
"id": "P_253_C_1518_Q5",
"question": "Què es pot llegir en les dues últimes escenes de la taula?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Setge",
"paragraphs": [
{
"context": "Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular, es podia passar de llarg i deixar-la tranquil·la. La campanya hitita contra el regne hurrita de Mitanni (segle xiv aC) va deixar de banda la ciutat fortificada de Karkemish. Quan l'objectiu principal de la campanya va quedar complert, l'exèrcit hitita retornà a Karkemish i la ciutat caigué després de vuit dies de setge. El més conegut setge assiri de Jerusalem (segle viii aC), finalitzà quan els israelites van oferir regals i tributs als atacants, segons compten els relats assiris, o quan el campament assiri va ser colpejat per una plaga, segons la versió de la Bíblia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_486_C_2911_Q1",
"question": "Quan es podia passar de llarg d'una ciutat i deixar-la tranquil·la?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contra el regne hurrita de Mitanni",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_486_C_2911_Q2",
"question": "Contra qui anava la campanya hitita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "retornà a Karkemish",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_486_C_2911_Q4",
"question": "Què va fer l'exèrcit hitita quan l'objectiu de la campanya va quedar complert?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vuit",
"answer_start": 389
}
],
"id": "P_486_C_2911_Q5",
"question": "En quants dies de setge va caure Karkemish?"
}
]
},
{
"context": "Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjançant el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. Tanmateix, a l'era napoleònica, l'ús cada vegada major de canons molt poderosos va anar reduint el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir a les muralles, i els búnquers van substituir als castells. Ja al segle xx la importància del setge clàssic va anar declinant a causa de l'arribada de la guerra mòbil. Una fortificació concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per això, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no són tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb què avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu estàtic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant una successió de setges",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_486_C_2912_Q2",
"question": "Com es dissenyaven generalment les campanyes medievals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trinxeres",
"answer_start": 493
}
],
"id": "P_486_C_2912_Q3",
"question": "Per què van ser substituïdes les muralles en els temps moderns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "grans volums de poder destructiu",
"answer_start": 990
}
],
"id": "P_486_C_2912_Q4",
"question": "Què es pot dirigir avui en dia contra un sol objectiu estàtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ús cada vegada major de canons molt poderosos",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_486_C_2912_Q5",
"question": "Què va reduir el valor de les fortificacions a l'era napoleònica?"
}
]
},
{
"context": "Aquest tipus d'actitud era una pràctica comuna en molts exèrcits. Una ciutat que es retia podia negociar per evitar el saqueig. Una ciutat que era presa per un setge o per l'assalt podria sofrir tremendes conseqüències, fins i tot durant el segle xix. El brutal saqueig de Jerusalem[15][16] al final de la Primera Croada sovint s'utilitza com a mostra del fanatisme religiós cristià de l'època i de barbàrie contra els musulmans, però en el fons no era diferent de l'acabament d'aquest tipus de setges. Jerusalem havia estat presa a l'assalt, com Visby el 1361, i el costum era que podia ser saquejada durant tres dies i tres nits, i els habitants podien ser violats o morts sense cap mena de traves. A més a més, era habitual que s'imposessin grans tributs; però, si la ciutat es rendia sense setge, podia quedar indemne.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "negociar",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_486_C_2913_Q1",
"question": "Què podia fer una ciutat que es retia per evitar el saqueig?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tremendes",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_486_C_2913_Q2",
"question": "Com eren les conseqüències que podia sofrir una ciutat que era presa per un setge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al final de la Primera Croada",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_486_C_2913_Q3",
"question": "Quan es va fer el saqueig de Jerusalem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1361",
"answer_start": 556
}
],
"id": "P_486_C_2913_Q4",
"question": "Quan havia estat presa a l'assalt Jerusalem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "indemne",
"answer_start": 814
}
],
"id": "P_486_C_2913_Q5",
"question": "Com podia quedar la ciutat si es rendia sense setge?"
}
]
},
{
"context": "Un element molt important de l'estratègia del setge era si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada. Normalment era preferible permetre la rendició, tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades. Deixar que una ciutat es rendís, amb un petit cost en vides, era una solució molt més bona que massacrar brutalment la població després d'un llarg setge. És més, si un exèrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendició, llavors els esforços defensius d'altres ciutats augmentaven.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_486_C_2915_Q1",
"question": "Quin era un element molt important de l'estratègia del setge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_486_C_2915_Q2",
"question": "Per què normalment era preferible per als assetjadors la rendició al setge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "si un exèrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendició",
"answer_start": 398
}
],
"id": "P_486_C_2915_Q3",
"question": "Quan augmentaven els esforços defensius d'altres ciutats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Deixar que una ciutat es rendís",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_486_C_2915_Q4",
"question": "Quina solució era molt més bona que massacrar brutalment la població després d'un llarg setge?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Otello (Rossini)",
"paragraphs": [
{
"context": "La font primària real utilitzada realment pel marquès Francesco Berio di Salsa per al seu llibret fou Othello ou le More de Venise, una tragèdia en cinc actes de Jean-François Ducis (1792), que porta un apèndix que diu «un dénouement heureux qu’on peut substituer au dénouement funeste» (un final feliç, que pot ser substituït per un fatal desenllaç). Quan es va realitzar Otello de Rossini a Nàpols el 1816, es va tancar amb l'assassinat de Desdemona i el suïcidi del Moro -el \"fatal desenllaç\"-. No obstant això, uns anys més tard, l'òpera per la seva primera actuació al Teatro Argentina de Roma, durant la temporada de carnaval de 1820, Rossini va introduir el \"final feliç\", d'acord amb una pràctica comuna de l'època (vegeu, per exemple, el \"doble final\" de Tancredi).[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Othello ou le More de Venise",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_286_C_1711_Q1",
"question": "Quina va ser la font primària utilitzada per Francesco Berio per al seu llibret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_286_C_1711_Q2",
"question": "Quants actes té la tragèdia de Jean-François Ducis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«un dénouement heureux qu’on peut substituer au dénouement funeste»",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_286_C_1711_Q3",
"question": "Quin apèndix porta la tragèdia de Jean-François Ducis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1816",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_286_C_1711_Q4",
"question": "Quan es va realitzar Otello de Rossini a Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Desdemona",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_286_C_1711_Q5",
"question": "A qui es va assassinar en l'Otello de Rossini a Nàpols?"
}
]
},
{
"context": "L'estrena va ser un èxit. La premsa va elogiar en particular el final de l'acte I i els trios dels actes II i III, el primer tercer acte que Rossini havia escrit. En contrast amb això existeix l'observació feta com a corresponsal del diari de Dresden a Itàlia del compositor alemany Karl Borromäus von Miltitz, que va assistir a les representacions de l'òpera diverses vegades immediatament després de la première i que va informar sobre el seu èxit, però al mateix temps va afirmar que el tercer acte no li va agradar. No obstant això, el seu èxit a Nàpols va continuar. El 18 de gener de 1817, Otello també es va dur a terme al reconstruït Teatro San Carlo i va ser allà que l'actuació número 100 de la mateixa va tenir lloc ja el 1832, la 150 el 1844 i fins al 200 en la temporada 1867-1868, última actuació duta a terme en aquesta casa de moment. Per aquest temps Il Barbiere di Siviglia havia aconseguit només la meitat d'aquest nombre d'actuacions.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un èxit",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_286_C_1712_Q1",
"question": "Com va resultar l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el tercer",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_286_C_1712_Q2",
"question": "Quin acte no li va agradar a Karl Borromäus von Miltitz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al reconstruït Teatro San Carlo",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_286_C_1712_Q3",
"question": "On es va representar Otello el 18 de gener de 1817?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1832",
"answer_start": 733
}
],
"id": "P_286_C_1712_Q4",
"question": "Quan va tenir lloc l'actuació número 100 d'Otello?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el final de l'acte I i els trios dels actes II i III",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_286_C_1712_Q5",
"question": "Què va elogiar la premsa en particular el dia de l'estrena?"
}
]
},
{
"context": "Un agradable jardí. Rodrigo intenta convèncer Desdemona perquè s'uneixi a ell però ella el menysprea durament i li diu que ja és esposa d'Otello. Aquestes paraules deixen fortament sorprès Rodrigo i jura aniquilar amb les seves pròpies mans al moro (Ària: Che ascolto? Ahimè! Che dici!). Rodrigo marxa indignat i apareix Emilia. Desdemona li confessa que ha revelat la veritat a Rodrigo i Emilia li fa comprendre que si la notícia arribés a Elmiro, podria significar una desgràcia. Les dues dones es retiren molt preocupades.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "perquè s'uneixi a ell",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_286_C_1714_Q2",
"question": "De què intenta convèncer Rodrigo a Desdemona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Otello",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_286_C_1714_Q3",
"question": "De qui és esposa Desdemona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una desgràcia",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_286_C_1714_Q5",
"question": "Què podria significar si arribés a Elmiro la noticia del casament de Desdemona?"
}
]
},
{
"context": "Otello va ser la segona òpera seriosa de Rossini escrita per a Nàpols. Va començar a treballar-hi el maig de 1816 a tot tardar; en qualsevol cas, li va escriure a la seva mare sobre el 15 de maig: «Serà meravellós i millorarà la meva reputació; i és del tot possible que obrirà les portes del cel per a mi». Uns dies més tard, fins i tot es va anunciar una data per a la primera actuació que s'esperava que fos durant els primers dies de juliol. Però va acabar en res, perquè Rossini de sobte va començar a treballar en La gazzetta. A finals d'agost va reiniciar els treballs d'Otello. Per les cartes a la seva mare sabem que l'òpera s'estava acabant. Però això contrasta directament amb la queixa del seu empresari Domenico Barbaia que cinc dies més tard, el 5 de novembre, es queixava que, a part d'un romanç i un duet d'introducció, res s'havia escrit. Aquests informes de Rossini i Barbaia són tan diferents que és impossible conciliar. El que és segur és que, en un primer moment, el treball en Otello no va progressar. De fet Rossini estava sumit en una greu crisi creativa de la qual va ser alliberat només per la seva associació amb la ciutat de Venècia i pel seu treball allà en el seu Miserere. La melodia de la introducció d'aquesta obra sagrada possiblement va ajudar a alliberar Rossini de la crisi i va trobar el seu camí en un curt passatge cantat per un gondoler en el tercer acte d'Otello.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant els primers dies de juliol",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_286_C_1715_Q1",
"question": "Quan s'esperava que fos la primera actuació d'Otello?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una greu crisi creativa",
"answer_start": 1053
}
],
"id": "P_286_C_1715_Q3",
"question": "En què estava sumit Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tercer",
"answer_start": 1385
}
],
"id": "P_286_C_1715_Q4",
"question": "En quin acte canta un gondoler?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Domenico Barbaia",
"answer_start": 716
}
],
"id": "P_286_C_1715_Q5",
"question": "Com es deia l'empresari de l'òpera encarregada a Rossini?"
}
]
},
{
"context": "La idea generalitzada que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini és fals. De fet, igual que gairebé totes les òperes de Rossini, que van desaparèixer dels escenaris d'òpera a la fi del segle xix. Quan es va estrenar l'òpera de Verdi, el 1887, la de Rossini ja gairebé no es representava. El que si que pot haver passat és que l'òpera de Verdi s'hagués interposat en el camí d'un renaixement de l'òpera de Rossini. Els revivals d'Otello en l'era moderna, la primera de les quals va tenir lloc en una data tan tardana com el 1954, no han estat tan nombrosos com era d'esperar. En qualsevol cas, l'òpera s'ha donat a Alemanya, Berlín, Brunswick i Weimar, als Estats Units, Itàlia, Gran Bretanya, França, Bèlgica i Japó.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1887",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_286_C_1716_Q1",
"question": "Quan es va estrenar l'òpera de Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_286_C_1716_Q2",
"question": "Quina idea és falsa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la fi del segle xix",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_286_C_1716_Q3",
"question": "En quin segle van desaparèixer dels escenaris gairebé totes les òperes de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el camí d'un renaixement de l'òpera de Rossini",
"answer_start": 375
}
],
"id": "P_286_C_1716_Q4",
"question": "On es pot haver interposat l'òpera de Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1954",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_286_C_1716_Q5",
"question": "En quin any va tenir lloc el primer revival d'Otello en l'era moderna?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "L'inganno felice",
"paragraphs": [
{
"context": "El gènere de la farsa, més que una òpera còmica, s'ha de considerar com un recurs d'un acte que servia de \"farciment\" entre els actes d'una òpera seriosa, encara que al temps de Rossini aquest origen havia estat gairebé completament perdut. El Teatro San Moisè es va especialitzar en la farsa i, per regla general, en presentava dues en una sola nit. En qualsevol cas, L'inganno felice no és una òpera còmica, sinó una semiseria d'un sol acte, i és la precursora de Torvaldo e Dorliska i Matilde di Shabran, així com de la seva semiseria més coneguda, La gazza ladra. El terme \"semiseria\" no ha de ser entès com a \"mitjanament seriosa\" o \"mitjanament còmica\" sinó que representa el gènere del melodrama burgès o l'òpera de rescat, el subjecte de les quals es pot resumir així: que els perseguits innocents seran rescatats en l'últim minut. Aquest és el cas de L'inganno felice: l'esposa fidel és acusada injustament de la infidelitat, és repudiada, i finalment és perdonada pel marit després que tot s'hagi resolt. Rossini i el seu llibretista Foppa van recuperar aquesta temàtica de nou en l'òpera Sigismondo, encara que amb molt menys èxit.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de \"farciment\"",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_128_C_763_Q1",
"question": "De què servia el gènere de la farsa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la farsa",
"answer_start": 281
}
],
"id": "P_128_C_763_Q2",
"question": "En què es va especialitzar el Teatro San Moisè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "melodrama burgès o l'òpera de rescat",
"answer_start": 693
}
],
"id": "P_128_C_763_Q4",
"question": "A què es refereix el terme semiseria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "infidelitat",
"answer_start": 922
}
],
"id": "P_128_C_763_Q5",
"question": "De què acusen injustament a l'esposa fidel a l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "Si durant el segle xix va ser la farsa més representada de Rossini, el segle XX va prestar poca atenció a L'inganno felice. El primer renaixement en els temps moderns es va dur a terme a Roma (1953), va seguir Bolonya (1954), Nàpols (RAI, 1964), Palerm (1968), Buenos Aires (1969), Wexford i Birmingham (1970), Nàpols (RAI, 1972), Pesaro (1980), Menton (1991), Narni (1992), Verona i Pesaro (1994). En la dècada de 1990 va tenir una sèrie d'actuacions al nord d'Itàlia, mentre que a Alemanya es realitzà només el 2002 a Karlsruhe i per la reobertura de la Kurtheater a Bad Wildbad el 2005.[1] Al setembre de 2014 es va realitzar a La Fenice de Venècia.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant el segle xix",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_128_C_764_Q1",
"question": "Quan va ser la farsa més representada de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Roma",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_128_C_764_Q2",
"question": "On va començar a renéixer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al nord d'Itàlia",
"answer_start": 452
}
],
"id": "P_128_C_764_Q3",
"question": "On van va ser representada a la dècada del 1990?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Karlsruhe",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_128_C_764_Q4",
"question": "En quina ciutat alemanya es va fer el 2002?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2014",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_128_C_764_Q5",
"question": "Quin any es va representar a La Fenice de Venècia?"
}
]
},
{
"context": "Poc se sap sobre la gènesi de L'inganno felice. És la tercera òpera de Rossini a estrenar-se i la segona farsa que va escriure per a Antonio Cera, l'empresari del Teatro San Moisè de Venècia. L'èxit obtingut per La cambiale di matrimonio el 1810 havia persuadit Cera a oferir al prometedor jove compositor una altra comissió, aquesta vegada per a la més important temporada de carnaval de 1811-1812. Rossini va tenir poc temps per escriure-la, ja que l'estrena de L'equivoco stravagante s'havia fet només unes poques setmanes abans, a Bolonya.[1] Entre les cinc farses escrites per Rossini a Venècia, L'inganno felice és la menys coneguda i la menys realitzada actualment. En l'època de Rossini, però, l'òpera es va presentar sovint als escenaris europeus al costat de les dues grans obres d'aquells anys: Tancredi i L'italiana in Algeri.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a Antonio Cera",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_128_C_765_Q1",
"question": "Per qui va escriure aquesta farsa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'empresari del Teatro San Moisè",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_128_C_765_Q2",
"question": "Qui era Antonio Cera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "èxit",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_128_C_765_Q3",
"question": "Què havia aconseguit La cambiale di matrimonio el 1810?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En l'època de Rossini",
"answer_start": 673
}
],
"id": "P_128_C_765_Q5",
"question": "Quan va ser representada sovint?"
}
]
},
{
"context": "L'estrena va tenir lloc el 8 de gener de 1812, juntament amb Amor muto de Giuseppe Farinelli,[5] amb un elenc de bons cantants com Teresa Belloc-Giorgi, Luigi Raffanelli i Filippo Galli, i va ser un gran èxit. L'endemà de l'actuació, Cera va escriure un informe entusiasta a la mare de Rossini: \"L'inganno felice ha causat una sensació real; el públic s'ha mostrat entusiasmat des de l'obertura fins al final del finale, i hi ha hagut crits constants de 'Quina música bonica!'\".[1] El Daily Veneto va escriure Aver non poteva esisto più fortunato (No podia haver tingut més sort), l'11 de gener de 1812.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 8 de gener de 1812",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_128_C_766_Q1",
"question": "Quan es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Amor muto",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_128_C_766_Q2",
"question": "Quina altra òpera es va estrenar amb L'inganno felice?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gran èxit",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_128_C_766_Q3",
"question": "Què va aconseguir el dia de l'estrena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una sensació real",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_128_C_766_Q4",
"question": "Què va causar l'òpera segons Cera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "'Quina música bonica!'",
"answer_start": 454
}
],
"id": "P_128_C_766_Q5",
"question": "Què cridava el públic?"
}
]
},
{
"context": "En la següent dècada va ser incapaç de mantenir aquesta posició, però tot i així va tenir més de cent actuacions en teatres d'òpera italians i estrangers. D'aquestes, poc menys d'un quart van tenir lloc a Alemanya, on l'òpera va ser presentada sota el títol Die Getaüschten. En la dècada de 1830 la freqüència de les actuacions de L'inganno va disminuir considerablement, però per llavors l'òpera ja havia viatjat a altres països: a Santiago de Xile (1830), a Veracruz (1831), a Nova York (1833) i Nova Orleans (1837). El 1838 encara es va poder veure en tres teatres, però el 1839, per primera vegada, no n'hi va haver cap funció. En la dècada de 1840 l'òpera gairebé no va ser mai més realitzada i després només de forma molt esporàdica: el 1850 al Teatre Reial Municipal a Berlín, a Milà (1865), a Nàpols (1872), a Florència (1876) i a Madrid (1878).[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "més de cent",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_128_C_767_Q1",
"question": "Quantes actuacions va tenir en la dècada posterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Die Getaüschten",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_128_C_767_Q2",
"question": "Quin era el títol de l'òpera en alemany?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En la dècada de 1830",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_128_C_767_Q3",
"question": "Quan van disminuir les actuacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1833",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_128_C_767_Q4",
"question": "Quin any es va estrenar a Nova York?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1839",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_128_C_767_Q5",
"question": "Quin any va ser el primer any que no hi va haver cap funció?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Joan Lluís Vives i March",
"paragraphs": [
{
"context": "En 1517 es trasllada a Lovaina en ser nomenat preceptor del cardenal Guillaume de Croÿ, càrrec que manté fins a la prematura mort del seu pupil en 1521. En aquest període coneix Erasme de Rotterdam, amb qui mantindrà contacte epistolar i de qui es considerarà deixeble i amic i, al voltant de 1519, viatja a París acompanyat del jove cardenal De Croÿ i coneix Guillaume Budé.[21] A l'estiu de 1520, Erasme i Tomàs More es troben a Bruges i allà coincideixen amb altres humanistes com Rudolf Goclenius, Craneveldt i Vives.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Lovaina",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_396_C_2371_Q1",
"question": "On es trasllada el 1517?"
},
{
"answers": [
{
"text": "preceptor del cardenal Guillaume de Croÿ",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_396_C_2371_Q2",
"question": "Què va ser nomenat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Erasme de Rotterdam",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_396_C_2371_Q3",
"question": "Amb qui mantindrà contacte epistolar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Erasme de Rotterdam",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_396_C_2371_Q4",
"question": "De qui es considerarà deixeble i amic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al voltant de 1519",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_396_C_2371_Q5",
"question": "Quan viatja a París?"
}
]
},
{
"context": "Amb Introductio ad sapientam i, posteriorment, en De prima Philosophia (una part de la seva obra De disciplinis), Vives lliga el concepte de saviesa amb els de virtut i juí per a conèixer-se a si mateix mitjançant els instruments del saber –la intel·ligència, la memòria i l'aplicació– i així arribar al coneixement de Déu. Defensa una forma ètica de vida sustentada en l'autoconsciència del bé i del mal i desenvolupa un programa moral de qualitats de l'home; per tant, cal distingir el vici de la virtut, el que és veritable del que és fals, el que és bo del que és dolent, tot mitjançant l'aprenentatge i la vida cristiana.[68] Per a Vives la filosofia –seguint l'etimologia– és saviesa, però no com a exaltació del seu propi jo ni per a satisfer les seves passions sinó per a posar de manifest la natura de les coses i aprendre a valorar cada cosa tal qual és.[70]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de saviesa amb els de virtut i juí",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_396_C_2372_Q1",
"question": "Quins conceptes lliga Vives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la intel·ligència, la memòria i l'aplicació",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_396_C_2372_Q2",
"question": "Quins són els instruments del saber?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'autoconsciència del bé i del mal",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_396_C_2372_Q3",
"question": "En què es sustenta la forma de vida ètica que defensa Vives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la virtut",
"answer_start": 493
}
],
"id": "P_396_C_2372_Q4",
"question": "De què cal distingir el vici?"
}
]
},
{
"context": "Per a Vives, la religió, com activitat, s'origina en les facultats superiors de l'home: enteniment i voluntat. En l'harmonia entre aquestes facultats predomina l'enteniment, ja que per la religió es coneix a Déu i, així, una volta conegut és impossible no estimar-lo i no adorar-lo. Cal creure, és a dir, conèixer Déu, o millor, reconèixer-lo, perquè adorar Déu és netejar l'ànima de les malalties i males passions i transformar-nos per a assemblar-nos el més possible a ell i, així, aconseguir la puresa i la santedat. Les obres i la vida de Crist són la més autèntica realització del veritable amor. Del clàssic desdoblament de l'amor (a Déu, al proïsme, a si mateix), fixa l'atenció en l'amor al proïsme, és a dir, la caritat cristiana.[82]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en les facultats superiors de l'home",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_396_C_2373_Q1",
"question": "On s'origina per a Vives la religió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enteniment i voluntat",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_396_C_2373_Q2",
"question": "Quines són les facultats superiors de l'home per a Vives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no estimar-lo i no adorar-lo",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_396_C_2373_Q3",
"question": "Què és impossible una vegada conegut Déu segons Vives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les obres i la vida de Crist",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_396_C_2373_Q4",
"question": "Quines són la més autèntica realització del veritable amor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la caritat cristiana",
"answer_start": 718
}
],
"id": "P_396_C_2373_Q5",
"question": "Què és l'amor al proïsme?"
}
]
},
{
"context": "Vives és un apassionat de la pau i la seva màxima preocupació consisteix a ressaltar els mals de la guerra –amb efectes devastadors en tots els ordres– i els beneficis de la pau –ètics, morals, intel·lectuals, polítics i religiosos–. Considera la guerra justa amb reticència, ja que sempre és fàcil trobar una causa lícita per a qui està decidit a iniciar una guerra. El seu pacifisme és essencialment cristià i considera l'avanç del soldà turc, Solimà el Magnífic, un perill per a la cristiandat europea. Manté, però, una evolució en aquest punt: si en 1526 anima els prínceps cristians a unir-se per a impedir l'imperialisme turc, en 1529 recomana l'amor vers ells i fer-los arribar a la veritat mitjançant una vida recta i exemplar. Per a Vives el fonament últim del pacifisme és la mateixa natura de l'home que està feta per a la concòrdia i la pau i, per contra, considera que la causa primordial de les guerres i les discòrdies és la supèrbia que ataca aprofitant-se de l'enveja i la còlera.[50][54] Vives aporta una solució a la guerra, l'educació –per a allunyar l'home de la condició de salvatge i apropar-lo a la racionalitat i, per tant, a la consciència cristiana– de tots els homes i no sols dels dirigents de la societat, ja que la pau és obligació de tothom.[55]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "justa amb reticència",
"answer_start": 254
}
],
"id": "P_396_C_2374_Q2",
"question": "Com considera Vives la guerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un perill per a la cristiandat europea",
"answer_start": 466
}
],
"id": "P_396_C_2374_Q3",
"question": "Com considera Vives a Solimà el Magnífic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la concòrdia i la pau",
"answer_start": 825
}
],
"id": "P_396_C_2374_Q4",
"question": "Per a què està feta la natura de l'home segons Vives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la supèrbia que ataca aprofitant-se de l'enveja i la còlera",
"answer_start": 937
}
],
"id": "P_396_C_2374_Q5",
"question": "Quina és per a Vives la causa primordial de les guerres?"
}
]
},
{
"context": "El maig de 1523 es trasllada a Anglaterra, i al cap de poc temps és nomenat lector del Col·legi Corpus Christi de la Universitat d'Oxford. Fa classes des de l'agost fins a l'abril de 1524. Entre els seus estudiants, es troben Nicholas Udall, Reginald Pole, Edward Wotton o John Heliar, els quals posteriorment destacaran en les seves activitats.[25] Coneguda i admirada la seva capacitat intel·lectual i la seva experiència com a preceptor (a banda de la seva activitat com a professor particular a Lovaina, abans havia estat preceptor dels fills de Bernat Valldaura i del cardenal Guillaime de Croÿ), la reina d'Anglaterra, Caterina d'Aragó, el nomena preceptor de la seva filla, la princesa Maria.[26] En aquest període la seva producció intel·lectual està centrada en la seva relació amb els reis, com a conseller i preceptor, no en les lliçons que imparteix a la universitat, amb uns continguts pràctics educatius i morals. Comença aquesta producció, encara vivint a Bruges però preparant el seu viatge a Anglaterra, amb De Institutione Faminae Christianae, destinada a la reina per a l'educació de la princesa Maria.[15] Ja en Anglaterra, tant la reina com William Blount, quart baró de Mountjoy, li demanen la redacció d'uns plans d'estudis per a l'ensenyament del llatí destinats als seus fills, la princesa Maria i Charles Blount, que es publiquen el 1523 com les dues epístoles de la seva obra De ratione estudii puerilis;[26] també escriu De Consultatione, a petició de l'ambaixador de Carles V; i la traducció del grec de dues oracions d'Isòcrates, Nicocles i Aeropagitica, que tracten del govern.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "maig de 1523",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_396_C_2375_Q1",
"question": "Quan es trasllada a Anglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Caterina d'Aragó",
"answer_start": 625
}
],
"id": "P_396_C_2375_Q2",
"question": "Qui era la reina d'Anglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Caterina d'Aragó",
"answer_start": 625
}
],
"id": "P_396_C_2375_Q3",
"question": "De qui és filla la princesa Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quart baró de Mountjoy",
"answer_start": 1178
}
],
"id": "P_396_C_2375_Q4",
"question": "Quin títol té William Blount?"
}
]
},
{
"context": "Lluís Vives s'assenta a Bruges, amb unes poques sortides a altres llocs. Realitza alguns viatges a Lovaina, on encara tenia amics íntims, a Gant i a Brussel·les, residència de la cort de Carles V. De setembre a novembre de 1529 Vives i la seva dona, a causa de la pesta, es traslladen a Lilla.[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Bruges",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_396_C_2376_Q1",
"question": "On s'assenta Lluís Vives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lovaina",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_396_C_2376_Q2",
"question": "On realitza alguns viatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amics íntims",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_396_C_2376_Q3",
"question": "Què conserva Vives a Lovaina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de la pesta",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_396_C_2376_Q4",
"question": "Per què es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "De setembre a novembre de 1529",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_396_C_2376_Q5",
"question": "Quant es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Gloriana",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra es basa en aquest estudi tan ben documentat de Strachey i reflecteix bé el que va passar. Va ser una passió que va durar anys i va arribar a ser obsessiva per la reina, que es debatia entre l'amor i el deure,[10] però finalment va ordenar executar el comte per rebel·lió pel seu fracàs polític i militar a Irlanda.[7] Strachey va escriure que Gloriana era una «dama brava i rude, de bromes tosques, gestos plebeus, caçadora incansable, es podia tornar de sobte una dona de negocis, de semblant fosc, tancada durant hores amb els secretaris, llegint i dictant despatxos, examinant amb rigor els menors detalls d'informes i missatges. A la poca estona, enlluernava la refinada dama del Renaixement, perquè eren moltes i brillants les qualitats d'Elisabet. Dominava sis llengües, a més de la pròpia, coneixia el grec, era una notable cal·lígrafa i excel·lent músic, era experta en pintura i poesia, ballava al gust florentí amb una suprema distinció».[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "anys",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_433_C_2593_Q1",
"question": "Quant va durar la passió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre l'amor i el deure",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_433_C_2593_Q2",
"question": "Entre què es debatia la reina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "executar el comte per rebel·lió",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_433_C_2593_Q3",
"question": "Què va ordenar la reina finalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el que va passar",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_433_C_2593_Q4",
"question": "Què reflecteix l'estudi de Strachey?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel seu fracàs polític i militar a Irlanda",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_433_C_2593_Q5",
"question": "Per què la reina va fer executar el comte per rebel·lió?"
}
]
},
{
"context": "A Catalunya va arribar el 14 de novembre de 2001 al Gran Teatre del Liceu gràcies a una atractiva i enginyosa producció de l'Opera North, però que va comptar amb un equip vocal que no va destacar.[7] Quatre dies abans hi va haver l'exhibició del film Gloriana, elogiada producció de la BBC al voltant del muntatge d'aquesta òpera de Britten que la companyia britànica Opera North va presentar al Liceu. La pel·lícula està realitzada per la mateixa directora d'escena del muntatge, Phyllida Lloyd.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 14 de novembre de 2001",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_433_C_2594_Q1",
"question": "Quan va arribar a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Gran Teatre del Liceu",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_433_C_2594_Q2",
"question": "A quin teatre va arribar a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'Opera North",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_433_C_2594_Q3",
"question": "De qui era la producció que va arribar a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del film Gloriana",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_433_C_2594_Q4",
"question": "Quina projecció es va fer quatre dies abans de l'estrena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Phyllida Lloyd",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_433_C_2594_Q5",
"question": "Qui va dirigir la pel·lícula i el muntatge?"
}
]
},
{
"context": "Com era d'esperar, donada l'audiència relativament desinteressada,[14] l'òpera va ser mal rebuda. L'audiència, que esperava un alegre entreteniment Merrie England, no estava preparada pel retrat musicalment sofisticat que va fer Britten de l'exploració psicològica d'Elisabet I i la seva relació nefasta amb el comte d'Essex.[15] L'òpera va quedar molt lluny d'agradar en els ambients monàrquics britànics per la duresa amb què es tractava la Reina. Molts varen considerar que no era apropiada per a una celebració reial o fins i tot la van trobar insultant,[2] ja que es va estimar a més a més poc apropiada per al propòsit amb què va ser escrita, la coronació de la seva successora segles després, la flamant cap d'Estat Elisabet II. La crítica –«una ofensa a la gloriosa memòria d'Elisabet I», va publicar The Times– es va acarnissar amb l'obra i el públic de l'estrena, la flor i nata de l'establishment britànic –el compositor va arribar a qualificar-los de «porcs pretenciosos»–, va mostrar una gran fredor davant l'òpera.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un alegre entreteniment Merrie England",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_433_C_2595_Q1",
"question": "Què esperava l'audiència de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el comte d'Essex",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_433_C_2595_Q2",
"question": "Quina relació d'Elisabet I explora l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la duresa amb què es tractava la Reina",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_433_C_2595_Q3",
"question": "Per què no va agradar l'òpera en els ambients monàrquics britànics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "insultant",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_433_C_2595_Q4",
"question": "Com la van trobar molts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "porcs pretenciosos",
"answer_start": 964
}
],
"id": "P_433_C_2595_Q5",
"question": "Com va qualificar el compositor al public de l'estrena de l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "Tot i la unànime valoració de la força dramàtica de la partitura de Britten, l'obra va caure en l'oblit fins a la seva reivindicació dècades més tard. Gloriana segueix sent una relativa raresa.[16] El cas és que Britten ho va pagar i es va deslligar una campanya contra ell plena d'homofòbia.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la força dramàtica",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_433_C_2597_Q1",
"question": "Què es valora de la partitura de Gloriana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dècades més tard",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_433_C_2597_Q2",
"question": "Quan es va reivindicar Gloriana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'oblit",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_433_C_2597_Q3",
"question": "On va caure Gloriana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una relativa raresa",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_433_C_2597_Q4",
"question": "Què és Gloriana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "plena d'homofòbia",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_433_C_2597_Q5",
"question": "Com va ser la campanya que es va deslligar contra Britten?"
}
]
},
{
"context": "Després d'una estrena tan tèbia, Britten va extreure'n una suite simfònica de quatre moviments, una suite per a orquestra amb tenor solista. La Gloriana Suite, op. 53a, va rebre la primera actuació el 23 de setembre de 1954 per la City of Birmingham Symphony Orchestra, sota la direcció de Rudolf Schwarz i amb Peter Pears com a tenor solista.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tèbia",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_433_C_2598_Q1",
"question": "Com va ser l'estrena ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una suite simfònica",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_433_C_2598_Q2",
"question": "Què en va extreure Britten de l'òbra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a orquestra amb tenor solista",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_433_C_2598_Q3",
"question": "Per a qui és la suite?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gloriana Suite, op. 53a",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_433_C_2598_Q4",
"question": "Com es titula la suite que en va extreure Britten?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Peter Pears",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_433_C_2598_Q5",
"question": "Qui va ser el tenor en l'estrena de Gloriana Suite, op. 53a?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "The Million Dollar Homepage",
"paragraphs": [
{
"context": "L'1 de gener de 2006, Tew va anunciar que, degut a la gran demanda pels últims 1.000 píxels, \"el més lògic i just\" seria posar-los a subhasta a l'eBay en comptes de perdre \"la integritat i el grau d'exclusivitat intrínsecs al concepte del milió de píxels\" creant una segona pàgina de Million Dollar Homepage.[20] La subhasta va durar deu dies i va rebre 99 ofertes legítimes; se'n van rebre algunes de molt altes —de fins a 160.109,99$—, però la majoria van ser retirades pels mateixos ofertants o cancel·lades per eBay.[21][22] \"Vaig contactar amb la gent per telèfon i va resultar que no eren seriosos, la qual cosa va resultar francament frustrant, així que van esborrar aquestes ofertes a l'últim minut\", declarà Tew.[21] L'oferta guanyadora va ser de 38.100 dòlars,[23][24] feta per MillionDollarWeightLoss.com, una botiga en línia que ven productes relacionats amb la dieta.[25] Tew va comentar que s'esperava una oferta final més elevada a causa de l'atenció mediàtica que havia rebut tot plegat.[21] The Million Dollar Homepage va tenir un guany brut d'1.037.100 en cinc mesos.[22][26] Després de les despeses, imposts i una donació a The Prince's Trust —una organització benèfica per a gent jove— Tew esperava que el seu guany net fos d'uns 650.000–700.000 dòlars.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gran demanda",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_224_C_1339_Q1",
"question": "Què tenien els últims 1.000 píxels?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'eBay",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_224_C_1339_Q2",
"question": "On els van posar a subhasta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deu dies",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_224_C_1339_Q3",
"question": "Quant va durar la subhasta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "38.100 dòlars",
"answer_start": 756
}
],
"id": "P_224_C_1339_Q4",
"question": "De quant va ser l'oferta guanyadora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una oferta final més elevada",
"answer_start": 916
}
],
"id": "P_224_C_1339_Q5",
"question": "Què esperava Tew?"
}
]
},
{
"context": "Com que és molt difícil veure un sol píxel, aquests eren venuts en \"blocs\" quadrats de 100 (10 píxels de costat); el preu mínim, doncs, era de 100 dòlars.[13][14] La primera venda, tres dies després del llançament del lloc web, va ser feta a un lloc web de música en línia operat per un amic de Tew: va comprar 400 píxels en un bloc de 20 × 20. Després de dues setmanes, amics i familiars de Tew havien comprat un total de 4.700 píxels.[6][15] Inicialment, de la pàgina web només se'n va fer publicitat pel sistema del boca a boca;[3] de totes maneres, després d'haver recaptat els primers 1.000 dòlars es va emetre un comunicat de premsa que va ser publicat per la BBC.[6][15] El lloc web de notícies tecnològiques The Register, pel setembre va publicar també dos articles mencionant The Million Dollar Homepage.[16][17] A finals de mes, The Million Dollar Homepage ja havia guanyat 250.000 dòlars i estava situat en el tercer lloc de la llista d'Alexa de Movers and Shakers[n. 1] darrere les pàgines de la Britney Spears i Photo District News.[18] El 6 d'octubre Tew va anunciar que s'havia arribat als 65.000 visitants únics i que el lloc web havia rebut 1.465 Diggs, essent el que més n'havia rebut aquella setmana.[19] Onze dies més tard el nombre de visitants únics havia ascendit a 100.000. El 26 d'octubre, dos mesos després que The Million Dollar Homepage fos llançada, ja s'havien venut més de 500.900 píxels a 1.400 clients.[20] Per cap d'any, Tew va declarar que la pàgina rebia 25.000 visitants únics per hora, que tenia un rànquing Alexa de 127[20] i que 999.000 píxels ja havien estat venuts.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en \"blocs\" quadrats de 100",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_224_C_1340_Q1",
"question": "Com eren venuts els píxels?"
},
{
"answers": [
{
"text": "100 dòlars",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_224_C_1340_Q2",
"question": "Quin era el preu mínim?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel sistema del boca a boca",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_224_C_1340_Q3",
"question": "Com es va fer publicitat de la web inicialment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "The Register",
"answer_start": 716
}
],
"id": "P_224_C_1340_Q4",
"question": "Qui va publicar dos articles mencionant la pàgina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "250.000 dòlars",
"answer_start": 884
}
],
"id": "P_224_C_1340_Q5",
"question": "Quant havia guanyat a final de mes?"
}
]
},
{
"context": "The Million Dollar Homepage (en català, La pàgina d'inici del milió de dòlars) és un lloc web ideat l'any 2005 per Alex Tew, un estudiant de Wiltshire (Regne Unit), amb l'objectiu de recaptar diners per finançar-se els estudis universitaris.[1] La pàgina d'inici consisteix en un milió de píxels ordenats en una quadrícula de 1000 × 1000; els enllaços que hi ha van ser venuts a 1 dòlar el píxel, en blocs de 10 × 10. Els compradors d'aquests blocs van proporcionar una imatge, un URL al qual apuntaven els seus enllaços i un eslògan per mostrar quan els visitants passessin el cursor per sobre l'enllaç. L'objectiu inicial era vendre tots els píxels i, per tant, recaptar un milió de dòlars. The Wall Street Journal va indicar que aquest lloc web va ser la font d'inspiració d'altres llocs web de publicitat per píxel.[2][3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Alex Tew",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_224_C_1341_Q1",
"question": "Qui va idear el lloc web?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per finançar-se els estudis universitaris",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_224_C_1341_Q2",
"question": "Per què volia recaptar diners?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un milió de píxels",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_224_C_1341_Q3",
"question": "En què consisteix la pàgina d'inici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enllaços i un eslògan",
"answer_start": 512
}
],
"id": "P_224_C_1341_Q4",
"question": "Què es mostrava quan el visitant passaven el cursor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vendre tots els píxels",
"answer_start": 628
}
],
"id": "P_224_C_1341_Q5",
"question": "Quin era l'objectiu inicial?"
}
]
},
{
"context": "Pel novembre, el lloc web ja havia esdevingut popular arreu del món; rebé atenció de mitjans com el Financial Times Deutschland a Alemanya,[32] TVNZ a Nova Zelanda,[33] Terra Networks a llatinoamèrica,[34] el China Daily a la Xina[35] i, als Estats Units, Adweek,[36] Florida Today,[37] i el Wall Street Journal.[2] Tew va contractar un publicista estatunidenc per ajudar-lo a aconseguir que els mitjans nord-americans li prestessin atenció; a més, va fer un viatge als Estats Units, on va ser entrevistat per ABC News Radio,[38] el Fox News Channel,[39] Attack of the Show![40] i programes de notícies locals.[41][42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Pel novembre",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_224_C_1343_Q1",
"question": "Quan va ser popular arreu del món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un publicista estatunidenc",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_224_C_1343_Q2",
"question": "Qui va contractar Tew?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que els mitjans nord-americans li prestessin atenció",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_224_C_1343_Q3",
"question": "Què volia aconseguir contractant el publicista?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Oligocè",
"paragraphs": [
{
"context": "Durant l'Oligocè, l'escorça que havia quedat subduïda milions d'anys abans a la regió alpina començà a pujar de nou. Això provocà un ascens de la gruixuda escorça continental que al Miocè causaria una extensió. En el cas dels Alps, aquesta extensió només podia tenir lloc en una direcció oest-est, car la placa adriàtica encara convergia al sud. Es desenvolupà una zona d'impuls enorme que més tard esdevindria la línia periadriàtica. La zona també incloïa cisallament dextral resultant de l'extensió oest-est. Amb l'excepció del material austroalpí al·lòcton, aquest impuls evolucionà al límit de les plaques adriàtica i europea. Les regions centrals dels Alps s'alçaren i foren posteriorment erodides. Finestres i cúpules tectòniques com ara la finestra de Hohe Tauern es formaren d'aquesta manera.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Durant l'Oligocè",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_563_C_3373_Q1",
"question": "Quan va començar a pujar l'escorça que havia quedat subduïda a la regió alpina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les regions centrals dels Alps",
"answer_start": 631
}
],
"id": "P_563_C_3373_Q2",
"question": "Quines regions s'alçaren i foren posteriorment erodides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una extensió",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_563_C_3373_Q3",
"question": "Què provocaria al Miocè l'ascens de la escorça continental?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una direcció oest-est",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_563_C_3373_Q4",
"question": "Cap on podia tenir lloc l'extensió en el cas dels Alps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la línia periadriàtica",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_563_C_3373_Q5",
"question": "Què esdevindria més tard la zona d'impuls?"
}
]
},
{
"context": "Malgrat un breu augment de les temperatures a l'acabament del Rupelià, durant l'Oligocè començà a accelerar-se i prendre força el refredament iniciat per un esdeveniment que tingué lloc fa uns cinquanta milions d'anys: l'esdeveniment d'Azolla. Creixeren grans quantitats de la falguera d'aigua dolça Azolla a l'oceà Àrtic. A mesura que s'enfonsaven al fons marí, les plantes quedaven incorporades als sediments, on no es descomponien a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes. La reducció resultant de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre contribuí a transformar el planeta d'una «Terra hivernacle», prou càlida perquè prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de «Terra glaçada».[11][12][13] Es creu que l'esdeveniment d'Azolla i les seves conseqüències són una de les principals causes, en combinació amb l'aïllament i glaciació de l'Antàrtida, del declivi gradual de la temperatura del planeta des de mitjan Paleogen fins avui en dia.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'acabament del Rupelià",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_563_C_3374_Q1",
"question": "Quan es va produir un breu augment de les temperatures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fa uns cinquanta milions d'anys",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_563_C_3374_Q2",
"question": "Quan va tenir lloc l'esdeveniment d'Azolla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als sediments",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_563_C_3374_Q3",
"question": "On quedaven incorporades les plantes a mesura que s'enfonsaven al fons marí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes",
"answer_start": 434
}
],
"id": "P_563_C_3374_Q4",
"question": "Per què no es descomponien les plantes que quedaven incorporades als sediments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a transformar el planeta d'una «Terra hivernacle», prou càlida perquè prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de «Terra glaçada»",
"answer_start": 582
}
],
"id": "P_563_C_3374_Q5",
"question": "A què va contribuir la reducció de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre?"
}
]
},
{
"context": "Després dels primers passos en l'evolució dels cetacis durant l'Eocè, una segona onada de mamífers s'adaptaren a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els pinnípedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un ós fa aproximadament 23 milions d'anys durant el Catià.[22] Els fòssils de pinnípede més primitius descoberts són els del gènere Enaliarctos, que visqué entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, però era capaç de moure's igual de bé a la terra que a l'aigua, més similar a una llúdria que als pinnípedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les morses divergiren d'un avantpassat comú otàrid-fòcid, o si els fòcids divergiren d'un avantpassat comú otàrid-odobènid. Les proves més recents suggereixen que aquesta última hipòtesi és més probable.[23] A diferència de les foques actuals, els pinnípedes de l'Oligocè disposaven de dents carnisseres per tallar carn.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una segona onada de mamífers",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_563_C_3375_Q1",
"question": "Qui es va adaptar a la vida marina després dels primers passos en l'evolució dels cetacis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que els pinnípedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un ós",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_563_C_3375_Q2",
"question": "Què suggereixen les proves moleculars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fa aproximadament 23 milions d'anys",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_563_C_3375_Q3",
"question": "Quan suggereixen les proves moleculars que els pinnípedes evolucionaren?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Enaliarctos",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_563_C_3375_Q4",
"question": "De quin gènere són els fòssils de pinnípede més primitius que s'han descobert?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tallar carn",
"answer_start": 908
}
],
"id": "P_563_C_3375_Q5",
"question": "Per a què utilitzaven les dents els pinnípedes de l'Oligocè?"
}
]
},
{
"context": "El tancament gradual de l'oceà de Tetis, entre Euràsia al nord i Àfrica i l'Índia al sud, causà la formació de serralades muntanyoses com ara els Alps, els Pirineus i l'Himàlaia, en un gran procés orogènic anomenat orogènesi alpina. L'aixecament de les muntanyes formades per aquesta orogènesi separaren una bona part de l'oceà de Tetis de l'oceà Índic, creant un nou mar tancat que rep el nom de Paratetis. A l'acabament de l'oligocè, el subcontinent indi s'acoblà amb Àsia, accelerant la formació de l'Himàlaia. Aquest moviment convergent de les plaques encara continua avui en dia, i fa que l'Himàlaia sigui uns cinc mil·límetres més alt cada any.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre Euràsia al nord i Àfrica i l'Índia al sud",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_563_C_3376_Q1",
"question": "On es va produir el tancament de l'oceà de Tetis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la formació de serralades muntanyoses",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_563_C_3376_Q2",
"question": "Què causa el tancament de l'oceà de Tetis entre Euràsia al nord i Àfrica i l'Índia al sud?"
},
{
"answers": [
{
"text": "orogènesi alpina",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_563_C_3376_Q3",
"question": "Com s'anomena el procés pel qual es van formar els Alps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Àsia",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_563_C_3376_Q4",
"question": "A quin continent s'acoblà el subcontinent indi a l'acabament de l'oligocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 615
}
],
"id": "P_563_C_3376_Q5",
"question": "En quants mil·límetres augmenta l'altura de l'Himàlaia cada any?"
}
]
},
{
"context": "També es troben cocodrils a Oceania. Mekosuchus whitehunterensis visqué durant l'Oligocè superior a Queensland. Es caracteritza per la seva petitesa i per formar part de l'últim grup de cocodrils terrestres, que s'extingí a l'Holocè, probablement a causa de l'arribada dels humans a la regió del món on habitava. Un altre cocodril relacionat amb Mekosuchus era Australosuchus clarkae, que visqué al sud d'Austràlia entre l'Oligocè superior i el Miocè inferior. Els gaviàlids també prosperaren durant aquest període: Gavialosuchus aparegué a l'est de Nord-amèrica durant l'Oligocè superior i s'estengué a Europa durant el Miocè inferior. Era un cocodril d'estuari que vivia en aigües marines somes. A diferència dels mekosuquins, tenia un musell llarg i era molt gran: G. carolinensis mesurava com a mínim 5,37 metres de llarg.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Oceania",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_563_C_3377_Q1",
"question": "On es troben també cocodrils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Queensland",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_563_C_3377_Q2",
"question": "On visqué Mekosuchus whitehunterensis durant l'Oligocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'arribada dels humans a la regió del món on habitava",
"answer_start": 258
}
],
"id": "P_563_C_3377_Q3",
"question": "Quina va ser probablement la causa de l'extinció del Mekosuchus whitehunterensis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Australosuchus clarkae",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_563_C_3377_Q4",
"question": "Quin cocodril visqué al sud d'Austràlia entre l'Oligocè superior i el Miocè inferior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el Miocè inferior",
"answer_start": 611
}
],
"id": "P_563_C_3377_Q5",
"question": "Quan es va estendre Gavialosuchus a Europa?"
}
]
},
{
"context": "Amb la seva separació del continent australià fa uns 45 milions d'anys, durant l'Eocè, l'Antàrtida havia quedat privada del flux d'aigües equatorials que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aigües càlides, l'Antàrtida es refredà i l'oceà Antàrtic inicià la seva glaciació, creant un flux d'aigua freda (vegeu Corrent circumpolar antàrtic) i banquises que reforçaren l'efecte refredant. Per això, durant l'Oligocè, el Pol Sud quedà glaçat per primera vegada des de principis del Permià, mentre que el Pol Nord romangué lliure de glaç.[8] Les regions de l'Antàrtida que encara no havien quedat cobertes de glaç tenien ecosistemes de tundra. A nivell mundial, l'Oligocè fou un període d'augment del volum de glaç,[9] que provocà una baixada de cinquanta-cinc metres en el nivell del mar, i que estigué estretament relacionat amb una caiguda de les temperatures.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fa uns 45 milions d'anys",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_563_C_3378_Q1",
"question": "Quan va quedar l'Antàrtida privada del flux d'aigües equatorials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Amb la seva separació del continent australià",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_563_C_3378_Q2",
"question": "Per què va quedar l'Antàrtida privada del flux d'aigües equatorials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "càlides",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_563_C_3378_Q3",
"question": "Com eren les aigües equatorials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "glaçat",
"answer_start": 454
}
],
"id": "P_563_C_3378_Q4",
"question": "Com va quedar el Pol Sud durant l'Oligocè des de principis del Permià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tundra",
"answer_start": 654
}
],
"id": "P_563_C_3378_Q5",
"question": "Quin ecosistema tenien les regions de l'Antàrtida que no havien quedat cobertes per glaç?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Exposició Internacional de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "A l'accés de la plaça que condueix a l'avinguda de la Reina Maria Cristina es van situar dues altes torres en forma de \"campaniles\", inspirades en les de la plaça de Sant Marc de Venècia, obra de Ramon Reventós. Als peus de les torres hi havia una balustrada d'accés al recinte de l'Exposició decorada amb quatre escultures: les Arts i la Indústria, de Carles Ridaura; el Comerç, d'Enric Monjo; i l'Esport, de Josep Viladomat. Aquesta balustrada va ser eliminada els anys 1970 durant una reurbanització de la plaça degut a les obres del metro, i juntament amb ella van desaparèixer les estàtues; tan sols es va conservar una, la de les Arts —també anomenada Dona amb nen—, traslladada a un lloc proper, a l'avinguda del Paral·lel prop de la cantonada amb el carrer de Lleida.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en les de la plaça de Sant Marc de Venècia",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_337_C_2017_Q1",
"question": "En què estan inspirades els campaniles a l'avinguda de la Reina Maria Cristina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Ramon Reventós",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_337_C_2017_Q2",
"question": "De qui són obra els campaniles a l'avinguda de la Reina Maria Cristina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb quatre escultures",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_337_C_2017_Q3",
"question": "Amb què estava decorada la balustrada dels peus dels campaniles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els anys 1970",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_337_C_2017_Q4",
"question": "Quan va ser eliminada la balustrada dels peus dels campaniles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la de les Arts",
"answer_start": 626
}
],
"id": "P_337_C_2017_Q5",
"question": "Quin és l'única estàtua que ha estat conservada?"
}
]
},
{
"context": "La primera dificultat fou la consecució dels terrenys, ja que per l'exposició calien almenys 110 hectàrees i, el 1914, l'Ajuntament de Barcelona tan sols en posseïa 26. Es va haver de recórrer a l'expropiació de terrenys, conforme a una llei de 1879 per l'expropiació de terrenys amb fins públics.[7] El 1917 començaren les obres d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, a càrrec de l'enginyer Marià Rubió i Bellver. El projecte d'enjardinat anà a càrrec de Jean-Claude Nicolas Forestier, que comptà amb la col·laboració de Nicolau Maria Rubió i Tudurí; van realitzar un conjunt de marcat caràcter mediterrani, de gust classicista, combinant els jardins amb la construcció de pèrgoles i terrasses. Igualment, es construí un funicular per poder accedir fins a dalt de la muntanya, així com un transbordador aeri per accedir-hi des del Port de Barcelona, encara que fou inaugurat posteriorment (1931).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la consecució dels terrenys",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_337_C_2018_Q1",
"question": "Quina va ser la primera dificultat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "almenys 110",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_337_C_2018_Q2",
"question": "Quantes hectàrees calien per a l'exposició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'expropiació de terrenys",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_337_C_2018_Q3",
"question": "A què va recórrer l'ajuntament per obtenir les hectàrees que li faltaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1917",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_337_C_2018_Q4",
"question": "Quin any van començar les obres d'urbanització de la muntanya de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jean-Claude Nicolas Forestier",
"answer_start": 460
}
],
"id": "P_337_C_2018_Q5",
"question": "Qui va fer el projecte de l'enjardinat de la muntanya de Montjuïc?"
}
]
},
{
"context": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya es construí la famosa Font màgica de Montjuïc, obra de Carles Buïgas, que astorà el públic pel seu fantàstic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui és una obra emblemàtica de la capital catalana, on solen celebrar-se espectacles piromusicals a les festes de la Mercè. És de forma el·lipsoidal, formada per tres estanys concèntrics a diferents nivells, amb 65 m de diàmetre en la seva part més ampla. Accionada per un motor de 1.100 CV, té un cabal de 2600 l/s, amb trenta jocs d'aigua diferents, amb les seves corresponents coloracions graduals, basades en cinc colors: groc, blau, verd, vermell i blanc. Fou construïda per tècnics de la companyia Westinghouse.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Carles Buïgas",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_337_C_2019_Q1",
"question": "De qui és obra la Font màgica de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_337_C_2019_Q2",
"question": "On està situada la Font màgica de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel seu fantàstic joc de llums i brolladors d'aigua",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_337_C_2019_Q3",
"question": "Per què va astorar al públic la Font màgica de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una obra emblemàtica de la capital catalana",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_337_C_2019_Q4",
"question": "Com es considera avui la Font màgica de Montjuïc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trenta",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_337_C_2019_Q5",
"question": "Quants jocs d'aigua diferents té la Font màgica de Montjuïc?"
}
]
},
{
"context": "La idea d'una nova exposició, promoguda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, començà a gestar-se el 1905 com una forma de dur a terme el nou pla d'enllaços de Barcelona dissenyat per Léon Jaussely.[3] Inicialment es volia que el recinte de l'exposició estigués situat a la zona del Besòs, però el 1913 es decidí la seva ubicació definitiva a Montjuïc. A causa de l'apogeu de la indústria elèctrica des de finals del segle xix es pensà realitzar una Exposició d'Indústries Elèctriques. El regidor lerrouxista Pich i Pon, amb interessos empresarials al sector elèctric, va ser un dels impulsors d'aquesta temàtica per a l'exposició.[4] Prevista en principi per al 1917, s'endarrerí a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1905",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_337_C_2020_Q1",
"question": "Quin any es va començar a gestar la idea d'una nova exposició a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Puig i Cadafalch",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_337_C_2020_Q2",
"question": "Qui va promoure la nova exposició Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la zona del Besòs",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_337_C_2020_Q3",
"question": "On es volia que estigués en principi el recinte de l'exposició a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una Exposició d'Indústries Elèctriques",
"answer_start": 449
}
],
"id": "P_337_C_2020_Q4",
"question": "Què va impulsar Pich i Pon per l'exposició de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1917",
"answer_start": 666
}
],
"id": "P_337_C_2020_Q5",
"question": "Per a quin any estava prevista l'exposició a Barcelona?"
}
]
},
{
"context": "En principi es van construir en aquell lloc Quatre Columnes d'estil jònic que simbolitzaven la senyera catalana, obra de Puig i Cadafalch, però el dictador Primo de Rivera les manà enderrocar. Amb el restabliment de la democràcia van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, projecte que es va dur a terme entre 2010 i 2011 per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, una mica més amunt del seu emplaçament original. Van ser inaugurades el 27 de febrer de 2011 pel President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Quatre Columnes",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_337_C_2021_Q1",
"question": "Què es va construir en principi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "jònic",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_337_C_2021_Q2",
"question": "De quin estil eren les columnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la senyera catalana",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_337_C_2021_Q3",
"question": "Què simbolitzaven les columnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Primo de Rivera",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_337_C_2021_Q4",
"question": "Qui va manar enderrocar les columnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 2010 i 2011",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_337_C_2021_Q5",
"question": "Quan es van reconstruir les columnes?"
}
]
},
{
"context": "A l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva el fons gràfic de l'exposició. El subfons, format per 7.215 fotografies i 80 àlbums (6.245 fotografies), aplega documentació generada pels organismes encarregats de l'organització de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fotografies sobre la urbanització de la muntanya de Montjuïc i de la construcció de les infraestructures de l'Exposició Internacional de 1929 i reproduccions de dibuixos, plànols d'avantprojectes i projectes de les instal·lacions, també hi ha reportatges gràfics dels actes protocol·laris de l'esdeveniment.[84]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_337_C_2022_Q1",
"question": "On es conserva el fons gràfic de l'exposició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "7.215",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_337_C_2022_Q2",
"question": "Quantes fotografies formen el subfons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "80",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_337_C_2022_Q3",
"question": "Quants àlbums formen el subfons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les infraestructures",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_337_C_2022_Q4",
"question": "De quines construccions hi ha fotografies al subfons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels actes protocol·laris de l'esdeveniment",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_337_C_2022_Q5",
"question": "Quins reportatges gràfics poem trobar al subfons?"
}
]
}
]
} |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
ViquiQuAD, An extractive QA dataset for Catalan, from the Wikipedia
Dataset Summary
ViquiQuAD, An extractive QA dataset for Catalan, from the Wikipedia.
This dataset contains 3111 contexts extracted from a set of 597 high quality original (no translations) articles in the Catalan Wikipedia "Viquipèdia", and 1 to 5 questions with their answer for each fragment.
Viquipedia articles are used under CC-by-sa licence.
This dataset can be used to fine-tune and evaluate extractive-QA and Language Models.
Supported Tasks and Leaderboards
Extractive-QA, Language Model
Languages
The dataset is in Catalan (ca-ES).
Dataset Structure
Data Instances
{
'id': 'P_66_C_391_Q1',
'title': 'Xavier Miserachs i Ribalta',
'context': "En aquesta època es va consolidar el concepte modern del reportatge fotogràfic, diferenciat del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental,[n. 3] pel que fa a l'abast i el concepte. El reportatge fotogràfic implica més la idea de relat: un treball que vol més dedicació de temps, un esforç d'interpretació d'una situació i que culmina en un conjunt d'imatges. Això implica, d'una banda, la reivindicació del fotògraf per opinar, fet que li atorgarà estatus d'autor; l'autor proposa, doncs, una interpretació pròpia de la realitat. D'altra banda, el consens que s'estableix entre la majoria de fotògrafs és que el vehicle natural de la imatge fotogràfica és la pàgina impresa. Això suposà que revistes com Life, Paris-Match, Stern o Época assolissin la màxima esplendor en aquest període.",
'question': 'De què es diferenciava el reportatge fotogràfic?',
'answers': [{
'text': 'del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental',
'answer_start': 92
}]
}
Data Fields
Follows Rajpurkar, Pranav et al. (2016) for SQuAD v1 datasets.
id(str): Unique ID assigned to the question.title(str): Title of the Wikipedia article.context(str): Wikipedia section text.question(str): Question.answers(list): List of answers to the question, each containing:text(str): Span text answering to the question.answer_startStarting offset of the span text answering to the question.
Data Splits
- train: 11259 examples
- developement: 1493 examples
- test: 1428 examples
Dataset Creation
Curation Rationale
We hope this dataset contributes to the development of language models in Catalan, a low-resource language.
Source Data
Initial Data Collection and Normalization
The source data are scraped articles from the Catalan wikipedia site.
From a set of high quality, non-translation, articles inCA the Catalan Wikipedia, 597 were randomly chosen, and from them 3111, 5-8 sentence contexts were extracted. We commissioned creation of between 1 and 5 questions for each context, following an adaptation of the guidelines from SQuAD 1.0 (Rajpurkar, Pranav et al. (2016)). In total, 15153 pairs of a question and an extracted fragment that contains the answer were created.
For compatibility with similar datasets in other languages, we followed as close as possible existing curation guidelines.
Who are the source language producers?
Volunteers who collaborate with Catalan Wikipedia.
Annotations
Annotation process
We commissioned the creation of 1 to 5 questions for each context, following an adaptation of the guidelines from SQuAD 1.0 (Rajpurkar, Pranav et al. (2016)).
Who are the annotators?
Annotation was commissioned to an specialized company that hired a team of native language speakers.
Personal and Sensitive Information
No personal or sensitive information included.
Considerations for Using the Data
Social Impact of Dataset
We hope this dataset contributes to the development of language models in Catalan, a low-resource language.
Discussion of Biases
[N/A]
Other Known Limitations
[N/A]
Additional Information
Dataset Curators
Text Mining Unit (TeMU) at the Barcelona Supercomputing Center ([email protected])
This work was funded by the Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya within the framework of Projecte AINA.
Licensing Information
This work is licensed under a Attribution-ShareAlike 4.0 International License.
Citation Information
@inproceedings{armengol-estape-etal-2021-multilingual,
title = "Are Multilingual Models the Best Choice for Moderately Under-resourced Languages? {A} Comprehensive Assessment for {C}atalan",
author = "Armengol-Estap{\'e}, Jordi and
Carrino, Casimiro Pio and
Rodriguez-Penagos, Carlos and
de Gibert Bonet, Ona and
Armentano-Oller, Carme and
Gonzalez-Agirre, Aitor and
Melero, Maite and
Villegas, Marta",
booktitle = "Findings of the Association for Computational Linguistics: ACL-IJCNLP 2021",
month = aug,
year = "2021",
address = "Online",
publisher = "Association for Computational Linguistics",
url = "https://aclanthology.org/2021.findings-acl.437",
doi = "10.18653/v1/2021.findings-acl.437",
pages = "4933--4946",
}
Contributions
[N/A]
- Downloads last month
- 273
Homepage:
zenodo.org
Paper:
Are Multilingual Models the Best Choice for Moderately Under-resourced Languages? A Comprehensive Assessment for Catalan
Point of Contact
langtech@bsc.es
Size of downloaded dataset files:
5.06 MB
Size of the auto-converted Parquet files:
2.51 MB
Number of rows:
596